Els Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern mouen 25.000 voluntaris

Enmig de la tempesta política i social que ha viscut -i encara viu- Rússia, s'han celebrat uns Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern. El passat diumenge 16 de març, la clausura dels Jocs Paralímpics marcava el final dels Jocs de Sotxi 2014.

La mobilització de recursos que comporta la preparació i celebració d'uns Jocs d'hivern és vertiginosa a tots nivells. En esdeveniments esportius de tal magnitud, entre tots els elements claus que seran determinants pel seu èxit, es fa indispensable la tasca dels voluntaris i voluntàries, que en aquest cas, han arribat a ser al voltant de 25.000 les persones que s'han desplaçat fins a Sotxi per participar als Jocs i col·laborar-hi.

Anna Cohí ha estat una de les voluntàries. Ella però, no és la primera vegada que viu uns Jocs Paralímpics. L'Anna ha participat com a corredora d'esquí alpí en la categoria de discapacitat visual als Jocs Paralímpics de Torino 2006 i Vancouver 2010. Com explica, l'experiència canvia en viure'ls des d'una altra perspectiva.

Poques persones poden viure uns Jocs Olímpics o Paralímpics. Com és participar-hi?

Sens dubte unes de les experiències més rellevants de la meva vida i un somni com a esportista. Tota la meva vida esportiva professional la vaig conciliar amb els estudis, cosa que és sempre difícil. Però en el món de l'esquí la cosa encara es complica més. Fora de temporada els entrenaments es basen en el físic i el gimnàs la majoria de mesos de l'any, però és necessari entrenar amb neu i això vol dir passar llargues temporades lluny de casa, entrenant i competint.

I deixar-la?

Deixar la competició va ser una decisió difícil, però que vaig prendre a consciència. Després d'allargar la carrera universitària per tal de poder-me dedicar el màxim possible a la preparació dels Jocs del 2010, vaig decidir que era el moment de deixar-ho i provar de dedicar-me al món de la Comunicació.

"Participar en uns Jocs Paralímpics ha estat una de les experiències més rellevants en la meva vida i un somni com a esportista"

Els de Sotxi són els primers Jocs Paralímpics que vius, no des de fora, però tampoc com a competidora. 

Els Jocs de Sotxi han estat els primers en els quals he participat des d'un punt de vista diferent. Quan em vaig inscriure com a voluntària vaig pensar que podria ser una oportunitat de tornar a viure uns Jocs Paralímpics, encara que fos des d'una altra perspectiva. A més, venir de voluntària també m'ha permès participar en els meus primers Jocs Olímpics.

Els Olímpics els vaig viure com la majoria de voluntaris, amb molta emoció de poder veure les carreres i ser a prop dels millors esportistes del món. Quan van començar els Paralímpics, però, les emocions van ser força diferents… D'una banda tot era més relaxat, hi havia menys atletes que als JJOO, menys voluntaris i ja sabia com funcionaven les coses a la feina. Però de l'altra, tenia l'oportunitat de veure els meus ex companys d'equip, entrenadors i a les que havien estat les meves rivals, que segueixen lluitant per les medalles i, això, em va fer sentir nostàlgia i, inevitablement, pensar en el "jo encara hi podria ser".

I l'experiència com a voluntària? Com ha funcionat la gestió dels voluntaris?

He estat treballant de Photo Assistant a Esquí Alpí. Pel que fa a la logística del viatge en el meu cas no va ser massa complicat. Un cop em van confirmar que m'havien acceptat i la posició que tindria, vaig poder comprar els bitllets i des de l'Organització mateixa em van facilitar els tràmits per poder demanar el visat rus.

Pel que fa al viatge cap a Sotxi també estava tot ben muntat. Jo vaig fer escala a Moscou i, allà, ja hi havia voluntaris esperant a tothom que feia transfer cap a Sotxi, per acompanyar-nos a la duana i a la següent porta d'embarcament. En el meu cas, a més, el que seria el meu supervisor a la feina, em va venir a recollir a l'aeroport per acompanyar-me a la vila de voluntaris. Tot i això, sé de casos on els voluntaris van arribar a Sotxi sense saber ni on s'allotjaven.

Hi has anat sola. Algun inconvenient?

El fet d'anar-hi sola no m'ha suposat cap problema. Jo no parlo ni gota de rus, però es tracta d'unes Olimpíades, així que l'ambient era força internacional. Sí que és cert que la majoria de gent era del país i que, alguns d'ells tenen l'anglès una mica rovellat, però tothom s'esforça per entendre't i fer-se entendre.

"Ser voluntària m'ha permès aprendre molts aspectes que, com a atleta, em passaven completament desapercebuts"

Havies tingut altres experiències a l'estranger?

Sí, n'he tingut vàries, bàsicament viatges com a turista, però també he anat fora a treballar. La de fer de voluntària als Jocs Paralímpics de Sotxi, sens dubte és una experiència més, diferent de totes les que he viscut fins el moment. Potser hi ha moments on penses que no es compleixen les teves expectatives, la feina no és com te la imaginaves, no pots gaudir de les competicions com havies pensat… però es tracta de trobar la manera de gaudir-ho i ser-hi. Formar part d'un esdeveniment esportiu d'aquestes característiques no té preu.

Em sento orgullosa d'haver pogut viure els Jocs i haver-ne format part d'una manera molt diferent. Ser voluntària i formar part de l'organització m'ha permès aprendre molts aspectes que, com a atleta, em passaven completament desapercebuts.