Segona edició del Homeless Film Festival al Regne Unit

Un dels curts que més festivals ha guanyat i que no hi ha escola de cinema al món que no ensenyi als seus alumnes és ''The lunch date'' (Una cita per dinar, 1990), d'Adam Davidson. En aquest curt una senyora perd el seu tren i, visiblement molesta per la quantitat de pidolaires de l’estació, decideix refugiar-se en una cafeteria i demanar una amanida. En veure que li falten els coberts s’aixeca i s’emporta una gran sorpresa quan veu que a la seva taula un dels pidolaires sense sostre se li està menjant la seva amanida. Malgrat una reserva inicial, enfadada, decideix servir-se la seva amanida, davant la mirada del rodamón que segueix menjant del mateix plat. El gir ens l’enduem quan descobrim que la senyora s’ha confós de taula i, doncs, menja del plat del pidolaire, que amablement li ha permès compartir-lo amb ell.

Aquest curt, malgrat els anys, reflecteix la manca d’oportunitats laborals dels sense sostres i el rebuig que reben d’altres capes de la societat, sense deixar de ser una mostra de bon cinema. La iniciativa del Homeless Film festival pretén no només conscienciar, sinó que inclou l’oportunitat que els sense sostre puguin participar en rodatges i, a través del cinema se’ls donen eines per millorar la seva autoestima de cara a la seva inclusió social. El Festival biennal, que afronta la seva segona edició de l'1 a 14 de novembre, tindrà lloc a diversos escenaris d'Anglaterra, com ara Manchester, Londres o Kent.

La iniciativa, de caire benèfic, comptarà, entre d’altres, amb l’impuls de l’actriu Samantha Morton, de la qual es projectarà la pel·lícula que va dirigir el 2009, ''The Unloved''. I entre la projecció de curtmetratges i diverses retrospectives, s’emetrà la pel·lícula ''El rei pescador'', de Terry Gilliam, sense dubte un dels millors treballs del recentment mort Robin Williams.

I ara sí, el curtmetratge ''Una cita per dinar'', demostració que l'etiqueta de cinema social, malgrat els seus detractors, no està renyida amb un cinema que promogui la reflexió i l'emoció d'una bona narració. El film, sense diàlegs i amb pocs mitjans tècnics, és un bon exemple de com les bones històries estan per damunt dels diners.