Com mobilitzar més d'un milió i mig de persones?

Els tres últims 11 de Setembre han estat excepcionals, una gran multitud de persones ha sortit al carrer en esdeveniments organitzats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC): a la manifestació del 2012 s'hi van reunir fins a 1,5 milions de persones sota el clam "Catalunya, nou estat d'Europa", a la Via Catalana "cap a la independència" del 2013 1,6 milions de ciutadans van agafar-se de les mans al llarg de 400km i aquest 2014 en la "V" de franges vermelles i grogues dibuixada a Barcelona hi van participar 1,8 milions d'habitants sota el lema "9N votarem, 9N guanyarem", en referència al procés participatiu o consulta del proper 9 de novembre.  

Tot i aquests èxits de participació, des de l'ANC asseguren que ells no han mobilitzat a ningú sinó que és la mateixa gent qui s'ha "automobilitzat", de manera que des de l'Assemblea simplement han canalitzat i organitzat  aquestes ganes de mobilització. 

El factor principal és doncs que existeixi una massa de població motivada, il·lusionada i amb voluntat de mobilitzar-se, organitzar-se, coordinar-se i cooperar per reclamar quelcom en concret mitjançant un missatge específic.

Ara bé, no és fàcil coordinar i organitzar una quantitat tan gran de gent durant 3 anys consecutius sinó que per aconseguir-ho cal tenir diversos punts en compte, que tot seguit us presentem.

1. Treball en xarxa

L'Assemblea té delegacions presents a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya, fet que propicia un contacte més directe amb el territori i una relació de proximitat amb el ciutadà. Això és molt necessari a l’hora de coordinar les accions, organitzar i motivar la població i fer arribar les indicacions correctes a tots aquells interessats en participar. 

2. Partir d'un objectiu petit i fer-lo créixer

Des de l'Assemblea asseguren que cal centrar l’acció organitzativa en petits contextos i terrenys a través de les delegacions i a partir d’aquí unir-les i fer-ho créixer. Un exemple clar és el cas de la cadena humana on primer es van organitzar intervals o mini cadenes de 500 metres per acabar ajuntant-les totes i formar la cadena definitiva de 400km. 

3. Informacions clares i accessibles a través de plataformes digitals

Està clar que l’ús de la xarxa és un aspecte principal en aquests casos. En primer lloc, el fet de disposar d’un web clar, fàcil d’entendre i accessible per a tothom, on els interessats en participar puguin navegar-hi de forma senzilla, garanteix que el missatge arribi satisfactòriament. En segon lloc, l’ús de les xarxes socials és totalment imprescindible per fer arribar al màxim de gent possible les dades claus i per establir una comunicació directa, efectiva i de caràcter multidireccional que permeti el debat i la resolució de dubtes. 

4. Si vols manifestar-te, inscriu-te!

Rarament cal inscriure's per manifestar-se però en aquests casos ha estat un dels punts més importants per garantir l'èxit participatiu de la mobilització.  El fet d'haver de registrar-se en un web que assigna al participant un lloc concret en la mobilització permet comptabilitzar els assistents i saber, en el cas de la cadena humana i de la “V”, com repartir i situar les persones per tal que tots els trams quedin equitativament plens i perquè no tothom s'agrupi en els mateixos espais. D'aquesta manera els assistents tenen l'oportunitat de veure en quins trams hi falta gent per acabar d'omplir-los. 

5. El paper del voluntariat

Com en tots els grans esdeveniments el paper del voluntariat és clau a l’hora d’organitzar els assistents. En aquest cas encara més ja que els 7.000 voluntaris havien de gestionar la logística de la mobilització i garantir una bona coordinació del més d’un milió i mig de persones: l’arribada, la col·locació en les diferents franges i el subministrament d'informació. A més els voluntaris també tenien l’objectiu de mantenir l’ordre i intentar apaivagar qualsevol possible incident.

6. Suport econòmic

El cost econòmic d’organitzar mobilitzacions tan grans és elevat i és per això que cal comptar amb un recolzament en aquest nivell. En el cas de l’ANC el finançament prové de les quotes dels associats, de donacions i de la recaptació obtinguda gràcies al "merchandising" però, sobretot, de l’oferiment i aportació de serveis per part de persones col·laboradores; per exemple, en la Via Catalana l’equip audiovisual estava format per voluntaris especialistes en aquest àmbit i les 24 avionetes que proporcionaven un servei aeri també havien estat facilitades per persones voluntàries.