Xavier Mauri:"Catalunya disposa d’un parc d’habitatges buits amb xifres escandaloses"

Dimarts passat, dia 16 de desembre, la Taula d’Entitats del Tercer Sector va presentar la nova Fundació Hàbitat3, destinada a obtenir i gestionar habitatges buits per posar-los a disposició de les persones que més ho necessiten en règim de lloguer social.

Hàbitat3 compta com a director general amb Xavier Mauri, expert en dret a l’habitatge i responsable fins el 2011 de suport i seguiment en matèria d’habitatge a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Membre de la Taula de desnonaments, Xavier Mauri ha col·laborat també com a assessor jurídic i mediador social del Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas diocesana de Barcelona.

Segons s’ha denunciat en diverses ocasions, el parc d’habitatge en lloguer social a Catalunya no arriba al 2% mentre que la mitjana europea es situa al voltant del 15%. Com hem arribat a aquesta situació?

Des de la segona meitat del segle XX a l’Estat espanyol les polítiques d’habitatge es van orientar cap a la compravenda. Les actuacions públiques no només van incidir en el mercat privat, les polítiques d’habitatge social es van focalitzar també cap la propietat.

Aquest fet, que és una anomalia a Europa, ens porta a aquesta xifra testimonial de menys del 2% d’habitatge social de lloguer sobre el parc d’habitatge principal.

Aquest molt insuficient nombre d’habitatges de lloguer social juntament amb les circumstàncies actuals de greus dificultats entre col·lectius de persones més vulnerables ens obliga a prendre mesures urgents per revertir aquesta situació i atendre les necessitats no ateses.
 

Quines accions caldria emprendre des de les diferents administracions per revertir aquesta situació? I quin paper haurien de tenir-hi les entitats socials?

Les administracions públiques davant l’actual situació, a curt termini haurien de donar suport a les persones amb risc de pèrdua del seu habitatge amb més ajuts al lloguer i proporcionar allotjament a les persones que l’han perdut.

Per altra banda, s’haurien d’implementar mesures estructurals a llarg termini, donant suport a la creació de parcs d’habitatge social en règim de lloguer que permetin a llarg termini allotjar a preus assequibles a persones amb baixos ingressos.

Les entitat socials tenen la voluntat d’actuar, i així ho venen fent des de fa molts anys, en el suport a les persones i col·lectius amb més necessitats. I en aquest situació, és quan en si del Grup de treball d’Habitatge de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social es planteja la creació de la Fundació Hàbitat3.

Hàbitat 3 vol ser una eina més en la gestió social d’habitatges de lloguer, assumida des de l’àmbit no lucratiu i amb vocació de concertació amb el sector públic, seguint els models habituals als països de la Unió Europea que compten amb una àmplia tradició en aquest camp i amb un nombre importantíssim d’operadors: 100% dels habitatges de lloguer social del país gestionats per associacions i fundacions als Països Baixos i Dinamarca; 54%, per les Housing Associations, al Regne Unit; 50%, per Bailleurs Sociaux i societats sense ànim de lucre (HLM), a França; 40%, per cooperatives, a Àustria.
 

El primer objectiu que es marca Hàbitat3 és obtenir habitatges buits a preus reduïts per poder-los destinar a persones en situacions de vulnerabilitat. Calculeu que actualment a Catalunya n’hi ha uns 450.000... En mans de qui es troben aquests habitatges buits ara mateix?

Efectivament, Catalunya disposa d’un parc d’habitatges buits amb xifres escandaloses. Dels 450.000 habitatges buits, uns 100.000 són titularitat d’entitats financeres, 80.000 són habitatges nous pendents de comercialitzar i 270.000 són propietat de particulars.

Aquests xifres contraposades amb les necessitats d’habitatge de lloguer social, que a Catalunya, segons un estudi de la Taula de Tercer Sector, superen els 230.000 habitatges, obliguen a prendre mesures per incentivar la mobilització d’aquests habitatges cap a l’habitatge social.
 

Com encarareu la negociació amb els propietaris? Què els convencerà per cedir l’ús de les seves propietats en règim de lloguer social?

La Fundació Hàbitat3 negociarà amb propietaris d’habitatges buits -que poden ser administracions públiques, entitats financeres o altres  propietaris privats-, les diverses formes d’obtenció d’aquests habitatges que poden anar des de la cessió d’ús, a la donació, o la compra.

En el cas de les cessions d’ús, la Fundació Hàbitat3 respondrà davant dels cessionaris pel que fa als pagaments mensuals que es convinguin, també del bon ús dels habitatges, i del seu retorn en perfecte estat quan s’acabi el període de cessió.

D’altra banda, la Fundació Hàbitat3 pot obtenir pisos que necessitin obres. En aquest supòsit, les obres poden ser finançades o pels propis propietaris o per programes específics de les administracions públiques que facilitin ajuts públics per incentivar la posada a disposició d’habitatges pel lloguer social.

En aquest supòsit, la realització de les obres la podrà abordar la Fundació Hàbitat3, mitjançant empreses d’inserció del tercer sector, centres especials de treball especialitzats en construcció i rehabilitació. D’aquesta manera, l’objectiu primordial d’allotjament de persones/famílies amb problemes greus, es veu complementat amb el d’ajudar a la inserció laboral dels usuaris dels pisos o d’altres persones ateses també per entitats del tercer sector.
 

Qui podrà accedir als habitatges que obtingui Hàbitat3?

Els habitatges obtinguts per Hàbitat3 sempre van associats a demandes de les entitats integrants de la Taula del Tercer Sector o d’administracions públiques. Aquestes seran les que en darrera instància les que determinaran les persones que podran accedir als habitatges, que sempre seran persones o col·lectius amb risc d’exclusió social.
 

Com es calcularà el cost del lloguer que hauran de pagar les persones llogateres?

Els usuaris dels habitatges pagaran d’acord amb els seus ingressos, és a dir es fixaran les rendes de lloguer perquè puguin ser pagades. Això ens obliga a captar els habitatges als preus més baixos possibles per fer sostenible l’activitat de la Fundació. També és necessària la coresponsabilitat de les administracions públiques i de les entitats socials que encarreguin la gestió.

I, d’altra banda, la Fundació Hàbitat3 cercarà finançament de les diverses administracions públiques de Catalunya, de l’Estat espanyol o de fons europeus, per tal de constituir un Fons Solidari que doni cobertura a despeses que no puguin abordar les entitats socials.
 

Què aportarà Hàbitat3 al conjunt d’accions que ja van fent moltes entitats socials per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones amb més dificultats?

De fet, precisament les reflexions en el si del Grup de Treball d’Habitatge de la Taula per avançar cap a la nova Fundació van provenir de la constatació que front a les greus problemàtiques existents, les entitats socials estan donant respostes molt eficaces i estan fent esforços extraordinaris, però es veuen clarament sobrepassades.

Calia, per tant, poder fer uns salts d'escala respecte a les iniciatives ja existents dins del Tercer Sector, tant pel que fa a l’abast territorial de les necessitats a atendre, com al nombre de pisos a gestionar, com a poder donar servei a tot el sector.