El pessebre interior, una obra simbòlica

L’obra ‘El pessebre interior’ parteix d’un viatge d’anada i tornada al voltant de la iconografia dels pessebres. L’origen del muntatge, que uneix imatge i so amb l’actuació de dos actors, es troba en el poemari ‘Arquitectures de l’ànima’ de Francesc Grané, autor que investiga les relacions que s’estableixen entre l’espiritualitat, el psicoanàlisi i els significats compartits a través del llenguatge. “Més enllà de la tradició i el folklore, busco el significat profund del que representa cada figura del pessebre. Per exemple, el diable representaria l’escissió de la ment”, valora Grané.

Després de l’estrena al claustre superior de Santa Anna, l’obra, que es representarà a esglésies i parròquies de Barcelona, compta amb dues parts. Una primera en què es projectarà un audiovisual en una gran pantalla, acompanyat de músiques i frases que introduiran als espectadors en una atmosfera d’espiritualitat, a la segona part de l’espectacle s’hi afegiran els actors Marc Felipe i Marissa Nolla per recitar els poemes de Grané. “Si bé els textos del poemari parteixen de les figures del pessebre per trobar l’espiritualitat, l’audiovisual posa imatges a aquests conceptes simbòlics, el repte ha estat allunyar-nos de la relació figurativa amb les figures del pessebre”, comenta Ànnia Català, productora de l’espectacle.

“La dificultat de la literatura espiritual és posar imatges al món intern, subjectiu”, afegeix Grané que al principi va reunir-se diverses vegades amb en Ton Terry, director i encarregat de la dramatúrgia de l’espectacle, i la resta de l’equip per reflexionar sobre els conceptes proposats al seu poemari. “He pogut veure alguns dels assajos i és una sorpresa molt gratificant com els actors en la seva interpretació aporten nous matisos als poemes, d’alguna manera he redescobert de nou els textos”, afegeix Grané.

“A l’audiovisual hem proposat un joc entre imatges simbòliques i frases per familiaritzar els espectadors amb els conceptes, però sempre tractant de parlar al públic de tu a tu, i també de forma semblant s’ha treballat amb els actors, que miraran els ulls de cada espectador i s’han fet seus un textos que interpreten amb molta força”, comenta Català, sobre l’objectiu d’aconseguir que cada espectador es creï el seu pessebre interior, format per uns conceptes simbòlics que són la base de la tradició.

Al web habilitat sobre l’obra s’hi detallen les representacions de l’obra, i se’n preveu que s’incorporin noves actuacions. 'El Pessebre anterior' compta amb la col·laboració de la Federació Catalana de Pessebristes i comparteix una certa visió innovadora  sobre aquesta tradició que també es pot veure a la l’exposició ‘Altres pessebres’ al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on s’exhibeixen obres que reinterpreten la visió del pessebre, sempre des d’una visió molt personal. “Aquestes experiències demostren la relació íntima que es pot establir amb el pessebre, que va més enllà de la figuració”, finalitza Ànnia Català.