La història de l'Ilias Ouazani i el centre obert Joan Salvador Gavina

Les entitats sense afany de lucre no acostumen a ocupar les portades dels diaris. De tant en tant, però, els mitjans de comunicació es fan ressò de les històries de superació de persones que en algun moment de la seva vida han rebut el suport d'entitats socials. És el cas d'Ilias Ouazani, un jove de 19 anys que realitza el segon curs d’Estudis d’Àsia Oriental, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Fundació Salvador Gavina, del barri del Raval de Barcelona, ha jugat un paper important en la seva vida i així ho explica el reportatge de La Vanguardia que ell protagonitza.

A finals de 2014 la Fundació Gavina ha celebrat el seu 35è aniversari. Des del 1979 treballa al barri del Raval de Barcelona donant resposta a les necessitats vitals i socials d'infants, joves i les seves famílies en situació de vulnerabilitat social. Des del seu naixement, ha acompanyat més de 7.000 menors i durant aquest curs 2014-2015, n’atenen 138.

Entre altres accions, ha celebrat l'aniversari tot donant a conèixer històries d'èxit com la d'Ilias Ouazani, que gràcies al seu esforç i el suport de l'entitat han superat els entrebancs de la vida.

Des de fa uns anys l'Ilias no sap res del seu pare i viu amb la seva mare, qui ha hagut de deixar de treballar per problemes de salut. Tant ell com la seva mare van rebre el suport de la Fundació Gavina i encara ara hi contiuen vinculats. L'Ilias hi va a imprimir el treballs de la universitat i a repassar amb un professor l'assignatura d’Economia i la Mekeltum, la seva mare, hi fa de voluntària.

La clau de l'exit: un pla global i una tasca coordinada

L'Ilias explica a La Vanguardia que va arribar al centre obert de la fundació quan estava a segon d'ESO: "Aquí hi havia molt bon ambient d’estudi i feia activitats de reforç escolar, m’anava molt bé per concentrarme perquè a casa em costava estudiar. Un voluntari em va ajudar amb les matemàtiques i vaig aconseguir sortir-me’n, dels estudis". El centre també li va pagar les classes de japonès i el va ajudar en les beques per accedir a la universitat.

El diari ha volgut conèixer la tasca que realitza la fundació. Així, el director del centre obert del Raval, Jordi Balot, hi explica que la clau de l'èxit és establir un pla de treball global i coordinat: "L'èxit amb l’Ilias, però també amb molts altres casos, consisteix en el fet que la intervenció que fem no és puntual, sinó que es planteja un pla de treball global a mitjà i llarg termini, amb una avaluació continuada, que permeti millorar la situació de l’infant i de la seva família, si és el cas. És fonamental una tasca coordinada entre tots els professionals: educadors i treballadors socials, psicoleg, psicopedagog, monitors de lleure i voluntaris".

Ara, l'Ilias estudia la carrera que ell volia i treballa d'acomodador al Liceu. El seu somni és poder realitzar el cuart curs del grau d’Estudis d’Àsia Oriental al Japó.