Els ateneus reclamen a l’Estat el retorn del patrimoni espoliat durant el franquisme

La incautació de béns mobles i immobles durant la Guerra Civil Espanyola per part de les tropes franquistes és avui un mal sense reparar per a l’associacionisme català. Amb la voluntat de recuperar la memòria històrica, entitats culturals, cíviques, socials i comunitàries exigeixen la devolució del patrimoni espoliat durant el conflicte bèl·lic i la dictadura en un manifest presentat conjuntament aquest divendres, 17 d’abril, a l’Ateneu Barcelonès.

El document, signat fins ara per una vintena d’ateneus, centres i associacions culturals reclama a l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya que assumeixin la recerca, estudi i avaluació de tots els casos dels que es tingui coneixement des de la realitat associativa de Catalunya. Demana la restitució i devolució dels béns mobles i altres béns i drets pertanyents al teixit associatiu, pel que sol·licita la constitució per part de l’Estat, d’un Fons d’entitats culturals. El text demana una acció legislativa, “o en tot cas l’esmena a la llei de la memòria històrica”, que faci referència a la “recuperació del patrimoni associatiu espoliat d’acord amb l’ordenament jurídic internacional”.

“Els fets no han estat debatuts, ni tractats, ni dignificats i molt menys reparats”.

Les entitats incautades i represaliades són les que van patir en el patrimoni moble danys que encara s’han de quantificar i reparar. És el cas de l’Ateneu Barcelonès, per exemple, que amb la instauració del règim, van viure un “segrest institucional” derivat de la legislació repressora amb les associacions allunyades de “la causa”. Pel que durant anys, la gestió de l’Ateneu Barcelonès va quedar en mans de l’Estat. “Alguns falangistes il·lustrats van aturar fins en dues ocasions, al 1936 i al 1939, la crema de llibres de la nostra biblioteca”, segons el seu vicepresident, Enric Cirici.

Aquest anhel esdevé especialment complicat en el cas d’entitats desaparegudes o dissoltes per la repressió política. Algunes de les entitats afectades “van ser objecte d’una persecució estudiada i continuada perquè eren democràtiques i catalanes”, segons denuncia el manifest. Fins al moment, “els fets no han estat debatuts, ni tractats, ni dignificats i molt menys reparats”, alerten.

L’advocat Josep Cruanyes,  que demana des de fa anys el retorn dels “Papers de Salamanca”és membre de la Comissió de la Dignitat: “la manca de restauració del patrimoni espoliat és un atac contra els drets fonamentals de les víctimes de la repressió i, de fet, segons la legislació, la seva reparació és un deure que no prescriu, tot i que hagin passat més de 75 anys, i que li ha hagut de recordar les Nacions Unides a l’Estat espanyol”.

“És l’Estat qui s’ha de responsabilitzar de restaurar el genocidi cultural patit per les associacions durant la repressió, tal i com ha fet el govern alemany amb els crims del nazisme.”

Les entitats afectades fa anys que gestionen el retorn del patrimoni que els pertany fent peticions poc fructíferes a diferents organismes. De fet, segons Cruanyes, “la Generalitat és una víctima més d’aquest espoli, en tant que és l’Estat qui s’ha de responsabilitzar de restaurar el genocidi cultural patit per les associacions durant la repressió, tal i com ha fet el govern alemany amb els crims del nazisme”. Cruanyes proposa que “hauria de ser el Govern català el que hauria de rebre del Govern de Madrid el Fons d’entitats culturals, per a que sigui retornat a l’associacionisme”.

Entre el patrimoni, difícil de quantificar tret d’alguns elements inventariats, hi ha documentació administrativa, actes fundacionals, llibres i arxius que formaven part de les hemeroteques de centenars d’entitats. Es desconeix la seva localització, ja que, “es va disseminar en operacions fosques” i previsiblement, els documents i altres béns espoliats estan repartits entre organismes estatals i particulars. “No es tracta de diners, es tracta de retornar a les entitats i a la població la seva memòria històrica robada”.

No obstant, entitats com el CADCI o l’Ateneu Enciclopèdic Popular estan, a més, pendents de recuperar els locals que tenien com a respectives seus de l’entitat i que, malgrat haver tramitat diversos procediments administratius per a la seva recuperació, els diversos governs no els hi han retornat el seu patrimoni i han vist com han anat canviant de mans fins avui.