S. Ibáñez: "Volem seguir mantenint un flux d'intercanvi de joves voluntaris europeus a les Terres de l'Ebre"

Obre't'ebre va néixer el 2005 a Tortosa com una associació que s’encarrega d’enviar i de rebre joves per fer el Servei de Voluntariat Europeu. Durant aquests 10 anys vint-i-sis joves europeus han fet el seu Servei de Voluntariat Europeu a les Terres de l’Ebre, quinze voluntaris ebrencs han estat enviats arreu d’Europa, vuit camps de treball han ensenyat a paredar en pedra seca, a netejar les platges del Delta de l’Ebre o a dinamitzar els infants durant l’estiu, s'han realitzat cursos de temàtica social i solidària i s'ha construit un hort urbà. 

Susana Ibáñez n’és una de les fundadores i ens explica, més enllà de les xifres i el llistat d’activitats, les idees que han fet possible aquesta trajectòria i els reptes de futur.
 

Quina és la missió de la vostra entitat?

L'objectiu de l'entitat és crear un flux d'intercanvi de joves voluntaris europeus a les Terres de l'Ebre. Per al territori aquest contacte continu amb voluntaris d'arreu d'Europa ha significat un impacte considerable i un veritable punt d’inflexió. Com no podia ser d’una altra manera, les persones es relacionen amb les persones, pregunten pels costums locals i expliquen com fan les coses allí d’on vénen. La  feina dels voluntaris europeus és molt important, ja sigui donant suport als treballadors de Càritas, treballant al Punt Jove de l’Ajuntament de Tortosa, fent tasques a la Biblioteca-Xirinxina de Roquetes o a les mateixes oficines d’Obre’t’ebre.
 

Quina és la realitat que teniu al vostre entorn immediat?

El projecte va ser creat per un grup de joves que havíem fet un Servei de Voluntariat Europeu i volíem compartir amb el territori les nostres experiències i, sobretot, que altres joves les poguessin viure en primera persona.

Per crear l’associació ens vam fixar en diferents models que hi havia a Barcelona, perquè a les Terres de l’Ebre no hi havia res semblant. És clar que vam tenir molt en compte que la realitat barcelonina és molt diferent a l’ebrenca. Barcelona posseeix infinitat de recursos i molt capital humà, a més és una ciutat coneguda arreu del món i molt seductora per als voluntaris europeus. Certament, aquests elements pràctics no hi són a les Terres de l’Ebre tot i que Tortosa, Deltebre o Roquetes tenen un gran i molt variat entorn natural, que podíem aprofitar i convertir en una gran base per al nostre projecte. A més a més també posseeixen l’encant d’una societat que manté l’autenticitat dels vincles tradicionals.
 

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Al llarg dels anys hem format una xarxa de voluntaris molt nombrosa de la qual han sorgit, per exemple, els tutors d’acollida i els acompanyants lingüístics que han necessitat tots els joves europeus que han vingut a fer el seu Servei de Voluntariat Europeu.

A més, s’han creat de manera puntual tretze llocs de treball dedicats a diferents tasques, perquè durant aquests deu anys l’entitat no només s’ha encarregat d’enviar i rebre voluntaris europeus sinó que s’han presentat un conjunt de projectes que han dinamitzat la vida quotidiana de les Terres de l’Ebre: els camps de treball, els intercanvis culturals i l’hort urbà. D'altra banda, Obre’t’ebre també ha organitzat diferents intercanvis culturals i lingüístics de nivell internacional i horts urbans pensats perquè els treballin joves i dones en risc d’exclusió social.
 

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Fer un Servei de Voluntariat Europeu és una experiència radical molt recomanable per a tots els joves: et permet aprendre un nou idioma, et fa espavilar, i has de treballar en projectes solidaris que sovint tracten les realitats més dures de la societat. De la mateixa manera, és un autèntic luxe que el nostre territori es pugui aprofitar dels voluntaris europeus que vénen a fer la seua estada.

A més, si una cosa han permès aquests moviments d’ebrencs arreu d’Europa i l’arribada d’estrangers a casa nostra ha estat donar-la a conèixer. S’ha descobert que les Terres de l’Ebre són Europa. En un coneixement i aprenentatge que és recíproc perquè amb les seues experiències de voluntariat, els ebrencs que han viatjat i s’han esforçat per oferir un treball de voluntariat han tornat més savis. En definitiva, aquest és l’objectiu que promou el programa de voluntariat de la Unió Europea: fer Europa, fer una Europa de ciutadans conscients i actius.
 

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

La trajectòria d’aquests deu anys demostra d’una manera transparent que des de la societat civil es poden organitzar activitats socials i culturals que són capaces d’aportar un valor material i real en la societat. En aquesta trajectòria, l’ajuda dels diferents estaments polítics, bé siguin els ajuntaments de Tortosa o Roquetes, la Generalitat de Catalunya o la Unió Europea, ha estat fonamental per permetre el finançament de les activitats que s’han organitzat. Però les propostes de treball, la gestió dels diners i l’organització de les activitats sempre s’han fet de manera autònoma des de l’associació.

Des d’aquest punt de vista, és molt important destacar que l’associació no té un caràcter o un interès polític. Tampoc no s’actua amb la idea ingènua d’oferir a la gent una cortès i inofensiva socialització. En lloc d’això, es desenvolupen projectes, es promouen intercanvis de voluntaris o es fa un hort ecològic, sempre de manera desinteressada. La seua posició, davant la societat és d’un criticisme constructiu i persistent, expressat a partir de l’educació social i del treball de voluntariat.
 

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Han passat deu anys però la força de fer un Servei de Voluntariat Europeu continua igual de forta i suggestiva. Cal reconèixer, però, que el món ha canviat molt des del 2005. Per exemple, el primer voluntari que vam enviar recorda que en aquella època Internet i les xarxes socials no estaven tan desenvolupades com ara, ni molt menys formaven part de la vida quotidiana de la gent. Aquesta realitat influïa d’una manera decisiva en el moviment dels voluntaris ja que obligava a una persona a integrar-se més en la comunitat d’acollida perquè no es tenia l’aixopluc del teclat ni el contacte virtual i instantani amb els seus.

Ara bé, l’experiència del voluntariat europeu continua sent radical i aquesta realitat virtual encara no és capaç de suplir les experiències reals i directes. Cal reconèixer, però, que la tecnologia de la informació ha reduït les dosis d’èpica i de romanticisme, també la solitud de qui viatja. Però gràcies a Internet també s’han pogut solucionar a l’instant molts problemes burocràtics que abans costaven dies o setmanes.