Sara Carro: “Dins del problema hi ha la solució”

Sara Carro integra l’àrea de creativitat i teatre i és responsable de l’àrea d’educació de Fil a l’agulla. Dins la cooperativa ha anat aprofundint en conflicte, creativitat i teatre, i en la seva aplicació en el món de l’educació, a través de diversos tallers i seminaris. Al mateix temps ha cursat els estudis d’interpretació a l’escola de teatre de La Casona (Barcelona, 2012) i seminaris de Treball de Processos. En qüestions de gènere, ha anat aprofundint en el transfeminisme, masculinitats i el bullying homofòbic, liderant la redacció de la guia educativa per treballar la construcció d’identitat de gènere a 4rt d’ESO i Batxillerat “Jo vull ser radical”, en col·laboració amb Edualter i l’editorial Catarata. Amb Alba Barbé, ha coescrit el conte infantil “Pessigolles” (2012, edicions Bellaterra).

En quin moment de les vostres vides “enfileu l’agulla”?

La Joana, la Lídia, l’Helena, l’Anna i la Neus vam parir aquest projecte cooperatiu ara fa uns set anys amb la voluntat de donar llibertat per triar a través de la presa de consciència. El coneixement és llibertat. L’embrió es va gestar en un col·lectiu de dones en el que participàvem i que ara ja no funciona. Aquest va ser l’escenari del que va sorgir la idea. Les qui ens vam trobar aleshores teníem la necessitat d’autoocupar-nos en un moment de crisi econòmica i, alhora, ho volíem fer des d’una perspectiva alternativa apresa des de diferents disciplines. Vam considerar que la cooperativa era la millor forma jurídica per fer realitat el nostre projecte.

Quina és la vostra manera particular de treballar, vers a mètodes, àmbits i públics?

Estem especialitzades en la facilitació individual i grupal en situacions de conflicte. Dins de l’àrea d’educació , treballem amb infants i joves, i formem a adults. Intervenim fora de l’educació formal (l’escola) des de la coeducació i la prevenció de les violències de gènere en tres línies: qüestionant els estereotips de gènere; revalorant des d’una òptica feminista el món tradicionalment patriarcal i gestionant la diversitat –de gènere, funcional, ètnica, religiosa, etc.- a l’aula. Pensem que coeducar és educar per a la igualtat, tenint en compte les diferències de cada individu.

“Un dels conceptes clau amb el que nosaltres treballem és la democràcia profunda.”

Des de l’àrea de desenvolupament organitzacional acompanyem a les organitzacions en els seus mètodes diaris. El que més estem atenent ara són demandes per intervenir en conflictes en col·lectius i empreses que necessiten facilitació, o bé, per rebre acompanyament en un moment important que travessa l’organització. Un dels conceptes clau amb el que nosaltres treballem és la democràcia profunda. És el propi grup el qui ja té tot el coneixement, dins del problema hi ha la solució.

Des de l’àrea de teràpia, treballem la individual o la de parella –no cal que sigui sentimental- des de processos de transformació. Per què les persones ens relacionem, ens ajuntem? La teràpia contribueix a enfortir les xarxes de suport mutu. Jo he hagut de reconceptualitzar l’enfocament de la meva feina cap a allò sistèmic i social. Com diu el feminisme: allò personal és polític.

Des de l’àrea de creativitat i teatre, la meva especialitat, treballem amb el mètode del teatre de l’oprimit, amb vocació de transformació social i política. Utilitzem el teatre com a eina d’intervenció social, per reapropiar-nos dels mecanismes de producció artística (el so, la paraula, la imatge, el temps, etc.). Ens permet fer una representació de la nostra pròpia realitat des de la nostra veu a través de taller formatius.

“El gènere és performatiu. Les persones, aprenem a ser dones o homes en societat. No ho som de per se.”

Com funciona el taller de “Drag King” que oferiu?

Ens reunim un grup de dones durant uns dies que, després de crear un espai de seguretat, ens donem permís per sortir al carrer performant masculinitat. Estem socialitzades com a dones i ens llegim com a homes durant un període per trencar rols d’identificació. Fins que no vius des del teu propi cos no entens que el gènere és performatiu. Les persones, aprenem a ser dones o homes en societat. No ho som de per se. És un procés de presa de consciència que facilita la llibertat de decidir què vols o no per a tu. L’experiència és increïble!

Com influeixen els vostres tallers a les vides dels participants?

Ens acostumen a dir que han sofert un abans i un després de la formació. Rebem un bon feedback. Moltes de les persones participants, ara estan reproduint allò que ha aprés a la seva manera.

I en les vostres?

Fil a l’agulla ha estat un abans i un després, per descomptat, per a totes sis. Donem cabuda als somnis que hi som. Engendrem un compromís molt gran amb el creixement personal de cadascuna de nosaltres. La cooperativa fa de família en tots els sentits, és un veritable procés d’apoderament personal i col·lectiu.

Entrevista realitzada al programa "Comunitària" de Ràdio Ateneu del Clot.