Com podem actuar enfront d’un procés d’execució hipotecària?

Els desnonaments arrel de l’execució hipotecària és una problemàtica que avui dia encara dista de ser resolta. En aquest sentit, des de Xarxanet ens volem fer ressò de com s’estructura aquest procediment i quines mesures s’han anat introduint a fi de donar-li solució.

Així en el moment que ens arriba una demanda d’execució hipotecaria, és important saber que d’acord amb el que s’estableix a la Llei d’Enjudiciament Civil, només es podrà acudir a aquest procediment, en el cas que s’hagin impagat l’import de tres quotes de la hipoteca.

En aquest moment  i fins la subhasta de l’immoble, el deutor hipotecari, que  vulgui salvaguardar-se i evitar el desnonament té la opció d’enervar la demanda, si el be implicat és l’habitatge familiar. L’enervació, és una forma de finalitzar el procediment, que implica la finalització del procediment, si l’hipotecat paga la totalitat de l’import del que es deu fins aleshores, incloent els interessos que s’hagin pogut generar i les costes derivades d’aquest procediment.

Tanmateix, és també en aquest moment que l’afectat es pot oposar a l’execució, per inexistència del deute, error en la quantia que es reclama o bé per existència d’una clàusula abusiva, que es va introduir com a conseqüència de les sentencies del Tribunal de la Unió Europea.

Així doncs, en cas que es constati que existeix una clàusula abusiva, implicarà la nul·litat d’aquesta i si s’acredita que la seva existència ha motivat l’inici del procediment, suposarà que es finalitzi el procés. Destaquen així, les clàusules de venciment anticipat que en la majoria dels casos implicaran la finalització del procediment, per abusives, ja que imposen l’apertura d’aquest procediment en base a incompliments diferents a l’impagament de les tres mensualitats i per tant si no existís aquesta clàusula, no s’hagués iniciat.

La fase següent del procediment implicarà la subhasta de l’immoble, que si es tracta de l’habitatge habitual, en cap cas, podrà sortir per un preu inferior al 75% de la taxació que es va fer en el document de constitució de la hipoteca quan es va comprar.

En cas que la subhasta quedi deserta, és a dir que no es presenti cap postor, el banc es quedarà l’immoble pel 70% del valor pel qual l’immoble hagi sortit a subhasta. Aquest valor anirà destinat a cobrir part del deute i podrà donar peu a que si el que es deu és igual o inferior a aquest valor, l’afectat pot veure extingit el seu deute, admetent en aquest cas una espècie de dació en pagament.

Un cop adjudicat l’habitatge es procedirà al llançament d’aquest, implicant així doncs el desnonament de les persones afectades.

Tanmateix, des de l’aprovació de la Llei catalana 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, es va imposar l’obligació als bancs d’oferir un lloguer social si els afectats pel desnonament són persones o famílies que no tenen cap alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin en una situació d’exclusió social. No obstant, aquesta llei ha rebut fortes crítiques per part de molts sectors, que entenen que ha usurpat competències pròpies de l’estat espanyol, cosa que podria implicar un recurs d’inconstitucionalitat com ja s’ha fet amb el Codi de Consum de Catalunya.