Francesc Fabregat: “Hem proposat a l’associacionisme i a l’antropologia que debatin la teoria i praxi de la cultura popular catalana”

Exposicions, una mostra d’entitats locals i nacionals, debats i conferències, formació, actuacions, fira de productes festers, ... Són algunes de les activitats que es concentraran al barri de Sant Andreu de Barcelona del 21 al 24 de gener a Som Cultura Popular: Mostra del Patrimoni Immaterial de Barcelona. Es tracta d’una trobada entre el món associatiu i el món científic per reflexionar al voltant de la cultura popular catalana.

Francesc Fabregat, Cap de Cultura Popular, Institut de Cultura de Barcelona, és un dels ideòlegs de la iniciativa que s’inaugurarà aquest dijous, 21 de gener, a les 18h a l’Espai Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats (c/de Sant Adrià, 20).

Què és la mostra Som Cultura Popular?

És una trobada associativa dels diferents àmbits de la cultura popular a Barcelona, junt amb el sector acadèmic i museològic que investiga, fa recerca i interpreta les activitats del sector associatiu. Hem volgut convocar-los a tots en un mateix espai i temps a la Fàbrica de Creació de Sant Andreu i la zona de Fabra i Coats, del 21 al 24 de gener, per tal de debatre, reflexionar explicar-se, i com no, també actuar. Les entitats de cultura popular sense actuar no saber fer coses.

Per què és important posar èmfasi en la cultura popular dins de la identitat catalana?

En un món global, el que diferencia les comunitats és, sense dubte, la seva cultura. I la nostra cultura catalana, present en molts territoris de diferents països ens dóna uns trets d’identitat que ens diferencia dels del costat; ens fa ser arrelats al nostre passat. Ens fa sentir-nos membres d’aquesta comunitat que aplega a més d’11 milions de persones que parlem la mateixa llengua i, alhora, ens fa ser portadors d’una arrel de satisfacció.

Quins àmbits abraça la cultura popular? 

Per «cultura popular» entenc allò que una comunitat considera que ho és, que és de tots i que, per tant, és popular dels seus membres. A la cultura popular catalana tenim tot un conjunt de pràctiques festives que la gent fa de forma voluntària que va des dels castellers, els trabucaires, les puntaires, els falcons, els sardanistes, les catifes, etc. En definitiva, tot allò que es produeix en una manifestació de carrer, que és on generalment és present la cultura popular i que, sovint es reuneix en una festa major.

Quin tipus d’entitats hi participarà i com?

Les entitats que participen a la mostra Som Cultura Popular són de tota mena, tant d’abast territorial tant de grau. Quan parlem de grau en el món associatiu ens referim a federacions, entitats coordinadores de tercer nivell, confederacions o entitats de primer nivell, com associacions. Aquí hi tenim des d’entitats de Barcelona com la Moixiganga, els Falcons o l’Agrupació d’Estudis Ignasi Iglésias fins a federacions de país d’àmbit nacional com la Confederació Sardanista, la Federació de Trabucaires, la Federació de Pessebristes. I totes elles es reuniran amb representants del sector acadèmic, d’antropòlegs i etnòlegs, a través d’un conjunt de debats, ponències i presentacions.

Com es poden donar la mà l’associacionisme i la ciència?

L’antropologia, com a ciència que estudia el comportament humà i, per tant, els seus estudiosos interpreten les pràctiques que es desenvolupen en una comunitat. Generalment, en el sector festiu generen costums i tradicions que són interpretades pel sector científic. Hem proposat als dos actors que es trobin uns dies junts per contraposar la teoria i la praxis.

Què podrà trobar d’interessant el públic en general a la mostra?

El públic en general podrà conèixer i entendre amb més profunditat el sector de la cultura popular; especialment en una de les parts centrals de la mostra, el Museu Nòmada, on hem reunit 45 exposicions amb vocació divulgativa i itinerants que han estat produïdes per diferents entitats del territori de parla catalana. Trobarem, per exemple, l’exposició de patrimonis immaterials que la UNESCO ha donat a la cultura catalana, com ara la La Patum de Berga, els castellers o el cant de la sibil·la. Exposicions sobre la pedra seca, menjars i música de festa, ateneus, ballar el Moro i un llarg etzètera. Al costat de tot això, hi tindrem instal·lats dos escenaris que acolliran actuacions en directe de falconers, esbarts, gitanes, sardanistes, ... dins de la Fàbrica de Creació, a la de Can Fabra, a l’esplanada de Fabra i Coats i a l’Ateneu L’Harmonia.

«Cada cap de setmana podem trobar al voltant de més de 300 actes de cultura popular al conjunt del país».

Han ajudat l’adaptació de les noves tecnologies a atraure nos públics?

El que han permès les noves tecnologies és poder comunicar millor el conjunt d’activitats que el nostre sector desenvolupa quotidianament, que són moltíssimes! Cada cap de setmana podem trobar al voltant de més de 300 actes de cultura popular al conjunt del país. I si ens anem als mesos d’estiu, on es concentren les festes majors, aquest nombre supera el miler. El nostre sector sempre havia pecat d’actuar i no explicar el què fem, en aquests moments i gràcies a les noves tecnologies que depassen els mitjans de comunicació habituals, ens trobem col·lectius que tenen seguidors a Twitter o Facebook que superen el miler de persones. Aquestes eines permeten explicar directament a la gent interessada activitats, independentment de que els mitjans se n’hagin fet ressó.