La presència mediàtica de la cultura popular

La jornada inaugural de la mostra Som Cultura Popular a la Fàbrica Fabra i Coats va acollir ahir el primer dels debats de les 4 jornades que durarà el certamen. “La cultura popular i els mitjans comunicació: aliança (im)possible?” va servir per reflexionar al voltant de la presència mediàtica de les manifestacions de cultura popular a casa nostra, amb més de 300 activitats setmanals. La periodista i experta en cultura popular Rut Martínez va conduir el debat en el que hi van participar professionals de la comunicació cultural i representants d’elements de la cultura popular: Jordi Bordas, redactor d'arts escèniques d'El Punt Avui; Gemma Ruiz,  redactora de cultura de Televisió de Catalunya; Violeta Gumà, cap de Cultura de l’Agència Catalana de Notícies; Bernat Puigtobella, editor de Núvol; Salvador Casals, president Federació d’Ateneus de Catalunya i Josep Ma Cortés, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Com poden accedir als mitjans de comunicació les entitats de cultura popular?

Jordi Bordas: cada dia, a la secció de Cultura d’El Punt Avui ens arriben milers de correus a la safata d’entrada i cal destriar el que és notícia del que no ho és. Jo sempre recomano que les entitats o companyies d’arts escèniques facin arribar les seves informacions als correus de les redaccions locals del diari, que són qui treballen sobre el terreny des de la proximitat i faran un triatge més acurat d’allò noticiable. A no ser que es tracti de grans esdeveniments culturals o manifestacions que creïn tendència, que es passarien a les planes de Cultura. Els nostres redactors locals són els qui millor poden vendre continguts als caps de secció.

"És important definir amb exactitud el terme «cultura popular» perquè genera el calaix on anirà a parar el contingut".

Què és per als mitjans, la «cultura popular»?

Gemma Ruiz: l’etiqueta «cultura popular» em genera dubtes perquè pot anar des de les manifestacions culturals que atrauen a les masses, com la música pop, que atrau al públic popular, fins a les d’arrel tradicional. És important definir amb exactitud el terme perquè genera el calaix on anirà a parar el contingut. A mi m’acostumen a dir que tinc un segell personal propi dins de TV3. Per crear un contingut, necessito que tingui una guspira noticiable. I en aquest sentit, és clau el factor temporalitat. La Patum de Berga o les festes majors de Gràcia i Sants tenen assegurats anualment uns minuts al TN, perquè així està establert en el calendari. Però activitats amb molta tradició com poden ser les passions o els pastorets, que repeteixen fórmula anualment, no hi tenen cabuda si no és que es capgira l’enfocament. Aquest any, per exemple, el centenari dels Pastorets de Folch i Torres.

Als mitjans ens pregunten sovint “què ens passa amb la sardana?” i és curiós perquè jo he proposat fa temps un format atractiu de programa sobre sardanes i a la tele els hi interessava tot, excepte la temàtica. Penso que, amb la nostra dansa, ens topem amb prejudicis per qüestions d’instrumentalització política. Arrosseguem una idea associada a la gent que practica sardanes amb... Aquí poso punts suspensius i que cadascú acabi la frase.

"La porta d’entrada més senzilla és que les notícies arribin als redactors del territori, de proximitat, amb un coneixement més fidel de la realitat local".

Sou convocats els mitjans i agències a les activitats generades pel sector de la cultura popular?

Violeta Gumà: rebem infinitat de convocatòries. A l’ACN cobrim tot el territori i des del territori, entès com a tot allò fora de Barcelona, també. No tenim limitacions d’espai ni de temps, més enllà del que exigeix l’actualitat, perquè no som un mitjà finalista, sinó que proveïm a altres mitjans, però els recursos humans i tècnics dels que disposem són els que són: limitats. A més, hi hem d’afegir que de vegades, competim entre les nostres pròpies seccions en la publicació de continguts. Penso que la porta d’entrada més senzilla, com apuntava el Jordi, és que les notícies arribin als redactors del territori, de proximitat, amb un coneixement més fidel de la realitat local, que no pas a les persones responsables de secció.

Bernat Puigtobella: a Núvol no segmentem la informació per seccions perquè ens emmirallem en l’àmbit digital i fem de caixa de ressonància de comunitats com blocs. A nosaltres ens frena l’existència del portal Tornaveu, que ja cobreix el costumari i cultura popular. Entenem que aquest o un altre similar són els espais específics que han de contenir aquest material, per tot el volum que genera.

"La clau és saber com les entitats culturals passen de la pàgina de Facebook al respecte mediàtic".

Creieu que existeixen prejudicis vers la cultura popular?

Bernat Puigtobella: d’una banda, l’activitat de la cultura popular acostuma a ser de caràcter amateur i és el que fa de línia divisòria perquè no es relaciona amb professionalitat, i de l’altra, perquè els mitjans miren el retorn publicitari.

Gemma Ruiz: no estic d’acord amb tu. A TV3 no deixarem d’anar a un acte perquè no hi hagi interessos econòmics al darrera, com estem veien ara amb la guerra de les cerveses als esdeveniments culturals. Ens interessen zero els termes empresarials, decidim per criteris periodístics.

Jordi Bordas: en aquest cas, per exemple, els castellers tenen espai als diaris i a la televisió ara, és perquè estan de moda, estan patrocinats? I això està malament?

Bernat Puigtobella: avui t’has d’autorepresentar per fer-te visible, has de fer circular la teva imatge. La clau és saber com les entitats culturals passen de la pàgina de Facebook al respecte mediàtic?

Gemma Ruiz: que hi hagi coses de moda, com ara ser casteller, no garanteix aparèixer automàticament a la pantalla. Els mitjans no creem ficcions; la societat tenia aquesta fal·lera i els mitjans recollim la realitat.

Josep Ma Cortés: quan a Xile una universitat va impulsar una colla castellera amb finalitats socials ens adonem que fem alguna cosa més que castells, transmetem valors universals. Vam tenir fa anys una època d’or i vam caure en la desgràcia i, des que hem agafat alguns valors vinculats a l’esport en equip, hem potenciat el cooperativisme en comptes de la competència. Actualment caiem poques vegades, tenim equip mèdic i procurem fer espectacles amables per a l’espectador. Creem una imatge plàstica efímera atractiva per a televisions de tot el món.

Gemma Ruiz: però per què voleu sortir a la tele, què us suposa?

Josep Ma Cortés: fem castells per a nosaltres, perquè ens agrada, no esperem res. I de fet, l’aparició d’unes colles i no d’altres als mitjans ocasiona tensions internes que no beneficien gens al sector.

"Ens falten pàgines de 2A i 3B de cultura perquè tenim la sensació  que intentem gratar finestres".

Salvador Casals: des dels ateneus, veiem molt lluny els mitjans públics i privats. Nosaltres creiem en espais de visibilització de la cultura popular, com ho és Tornaveu, per exemple. Cal donar resposta a allò que succeeix en el dia a dia, la feina de rerefons que potser no es veu però que és la que garanteix la nostra supervivència, sense el factor novetat. Fent un símil esportiu, ens falten pàgines de 2A i 3B de cultura perquè tenim la sensació  que intentem gratar finestres. Ara bé, potser el nostre lloc no és el TN i cal crear més canals específics als ja existents. 

Gemma Ruiz: jo eliminaria el canal d’esports i crearia un canal de cultura!

Salvador Casals: d’altra banda, la xarxa de teatres d’ateneus que tenim al país programen espectacles i capgiren cada any els gèneres de les arts escèniques i, això, és novetat. No podem (ni ho volem) competir amb la programació del Liceu o del TNC. El que està clar és que el sector s’ha d’explicar més i millor. Necessitem una especialització periodística; no podem esperar que els periodistes culturals s’interessin concretament en les manifestacions d’arrel tradicional.

Quines accions es podrien impulsar per trencar estereotips?

Jordi Bordas: donat aquest ecosistema tant agressiu, per ser ben vistos, caldria vincular, per exemple, les obres teatrals de caire amateur amb les professionals. En comptes de buscar rivalitats, cal buscar complicitats. Podrien oferir premis conjunts als espectadors dels espectacles.

Bernat Puigtobella: cal que el sector s’expliqui en primera persona.

Salvador Casals: a les entitats de cultura popular se’ns demana un plus que no s’exigeix a altres sectors.