Entitats catalanes exigeixen la retirada de la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs

pertanyent a l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB), volen posar sobre la taula, un cop més,  els importants dèficits en l’abordatge de la salut sexual per joves a Catalunya i a l’estat espanyol i sobretot exigeixen la retirada de la reforma de llei d’interrupció de l’embaràs (IVE) ja que vulnera els drets sexuals i reproductius de la població jove.

No a la reforma de l’IVE que castiga a les dones joves més vulnerables

Ambdues entitats, amb més de vint anys d’experiència en la capacitació dels i les joves per promoure la seva salut sexual, volen denunciar i rebutjar -de nou- la darrera reforma aprovada pel Govern del PP el mes de setembre del 2015, en el que obligava a les dones joves de 16 i 17 a disposar de l’autorització dels progenitors per accedir a una interrupció voluntària de l’embaràs.

En aquest sentit el director del CJAS, Jordi Baroja, afirma que “des que s’ha aplicat la reforma de la llei fins avui, ja hem conegut en la nostra entitat casos en que les joves han estat privades del seu dret a decidir sobre el propi cos deixant-les, no només en una situació de desemparament familiar, sinó també en una situació de desprotecció que les aboca a les pitjors conseqüències: la clandestinitat o ser mares d’una criatura no desitjada”.

I és que la decisió del Govern de l’Estat d’anul·lar la capacitat de decidir sobre la seva maternitat de les dones de 16 i 17 anys és devastadora. Malgrat que els estudis confirmen que les joves de 16 i 17 anys que avorten són només un 3,6% del total i que més del 87% d’aquestes joves informen als seus tutors i tutores legals per voluntat pròpia, el Govern del PP va decidir posar en risc la vida de les joves que no poden informar les seves famílies[i] , per motius relacionats amb una situació familiar complexa. Són dones que viuen situacions de violència, desestructuració i desemparament familiar i que així ho acrediten els i les professionals que les atenen. Per tant, un col·lectiu que pateix el màxim risc de vulnerabilitat social actualment.

Sílvia Aldavert, coordinadora de l’APFCIB, creu “que aquesta reforma és part d’un posicionament ideològic repressiu que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones; autonomia que constitueix un dels drets sexuals i reproductius, reconeguts en diverses Convencions i Conferències de Nacions Unides que l’Estat espanyol va subscriure i ratificar i que obliguen als diferents governs a realitzar actuacions encaminades al compliment d’allò que es va acordar. I, que de nou s’ha tornat a aprovar en l’Agenda Global de Desenvolupament emmarcada ens els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.

Per tots aquests motius, tant SIDA STUDI com el CJAS segueixen exigint la retirada de la reforma legislativa que deixa a les menors desprotegides i vulnera els seus drets fonamentals.

No a estratègies repressives i sí a l’educació sexual i a l’accés a mètodes anticonceptius

Les dades dels últims informes del propi Ministeri sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs confirmen que han anat disminuint en els darrers anys desmentint, així, l’argument que els conservadors utilitzaven com amenaça constant als drets fonamentals de les dones. Van a la baixa, també, els avortaments dels grups més joves posant en entredit qualsevol estratègia repressiva i donant la raó als estudis de la pròpia OMS en favor de les lleis més progressistes i que promouen accessibilitat de l’avortament.

Segons David Paricio, director de SIDA STUDI “les úniques iniciatives contrastades que han demostrat la seva validesa i fiabilitat a l’hora de reduir embarassos no desitjats són l’educació sexual, mitjançant mecanismes de col·laboració entre el sistema educatiu i el sanitari, i l’accés universal als mètodes anticonceptius, així com als serveis específics d’educació i orientació sexual culturalment adaptats a les necessitats de la població”

I malgrat l’evidència de l’eficàcia d’aquestes polítiques, l’Estat espanyol no les aplica i tornava a suspendre en salut sexual segons el baròmetre europeu sobre lliure elecció d’anticonceptius moderns publicat el mes de setembre passat. Les raons del suspens rauen en la manca d’implementació de programes d’educació sexual en l’àmbit educatiu i la desigualtat que pateixen dones joves en l’accés a mètodes anticonceptius en algunes comunitats autònomes. A més a més, segueix paralitzada l’estratègia de salut sexual i reproductiva i s’està retrocedint cada vegada més en l’accés als anticonceptius i en l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva. Tampoc existeix cap política de formació a estudiants i professionals sociosanitaris.

Ni des del govern espanyol ni el català han impulsat campanyes extensives de promoció sobre aquesta temàtica ni han implantat l'educació sexual i reproductiva als currículums escolars i la formació a professionals. Alhora segueixen retallant drets com son la reducció a l'accés anticonceptius de darrera generació, i  es continua aplicant el Reial Decret que deixa sense targeta sanitària a persones en situació administrativa irregular. Mesures, totes elles, que afecten directament als col·lectius més vulnerables i, fonamentalment, a les dones més joves.

Exigeixen a les institucions garanties de compliment dels drets

Per això, ambdues entitats apel·len al nou Govern i Parlament de Catalunya perquè confirmin el seu compromís per garantir els Drets Sexuals i Reproductius com a eix fonamental en les polítiques que han de construir el futur del país.

Com a entitats referents en el treball i atenció a joves i la seva salut sexual i reproductiva, seguiran lluitant i obrint espais de llibertat i seguiran treballant per una sexualitat lliure, plaent, no discriminatòria, no submisa ni heteropatriarcal.