La precarietat i la manca d'expectatives laborals defineixen l'ocupació juvenil a Barcelona, segons l'informe del CJB

Des de l'any 2007, la ciutat de Barcelona ha perdut 427.000 llocs de feina que estaven ocupats per joves, noies i nois d'entre 15 i 29 anys. A més, els i les joves que treballen, ho fan en condiciones de precarietat, ocupant llocs de feines temporals i parcials de manera no desitjada i en qualitat de subocupació, segons recull l'Informe sobre l’Estat de la Joventut 2015, elaborat pel Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i presentat el passat dimecres 17 de febrer.

En conseqüència, d'una banda, més d'un 45% de les persones d'entre 25 i 29 anys residents a la ciutat no estan emancipades. D'altra, el nombre de joves que viuen a l'estranger ha augmentat un 62,5% des de l'any 2009, el que, segons l'informe, suposa una pèrdua d'entre 2.716 i 3.380 milions d'euros per a la ciutat.

Els nivells d'emancipació i la realitat i expectatives laborals del jovent de la ciutat de Barcelona és el primer eix en què se centre l'informe. En segon lloc, es focalitza en la situació dels equipaments municipals juvenils de la ciutat. En aquest sentit, l'informe destaca que malgrat que ja ha finalitzat el període d'actuació del Pla d'Equipaments Juvenils 2008-2015, només s'ha executat un 56,36% de les actuacions previstes. Davant el que diuen considerar "una necessitat de crear un nou full de ruta", el CJB ha engegat un procés participatiu per redefinir els models d'equipaments juvenils que existeixen avui a Barcelona i fer una nova anàlisi des dels Districtes.

L'informe també denuncia les "dificultats per desenvolupar activitats a l'espai públic" , motiu pel qual "demana la modificació de l'ordenança sobre taxes per la utilització privativa del domini públic". A més, també incorpora la demanda de prolongar la T-Jove fins als 30 anys.

En l'eix de cohesió social, l'informe posa en valor la Mesura de Govern pel Suport i el Foment de l'Associacionisme Educatiu i la consolidació de programes que intenten garantir l'accessibilitat d'infants i adolescents a participar en les entitats. Tot i això, recrimina l'informe, que "l'augment d'infants beneficiats hauria d'anar acompanyat d'una major dotació pressupostària”.  A més, l'informe també insta els poders polítics a posar en marxa mecanismes per fer efectives les noves regulacions sobre lluita contra la LGBTIfòbia i la violència masclista. Finalment, per tancar l'eix de la cohesió social, posa en valor les accions dutes a terme a la ciutat per aconseguir una ciutat més inclusiva, tant en termes de mobilitat com amb la iniciativa "Barcelona ciutat refugi".

L'informe acaba amb la participació, que recull les propostes impulsades o bé pel CJB o bé pel consistori que han buscat durant el 2015 la implicació vinculant del jovent de la ciutat, com l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal (PAM) i el Pla d'Actuacions dels Districtes (PAD).