Mesures penals alternatives, un èxit a Catalunya

L’ingrés d’una persona penada en un centre penitenciari és una opció, però no l’única ni la més apropiada per assegurar l’èxit en la seva reinserció social. Així ho reflecteix l’informe “La reincidència en mesures penals alternatives 2015”, publicat per l’àrea d’Investigació i Formació de la Conselleria de Justícia. Les dades recollides al document reflecteixen l’èxit de les mesures penals alternatives, ja que gràcies a elles la rehabilitació resulta satisfactòria en el 90% dels casos. En canvi, l’ingrés a presó només aconsegueix rehabilitar el 70% dels interns. 

Amb l’estudi s’ha demostrat que les mesures penals alternatives tenen un grau de reincidència molt baix, del 10%, mentre que l’ingrés a un centre penitenciari suposa un 30% de possibilitats de reincidir. A més a més, segons l’informe, el grau d’eficiència de les penes alternatives a la presó és més elevat a Catalunya respecte altres països europeus com Noruega, Holanda, Suècia, Itàlia o el Regne Unit. 

Ara bé, aquestes dades no són extrapolables en el conjunt de l’estat espanyol, ja que l’informe ha estat elaborat sobre una mostra de 8.839 condemnats a mesures penals alternatives i des del govern central aquestes dades no es calculen. Actualment hi ha prop de 7.000 condemnats a penes alternatives i més de 8.800 interns als centres penitenciaris catalans. El perfil de les persones que compleixen mesures alternatives a la presó són homes d’una edat mitjana de 34 anys, de nacionalitat espanyola i sense antecedents previs.

Què són les mesures penals alternatives i quan s’apliquen?

Les mesures penals alternatives van començar a aplicar-se a Catalunya l’any 1996 amb l’entrada en vigor de l’actual Codi Penal. Des de llavors, són els jutges els qui decideixen la idoneïtat o no de la seva aplicació. Les penes alternatives consisteixen a complir treballs en benefici de la comunitat, programes formatius o de reeducació o la participació en teràpies terapèutiques, psiquiàtriques o mèdiques. Els condemnats poden accedir a alguna d’aquestes mesures sempre que hagin comès delictes lleus, d’una pena de menys de dos anys i amb el requisit que no tinguin antecedents penals. 

En la majoria d’ocasions els qui compleixen aquests tipus de penes alternatives són els condemnats per delictes de trànsit (70,9%) o de violència domèstica (20%). En percentatges menors, els qui han comès delictes contra persones i contra la llibertat sexual (3,1%), contra la propietat (2,5%) o altres delictes (3,4%). Actualment l’aplicació de la decisió del jutge tarda uns 258 dies a fer-se efectiva, mentre que fa 10 anys el temps d’espera era de 92 dies.