L’oci cultural com a eina d’inclusió social

Tot i els reptes que les persones en risc d’exclusió social afronten cada dia, hi ha entitats i programes que treballen pel seu benestar i aposten per la seva inclusió social a través de la cultura com per exemple, la iniciativa d’Apropa Cultura.

Apropa Cultura uneix teatres, auditoris, festivals i museus amb les entitats del sector social per fer la cultura molt més accessible. La iniciativa va dirigida a entitats socials que treballen amb persones en situació de risc d’exclusió social i permet que les entitats socials inscriguin els seus usuaris a activitats culturals a preus molt reduïts. Des d’Apropa Cultura es pretén fomentar l’accés de les persones que més ho necessiten a la cultura i a l’oci inclusiu, alhora que s’intenta aconseguir la transformació social fomentant la cohesió, el sentit de pertinença comunitària i reduint l’aïllament social. Només l’any passat el programa va atendre 27 mil beneficiaris de més d’1,5 mil centres socials inscrits a tot Catalunya.

“Animem a les entitats i centres socials a incorporar l’oci inclusiu com a pràctica puntual o si és possible, de manera habitual per a tots els usuaris” afirma Sonia Gainza, directora d’Apropa Cultura. Gainza explica que “el programa compta amb un conveni amb 58 equipaments culturals. No obstant això, encara falta que altres espais culturals obrin les seves portes a iniciatives com aquesta i siguin conscients de què l’oci és una eina d’inclusió social i desenvolupament humà”.

Beneficis de les sortides culturals

Una de les entitats que gaudeix de les propostes d’Apropa Cultura és la Fundació Teas, un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual i sensorial, que actua a Barcelona des de 1976 i actualment atén a 39 persones. Des de l’any passat, Teas va decidir incloure l’oci inclusiu entre les seves activitats habituals gràcies a la iniciativa d’Apropa Cultura.

“Els nostres usuaris tenien poca activitat d’oci. Ens interessava que ells passessin per l’experiència, per exemple, de sortir a la nit”, explica Emili Grande, psicòleg de Teas. “Les relacions socials de molts d'ells estaven limitades a les seves famílies i als amics que trobaven aquí a la fundació. Amb aquestes sortides culturals, ells amplien les seves experiències de vida” remarca. Per a Grande, el simple fet d’anar al teatre amb el públic en general ja és una activitat inclusiva: “Van al teatre com qualsevol persona”.

Des de la Fundació Teas són conscients que al principi i per desconeixement, algunes famílies es resistien a deixar que els seus fills sortissin sols. Però, segons el psicòleg de la fundació, participar en activitats culturals és una manera que les persones amb discapacitat intel·lectual es moguin de forma més autònoma per la ciutat. “Per això la primera feina que fem és amb la família per tal que ho vegin com una pràctica normal. Aquestes persones han de fer el que fa tothom” explica.

Emili Grande nota que les sortides culturals milloren l'autoestima i les relaciones socials. Un exemple clar de l’enriquiment personal que aporten aquestes sortides es veu reflectit en l’Antonio González i la Teresa de Soto, dos usuaris de Teas. Ambdós comenten que abans no tenien el costum de gaudir d’activitats d’oci però ara estan encantats de participar-hi. Teresa destaca que formar part d’Apropa Cultura és un aprenentatge constant. Per a l’Antonio, aquestes sortides també influeixen en el desenvolupament de la seva vida privada: “Aquest cap de setmana coneixeré a la meva sogra. Em posaré guapo, com si anés al teatre”.

Per altra banda, Laura Huguet, monitora de tallers a Teas, destaca que després que l’entitat i els seus usuaris comencessin a participar en activitats d’oci inclusiu, les converses entre ells van més enllà de les malalties o els problemes que afronten en el seu dia a dia. “Aquestes persones demostren sentir-se més motivades” afegeix.

Per a Laura Huguet l’èxit d’iniciatives com Apropa Cultura són evidents dia a dia. Casos com la d’una usuària de Teas que pateix dificultats per quedar-se asseguda durant 20 minuts i, malgrat això, és capaç d’estar atenta a l’espectacle “Hamlet” o, que una altra usuària amb pànic a la foscor sigui capaç de superar-ho en un teatre “i no connectar amb la seva por, però si amb l’art que veu” són passes molt importants.

Canvis per a la inclusió

Pels experts de Teas i d’Apropa Cultura hi ha molts reptes encara per assolir per tal d'aconseguir la inclusió social de totes les persones. Un dels principals inconvenients són les limitacions econòmiques. “Parlem de persones que potser no podrien fer cap activitat d’oci si no fos per aquests preus reduïts que ofereix Apropa Cultura” explica Laura Huguet. Els experts destaquen que tots els equipaments culturals públics haurien de garantir un nombre mínim d’entrades a preus reduïts.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’accessibilitat, ja que alguns espais encara no estan adaptats i això redueix molt les possibilitats d’oci de moltes persones: “Una bona mesura seria que les primeres files es reservessin per les persones amb visió reduïda” suggereix Emili Grande.