La pobresa augmenta el risc de patir un trastorn mental

La Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya van presentar el passat 9 de juny l'informe Atenció a la salut mental infantil i adolescent on es presenten les febleses i necessitats del sistema i es plantegen 7 reptes i propostes concretes per garantir una millor atenció integral als infants i adolescents.

Entre d'altres aspectes, de l'informe es desprèn:

La pobresa augmenta el risc de patir un trastorn mental

Segons dades de l’ESCA, un 5,4% dels infants de 4 a 14 anys en famílies d’inferior classe social tenen probabilitat de patir un trastorn mental i només un 2,5% en el cas dels infants de classe social alta. 

A Catalunya ha augmentat el nombre d'infants i adolescents atesos pels recursos específics d’atenció a la salut mental

A l’hora de desenvolupar un trastorn mental en la infància i adolescència influeixen factors com ara la manca de capacitats individuals, emocionals o relacionals, conductes de risc com el consum de tòxics i, molt especialment, la interacció amb la família i l’entorn social.

La salut mental dels infants i adolescents s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública a tot el món

A nivell internacional, s’estima que entre el 10 i el 20% de la població infantil i adolescent presenta problemàtiques de salut mental. De fet, segons l’OMS el 75% de trastorns mentals comencen abans dels 18 anys.

Existeix una manca de recursos i de formació dels professionals

Una de les principals conclusions de l’informe és la manca de recursos en els serveis de promoció i prevenció com ara programes de parentalitat positiva o suport a la criança o a iniciatives per disminuir l’autoestigma així com una manca d’integració i de coordinació dels diferents sistemes. 

D'altra banda, també cal  treballar la capacitació dels professionals ja que actualment hi ha pocs espais per a la reflexió i la coordinació interprofessional i s’ha constatat un dèficit formatiu i competencial.

Atenció desigual a tot el territori

L’informe mostra també l’existència de desigualtats en l’accés als recursos de salut mental depenent del lloc de residència. A més, la saturació dels serveis per manca de recursos, les llargues llistes d’espera, la reducció de la mitjana de visita fa que moltes famílies acudeixin a centres privats, tenint en compte que no totes les famílies s’ho poden permetre.

Manca d'integració del model escolar

L’informe manifesta que el model escolar actual no acaba de fer una integració adient d’alumnes amb problemàtiques de salut mental per manca de recursos econòmics, per manca de figures com els vetlladors, els educadors i els orientadors, per manca de competències, per dinàmiques que sovint generen segregació, etc. A més, en els centres de secundària els recursos per atendre aquests nois i noies encara són molt més limitats, quan sovint hi ha més necessitats dels 12 al 16 anys.

La solitud de les famílies

L’informe recull la sensació de solitud, desorientació i manca d’acompanyament i suport que expressen les famílies d’infants i adolescents amb problemes de salut mental. La poca coordinació entre tots els agents implicats provoca un gran desgast emocional en la família. Per això cal posar especial èmfasi en la creació d’espais de suport a la criança, d’acompanyament a les famílies, de coordinació amb l’escola i els centres socioeducatius o espais de lleure i participació que serviran també per fer programes de prevenció i detecció precoç.

Per a més informació podeu consultar l'informe.