El Síndic de Greuges adverteix sobre medicació excessiva dels infants amb TDAH

Les Convencions de Nacions Unides sobre drets dels infants, de 20 de novembre de 1989, i de drets de les persones amb discapacitat, de 13 de desembre de 2006, coincideixen a defensar  tant el dret a l'educació, que permeti desenvolupar la personalitat, les aptituds i capacitats mentals i físiques d'acord amb les possibilitats de cadascú, com el dret a la sanitat en igualtat de condicions d´infants amb discapacitat o sense.  

A Catalunya, la Llei de drets i oportunitats de la infancia i l’adolescència, de 27  de maig de 2010, també reconeix el dret a la salut, tant física com mental, i a l'educació.

El Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-5), publicat per l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), estableix clarament els criteris per diagnosticar el TDAH però una cosa és descriure les característiques i una altra, ben diferent, fer un diagnosi correcte i triar el tractament que s'ha d'aplicar: medicació, atenció escolar i/o psicològica especialitzada.

El que denuncia el Síndic de Greuges és que, a la pràctica, existeixen grans diferències de criteri per part dels professionals a l'hora d'establir el diagnosi del TDAH, i l'excessiva medicació d'aquest trastorn, el qual s'ha de tractar de manera multidisciplinària.

L'advertència del Síndic es realitza tenint en compte sempre l'interès de l´infant i el respecte als drets que li corresponen.