Fabian Mohedano: "Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%"

Ara que comença el procés participatiu de la reforma horària. Quin objectiu té? Què n’espereu obtenir?

El procés ha de servir per alimentar un gran acord social que esperem es produeixi a la primavera de 2017. Cal recollir sensibilitats sectorials i també territorials. El procés es desplega arreu de Catalunya.

I un cop l’hagueu acabat? Quin serà el proper pas?

El procés participatiu forma part d’un conjunt de mesures que s’estan impulsant. Una enquesta ad hoc del CEO, una campanya institucional, la Llei al Parlament i el Pacte Nacional, impulsat pel Govern. De fet, el procés participatiu i les taules quadrangulars serveixen per validar des de la ciutadania i els actors principals d’acceleració el futur acord social.  

Com han anat les proves pilot que s’han fet fins ara d’aplicació de la reforma horària?

Tenim organitzacions al nostre país –i cada cop més- que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a ser més competitives alhora que saludables. Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent.

Quina importància té la racionalització dels horaris?

A nosaltres ens agrada parlar més d’humanització dels horaris. Ens cal treballar per garantir el benestar horari. Tots vivim 24 hores però malauradament no tots les vivim de la mateixa manera. Si endrecem els horaris molta més gent podrà disposar de més temps de lliure disposició.  

Creus que serà possible acostumar-nos a no dinar a les 15h i anar a dormir a les 00h? 

A tot allò bo ens acostumem molt ràpid. Al Parlament es dina entre la una i les tres i l’activitat acostuma a acabar a les sis a la tarda. Al principi hi havia moltes queixes i dubtes. Ara ningú se’n recorda de l’horari anterior. 

I perquè quan anem de vacances, moltes vegades mantenim els horaris de casa nostra encara que a fora vagin diferent?

Els primers dies anem de bòlid. Després ens adaptem, és una qüestió de supervivència. Si no seguim el ritme del país on hi anem, ens podrem perdre museus, espectacles, restaurants, etc. Quan tornem valorem molt l’horari que hem fet. De fet, la globalització que provoca viatjar, treballar fora, internacionalitzar organitzacions, etc., és un aliat de la reforma horària.

Què suposaria en el dia a dia de les entitats l’aplicació de la reforma horària?

El problema de l’associacionisme que es basa en el voluntariat com a font principal de recursos podria ampliar la seva franja d’activitat si avancem la sortida de la feina, però podria beneficar-se’n molt si aconseguim que els horaris siguin flexibles, és a dir no tan rígids com són ara. La gent podria entrar i sortir de la feina per fer altres activitats com les associatives. Així és com funcionen els països avançats. Llavors no perdríem tota una generació en edat de treballar o dedicada a la cura. 

Per on pot començar el tercer sector? Quins beneficis immediats es podrien percebre?

L’associacionisme de base voluntària ha de valorar el temps que cada persona destina a l’entitat. Sovint es perd massa el temps. Les entitats de tercer sector han de treballar per impulsar processos d’avaluació del rendiment dels seus treballadors. Treballar per objectius pot ajudar a enfortir les entitats de manera exponencial. Per altra banda, hi ha entitats que organitzen activitats en cap de setmana que impliquen els àpats. Avançar els horaris seria fantàstic. Tindria l’efecte multiplicador que sempre ha tingut l’associacionisme.

Ens pots donar algun petit consell per començar a variar els nostres hàbits a petita escala sense impactar de ple contra el sistema horari actual?          

D’entrada ser respectuosos amb el temps dels altres, a l’associacionisme i el tercer sector sovint caiem en la informalitat. De fet, així ho demostra l’estudi Temps+Social que vam fer el 2015. Hem de ser puntuals, preparar les reunions, respectar el torn de paraula, acomplir allò que s’acorda. En aquest entorn parlar de productivitat sembla estrany però no ho hauria de ser tant.