Oriol Esculies: “L’augment del 20% de persones ateses no s’ha traduït en un creixement dels recursos”

Amb motiu de la presentació del concert solidari a càrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Projecte Home va avançar les seves dades d’atenció a Catalunya durant aquest 2016.

L'organització ha creat 10 places residencials més, ha posat en marxa un menjador social, ampliat l’horari d’atenció i instal·lat un nou sistema per demanar ajuda a través d’Internet. Tot i això, les llistes d’espera són cada vegada més llargues.  

Un total de 2.200 persones han passat per l’associació aquest any, la xifra més alta des que es va crear l’entitat, el 1995. Els 11 centres repartits per Catalunya –quatre a Barcelona, un a Montgat, Montcada i Reixac, Tarragona, Tortosa i Tremp– s’han quedat petits.

Us plantegeu obrir algun altre centre?

Teníem la previsió d’obrir l’any que ve un segon dispositiu a Tremp, a Lleida, i obrir el primer de la província de Girona, però no tenim prou ajudes.

Ara volem consolidar els centres que tenim. Els nostres recursos són molt limitats i no podrem obrir nous espais fins a tenir els recursos suficients.

Quines vies de finançament contempleu?

Necessitem més subvencions públiques, sobretot de la Generalitat, que és qui ha d’ajudar més. Pel que fa a recursos privats, hem de treballar a nivell de conscienciació.

Els problemes de drogues no tenen l’interès o la compassió social que generen altres causes. Hem de coordinar-nos amb entitats solidàries, persones sòcies col·laboradores i administracions públiques, perquè sabem que és un problema de tothom, no només de l’administració pública.

Quins canvis estructurals ha suposat per al Projecte Home la pujada de la demanda?

L’augment del 20% de persones usuàries no s’ha traduït en un creixement del 20% dels recursos. Per exemple, hem hagut d’ampliar els horaris d’atenció. Es pot trucar de 9 del matí a 9 del vespre i a Barcelona estem oberts durant migdies i tardes, cosa que no fèiem abans.

També s’ha creat un menjador social a Montgat. Només rep un petit ajut extraordinari de la Generalitat, així que podem donar el dinar a una quarantena de persones. Voldríem oferir més, perquè hi ha gent que està en llista d’espera, però els recursos són els que són.

L’altra llista d’espera que preocupa és la de les places residencials.

Ara hi ha 45 llits, quan en un dia normal s’atenen 250 persones, moltes de les quals necessiten tractament al moment. Les llistes d’esperes són molt llargues, de fins a tres mesos. És el que preocupa més, perquè aquestes persones necessiten que les acollim immediatament. Mentre esperen, estan sent ateses als centres de dia, però no amb el tipus de servei complet que necessitarien.

Dels tres àmbits que treballeu –el tractament, la reinserció social i la prevenció de les addicions–, quin és el que pateix més la falta de recursos?

A dia d’avui, el tractament és el que necessita més recursos, però se sap que el més important és invertir en prevenció. Si prevens, t’estalvies en tractament i salut.

Però clar, tot ha d’estar equilibrat amb la demanda actual. La gent demana ajuda perquè ja té problemes, i el primer que hem de fer és atendre-la.