David Forniès: “Els pobles sense Estat continuen patint negació de drets, discriminació i fins i tot violència”

David Forniès és el responsable de l’àrea de Coneixement del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), una entitat catalana que promou el coneixement dels pobles i nacions sense Estat del món i de la seva diversitat.

Periodista especialitzat en informació internacional en l’àmbit de la Mediterrània, Pròxim Orient i Europa, també coordina el diari digital Nationalia i escriu articles d’informació internacional a Crític. En aquesta entrevista, explica el dia a dia del CIEMEN, les tasques que realitzen a l’entitat, el paper que hi juga el voluntariat i les perspectives de futur del centre.

1. Quina és la missió del CIEMEN?

El CIEMEN va néixer el 1974 davant la constatació que existia un gran desconeixement, i fins i tot menyspreu, envers els pobles minoritzats o sense Estat, com és el cas del poble català i tantíssims d'altres arreu del món. El CIEMEN, des del primer moment, es va proposar treballar amb tres horitzons: fer difusió sobre les realitats d'aquests pobles, treballar pels seus drets col·lectius, i cooperar amb ells.

2. Amb quines entitats treballeu i quin suport els hi doneu?

Al llarg de la nostra història hem treballat amb desenes d'entitats formals i grups no formals a Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Per parlar només del projecte de cooperació en què estem més centrats actualment, destaquem la nostra tasca de suport al poble iazidita, un grup etnoreligiós de llengua kurda que ha estat víctima d’un genocidi per part d'Estat Islàmic i que part d'ells s'han hagut d'anar a refugiar a Turquia. Aquest projecte l’estem desenvolupant en cooperació amb diverses entitats de Turquia, malgrat les fortes restriccions que estan tenint lloc en aquell país. Consisteix a oferir als iazidites suport jurídic enfocat al seu estatus com a refugiats i al seu dret a la sanitat i a accions de denúncia i d'incidència política.

3. Quin és l'estat de les minories ètniques al món? 

Continua sent necessària, com sempre abans, una tasca de suport i de denúncia. La situació varia molt, depenent dels països. En alguns indrets hi ha processos encoratjadors. És el cas del reconeixement dels drets col·lectius i del dret a l'autonomia dels pobles indígenes en països com Bolívia. O també el fet que s'hagin pogut celebrar referèndums per decidir lliurement el futur d'un país en nacions com el Quebec, Escòcia o Montenegro. Malgrat tot, i per desgràcia, aquestes dinàmiques encara són minoritàries, i encara són febles allà on tenen lloc. Els pobles sense Estat continuen patint negació de drets, discriminació i, pitjor que això, ocupació, violència i, en els casos més extrems, massacres.

4. Què proposa el CIEMEN per solucionar la discriminació que pateixen?

Les respostes caldria donar-les cas per cas. En general, però, hi ha diversos aspectes que són universals. Més democràcia, més coneixement i reconeixement de les seves realitats per part no només dels Estats sinó de la societat civil. També més drets i protecció de part de les institucions internacionals o l’acceptació de la igualtat en drets i dignitat de totes les llengües i cultures. La llista seria gairebé inacabable.

5. Col·laboreu amb projectes internacionals?

Efectivament. Alguns estan centrats en la defensa de la diversitat lingüística i els drets dels parlants de totes les llengües –també les minoritzades- com és el cas del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que amb molta satisfacció hem presentat a Sant Sebastià aquest desembre de 2016. També, en l'apartat lingüístic, som membres fundadors de la Xarxa Mercator per la Diversitat Lingüística i de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN).

6. El voluntariat forma part de la vostra entitat? Quines persones us acompanyen?

Sí, tot i que menys del que ens agradaria. El més habitual és que la gent que ens ajuda com a voluntària sigui gent jove interessada o bé amb la solidaritat internacionalista o bé amb la política internacional.

7. En quin àmbit treballa normalment el vostre voluntariat?

Són sobretot tasques de suport en qüestions relacionades amb el coneixement, per exemple, ajudant a organitzar l'Escola d'Estiu CIEMEN o redactant articles per al nostre digital Nationalia.cat, i en qüestions de cooperació.

8. Com us financeu?

El nostre suport principal són les convocatòries de les Administracions Públiques de Catalunya (locals, supramunicipals i nacionals) i d'algun ens privat. En el cas del projecte de suport al poble iazidita hem d'agrair el finançament del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que complementem amb les quotes dels associats i algunes donacions, amb la venda d'alguns serveis i productes i, en anys anteriors, amb convocatòries d'abast europeu.

9. Com us agradaria veure-us d'aquí a deu anys?

Havent contribuït a millorar, en la nostra modesta possibilitat, la situació d'alguns pobles minoritzats, i continuant ajudant a difondre les seves realitats.