Mercè Botella d'Eticom-Som Connexió: "Som una puça molt petita, però volem treballar per donar serveis a les entitats"

La Mercè Botella és una de les impulsores de la Cooperativa Sense Ànim de Lucre Eticom-Som Connexió, un projecte de comercialització de serveis de telefonia i Internet, que es regeix per criteris ètics, horitzontalitat, transparència i sostenibilitat. El passat divendres 13 de gener, va fer una xerrada a l'Associació per a Joves TEB, on va presentar el projecte. Hem aprofitat aquesta trobada per fer-li una entrevista i conèixer una mica més a fons aquest projecte tan interessant que pot tenir un impacte molt positiu per les entitats i associacions.

Què és Eticom-Som Connexió?

És una Cooperativa de Consum sense Afany de Lucre, que neix per cobrir necessitats de telefonia i connexió a Internet, sent una alternativa real de consum a les grans empreses de comunicació.

Pel nom sembla que hi hagin dos entitats.

Són dos orígens. Eticom va néixer a el Prat de Llobregat, en un viver d'economia social. Som Connexió neix a Rubí, impulsat per mi mateixa amb l'ajuda de vàries persones. Per Twitter vam comprovar que existia Eticom, ens vam conèixer en persona i al final del 2013 vam decidir que caminaríem plegats. La primera assemblea va ser al març del 2014 i ens vam acabar constituint el 2015.

Eticom és una paraula que no està lligada a un territori i transmet dos conceptes claus: ètica i comunicació. Per la seva banda, Som Connexió ens vincula d'una manera al moviment Som: Som Energia, Som Mobilitat. El nom transmet aquesta voluntat. Les persones són els protagonistes.

Teniu algun tipus de relació amb Som Energia?

La majoria del grup impulsor som socis de Som Energia, i de fet quan ens trobàvem, comentàvem que faltava quelcom similar en el camp de les telecomunicacions. Els impulsors de Som Energia ens van motivar a iniciar aquest procés.

Qui hi ha al darrera d'Eticom-Som Connexió? Un equip promotor?

Doncs no sé si estem al darrera, al costat o al capdavant! L'equip impulsor és l'Òscar Rando, que n'és el president i un dels impulsors d'Eticom, i jo mateixa com a impulsora de Som Connexió i membre de l'equip de treball. A part de nosaltres dos, ens vam envoltar d'entitats i persones de referència dins el món de l'economia social. Entre totes aquestes persones de referència, vam anar a buscar el Joan Subirats, el Jordi Via, el Ricard Fernàndez, entre d'altres. La idea és que la gent confiés amb les persones i moviments que hi han al darrera del projecte.

Per tant, diguem que vosaltres teníeu la idea molt clara i que no vau néixer com una associació de persones consumidores.

La nostra idea és un projecte de transformació social. Ens agradaria que tot el sector de les telecomunicacions es transformi. La tecnologia és un bé transversal que ha d'arribar a tothom; per aprendre, per cercar feina, per informar-te, per participar políticament, per estar al corrent de la informació... per tot això fa falta la tecnologia i la comunicació. I no pot ser que això només estigui en mans de gent que només li interessa fer diners. La comunicació és un dret molt important, pensa que alguns dels drets humans, ara i aquí, depenen de l'accés a la tecnologia. Per tant, no ha de ser un bé rendible, sinó un bé imprescindible.

Quants associats té Eticom-Som Connexió?

Justament per les festes de Nadal, vam arribar a les 2.000 persones associades. El creixement és prou constant i va augmentant mica en mica. El volum de contractes és el que creix a més velocitat, ja que cada persona associada pot tenir tants contractes com necessiti i, a més, apadrinar fins a 5 contractes de persones no sòcies.

Com es prenen les decisions dins d'Eticom-Som Connexió? 

Actualment tenim l'Assemblea de Socis anual i el Consell Rector com a òrgan representatiu amb capacitat per pendre decisions. A l'Assemblea cada soci és un vot i les decisions es prenen de forma democràtica. També s'han creat comissions de treball per a treballar temes concrets. Però som consicents que encara ens falta molt camí a fer per obrir nous canals de participació més directes. 

Tot el procés d'evolució i creixement de la cooperativa ha sigut un pèl complexe. Vam néixer sent una cooperativa de consum oferint els serveis a través d'un soci tecnològic. Quan vam detectar que no participàvem de les decisions tècniques, nosaltres mateixes vam veure que no anàvem bé. I vam començar a picar pedra. Aquest procés ens va obligar a centrar esforços en trobar solucions per donar els serveis, i ho hem prioritzat a l'estructura de mecanismes de participació a la cooperativa, més enllà dels legalment establerts. El repte per aquest any és, ara que tenim consolidat el servei de telefonia mòbil, poder oferir a la primavera el servei de telefonia fix i ADSL. 

Quin és el retorn de les persones sòcies sobre els serveis que ofereix la cooperativa?

En general és molt positiu. Una de les grans sorpreses que es troben els socis i sòcies, es que si no estan d'acord amb alguna cosa, tenen moltes facilitats de contacte i d'entesa amb nosaltres. Actualment hem tingut algunes incidències tècniques amb l'operadora que ens dóna el servei, però ràpidament podem oferir alternatives.

Pel que em dius, no esteu utilitzant una xarxa pròpia de tecnologia mòbil...

Això és impossible en el cas de la tecnologia mòbil. La legislació restringeix qui té i pot utilitzar les infraestructures de telecomunicacions. Pel que fa a la infraestructura de banda ampla, l'única manera d'arribar a la majoria de les persones interessades en els nostres serveis, que estant geogràficament molt disperses, és mitjançant les infraestructures d'operadores que ja les tenen desplegades.

O sigui, les antenes, oi?

Sí. Les antenes de telefonia mòbil. Les ones per on circulen les dades de la telefonia mòbil, són un bé escàs. I això s'ha de regular molt bé ja que no és un espai infinit. Aquest espai està repartit en diferents trossos: comunicacions de seguretat, telefonia mòbil, TDT...

I vosaltres no podeu gestionar aquestes infraestructures?

Quan parlem d'infraestructures hem de diferenciar les de tecnologia mòbil i les de banda ampla. El desplegament i gestió de les infraestructures de tecnologia mòbil, es van licitar i van guanyar la concessió: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Són els únics que les poden explotar i gestionar. Amb les infraestructures de banda ampla, o sigui les línies de telefonia fixe, l'operador és Movistar, per la seva procedència. Movistar està obligada a cedir l'ús de la infraestructura de coure com a operador dominant, segons els criteris que estableix la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència). 

Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Són els únics que les poden explotar i gestionar les infraestructures de tecnologia mòbil.

I en el cas de la fibra òptica funciona igual?

El tema de fibra òptica funciona diferent. La infraestructura de fibra, encara no és gaire evident qui té una posició dominant en el sector i, en aquest sentit, la CNMC ho té difícil per obligar a un operador a oferir a altres operadors a un preu majorista regulat per la comissió. Actualment cada operadora està desplegant la seva pròpia infraestructura de fibra òptica i en alguns carrers es pot veure com aquestes infraestructures estan duplicades (hi passen dues operadores). Això provoca la restricció de seleccionar proveïdor. Significa que si vols tenir fibra òptica, hauràs de conformar-te amb les empreses que arriben a la teva zona. Només passa a l'estat espanyol, a la resta de països europeus no és així. Cada país europeu té una única infraestructura de desplegament. Imagineu-vos si cada companyia d'aigua hagués de fer obres per passar el seu tub d'aigua pels carrers!

I l'operadora mòbil?

Actualment funcionem amb un operador mòbil, Más Móvil que opera amb la xarxa d'antenes d'Orange. Recentment, Más Mòvil, ha comprat YOIGO que té infraestructura pròpia d'antenes. Nosaltres podem canviar de proveïdor quan ho creguem convenient.

Per tant, la relació entre vosaltres i l'operador mòbil ha de ser molt bona

És una relació molt bona i ens miren amb interès i curiositat. Han al·lucinat amb el nostre creixement de socis i sòcies. Encara més, veient que aquestes persones han d'ingressar una quota de 100€ per ser associats i associades d'Eticom-Som Connexió. Tothom regala de tot perquè la gent es faci clients i clientes. I nosaltres exigint un desemborsament inicial, tenim un ritme de creixement molt fort. L'operadora mòbil veu que és quelcom insòlit!

Potser veuen el potencial de l'economia social.

No, perquè no parlen aquest llenguatge. Jo crec que ens veuen com un operador comercial molt interessant. Però realment som d'un altre món!

De cara al futur us agradaria utilitzar xarxes lliures i neutrals com les de Guifi.net?

És la nostra vocació i un dels nostres grans objectius. Ara, per arribar a tothom, no ens queda altre remei que contractar operadors que arriben a tot arreu. Però per fer aquests desplegaments de xarxa oberta, lliure i neutral en algun territori, necessitem tenir una massa social gran per fer front a els inversions i els riscos. 

Deu ser una mica com el que passa a Som Energia, oi? 

Sí. I això és lent. I ja veurem ben bé com fer-ho. Però està clar que ara necessitem les operadores de telefonia per fer aquest creixement. I si, de pas, podem transformar aquestes operadores, hi haurà un potencial molt gran.

Has parlat de serveis de comunicacions per la ciutadania. Però teniu pensat un tracte especial per les entitats, associacions i ONGs? 

Des del mes d'abril de l'any passat, estem treballant amb una operadora per poder esdevenir una central de compres dels serveis de telecomunicacions per a les entitats del tercer sector i les organitzacions de l'economia social. Encara hi estem treballant, però com a cooperativa de consum hem donat prioritat a la línia de treball orientada a donar servei de fix i Internet de consum domèstic, que seria la major part de la nostra base social. Encara som una puça molt petita, però continuarem treballant per ser una central de compres i donar serveis a les entitats.

Encara som una puça molt petita, però continuarem treballant per ser una central de compres i donar serveis a les entitats

Però a part dels serveis, també ens han dit que aquest sector pot donar marges si tens una gran massa crítica de persones consumidores. I aquests marges, en un futur, ens agradaria donar-los al tercer sector i el bé comú. Per això som una cooperativa sense ànim de lucre.