Natàlia Méndez: "Cal treballar molt per aconseguir que la societat consideri que l’accés a una llar és un dret"

Quina és la missió de la vostra entitat?

A Arrels Sant Ignasi acollim i acompanyem les persones sense llar per tal que puguin redescobrir la seva dignitat i refer la seva vida.

Molt breument, pots enumerar els projectes més importants que dueu a terme?

Treballem de manera molt centrada en la persona, en la seva capacitat de procés i en les necessitats presents en cada moment d’aquest procés. Per això parlem de programes d’acostament on incloem un projecte de centre obert (amb atenció social, sala d’estar, servei de dutxa, bugaderia, etc…), el servei d’aliments i un servei de reducció de danys.

En aquests programes cerquem donar resposta a les necessitats bàsiques, i la creació de vincle, que, en el fons, és el què possibilita les ganes d’avançar. També tenim els programes de tractament, que són una petita comunitat terapèutica de vuit places, un programa ambulatori de tractament d’addiccions i inserció sociolaboral i la Unitat Dependent, amb l’objectiu final del creixement personal i la inclusió social plena. A més, des d’aquests programes promovem projectes que donin resposta a les necessitats que anem detectant: pisos d’inclusió, tallers terapèutics, hort ecològic, etc...

I ara centrant-nos en els pisos d'acompanyament, en què consisteix aquesta iniciativa vostra?

Per a poder-se recuperar és essencial l’accés a un habitatge, a una llar. Aquesta evidència contrasta amb les possibilitats d’accés real a la vivenda que tenen les persones que acompanyem. Els és molt complicat accedir al mercat normalitzat, i, també, sovint, l’accés als habitatges que suposadament són d’àmbit social però que en la pràctica també requereixen d’uns requisits d’accés molt específics. Per això Arrels Sant Ignasi ha volgut oferir, en la mesura del possible, places residencials en pisos d’acollida. En l’actualitat podem oferir 10 places, de caire divers.

A qui va dirigida?

La iniciativa es dirigeix a persones en situació de sense llar que, pel seu moment i procés, necessiten d’un allotjament acompanyat que els permeti fer de pont cap a una situació més normalitzada. També hi ha places de caire més finalista, per persones que probablement no tindrien una millor opció d’habitatge, i places per promoure inicis de processos terapèutics.

Amb quantes persones voluntàries compteu i quines són les seves tasques?

L’entitat compta amb més de 150 voluntaris i voluntàries, que realitzen tasques de suport en els diversos programes, tant d’atenció directa (distribuir aliments, fer tutories individualitzades, presència i acompanyament a la sala d’estar...) com de suport logístic i administratiu (gestions amb la furgoneta, acollida telefònica, etc...). En el cas dels pisos comptem amb suport voluntari per a fer acompanyament personalitzat a les persones que hi acollim, i també per a solucionar els petits-grans problemes de manteniment que puguin anar sorgint.

Quina és la vostra valoració dels resultats que esteu assolint amb els pisos d'acompanyament?

Creiem que estem responent a una necessitat real d’allotjament digne. Veiem que realment afavoreix processos en molts dels casos, però també ens plantegem que cal una aproximació més global a la situació d’habitatge. Hauria de ser possible l’accés al mercat normalitzat, i no aconformar-se amb la situació actual. Normalment somniem amb una llar en què podem sentir-nos-hi lliures i a gust, i, a vegades, les alternatives que oferim o les que poden trobar les persones són només habitacions en pisos compartits... Cal treballar molt per aconseguir que la societat consideri que l’accés a una llar és un dret i vetlli perquè aquest dret es compleixi.

Pots tenir més informació sobre l'entitat visitant la seva pàgina web o a partir del seu compte de Twitter @arrelsantignasi.