Què diu la justícia sobre els Centres d’Internament d’Estrangers?

L’Informe CIE 2016: 25,66 repatriacions forçades de mitjana diària, elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants, està recorrent l’Estat espanyol per donar a conèixer les xifres d’expulsions i internaments durant el 2016, el perfil de les persones internades i les resolucions jurídiques emeses durant el 2016 que evidencien la falta de cobertura legal als centres d’internament d’estrangers.

Tot i que l’equip redactor destaca a l’estudi que el 2016 no ha estat un any amb moltes sentències contràries a l’existència dels CIE, mencionen les set resolucions judicials que al llarg de l’any passat van posar de relleu les mancances d’aquests centres de detenció.

“Les persones interceptades recentment en pastera són internades automàticament als CIE, sense mirar la seva situació, edat ni si poder ser realment expulsades”, va comentar Santiago Yerga, un dels autors de l’estudi, en la presentació a Barcelona, el 15 de juny.

Dret a saber el dia i l’hora de la repatriació

Una resolució judicial del maig del 2016 va posar fi a la pràctica d’utilitzar qualsevol horari per notificar la imminent expulsió o devolució de les persones internes al CIE de Madrid. El document va reconèixer el dret a saber la data i l’hora de la repatriació amb una antelació de 12 hores com a mínim i sense incloure el període de 20h a 8h.

Deficiències en el sistema d’autoprotecció

El jutjat d’instrucció número 6 de Madrid va admetre que el CIE de la capital havia de fer front a deficiències del Pla d’Autoprotecció. Per corregir-les es va dictar col·locar portes talla-focs, substituir els panys de les cel·les per mecanisme elèctrics i instal·lar nous detectors de fum i extintors, entre d’altres mesures. A més, va demanar que es lliuressin manuals de seguretat i autoprotecció a les persones internes i que les senyalitzacions estiguessin traduïdes a diversos idiomes.

Bústia per a queixes anònimes

El jutjat de les Palmes de Gran Canària va considerar que alguns serveis que reben les persones internes a CIE de la Península no es reben al de les illes i van requerir la direcció del centre perquè instal·lés una bústia per a queixes en sobre tancat i perquè notifiqués a les entitats especialitzades en tràfic de persones els ingressos de dones al CIE.

Més càmeres de seguretat

Una resolució conjunta dels jutges i jutgesses de control del CIE de Madrid van instar la direcció del CIE a instal·lar càmeres de seguretat en tots els espais, excepte els dormitoris, els lavabos i altres zones considerades íntimes.

La decisió es va prendre després dels aldarulls que es van produir a l’octubre de l’any passat, quan un grup de persones internes, després de protestar enfilats al teulat del centre, van denunciar lesions per part de funcionaris policials en llocs on no hi havia càmeres.

Habitacions de presó i falta d’espais lúdics

Les notificacions dirigides als CIE de Tarifa i Algeciras van confirmar les deficiències dels dos centres quant a falta d’espais lúdics i d’habitacions dignes diferenciades de les que hi ha a les presons. El jutjat va demanar instal·lar-hi llum natural i treure les reixes dels dormitoris. També va destacar la necessitat de crear una sala destinada a les comunicacions i visites de l’exterior, instal·lar una màquina de refrescs o tabac i afegir dutxes individuals a les habitacions.

Kits de roba i d’higiene íntima insuficients

Al CIE d’Algeciras, el jutjat va detectar deficiències en els kits de roba que es faciliten a les persones internes i va requerir la direcció a “solucionar-ho com a mesura urgent en el cas de les dones, que només disposen d’una sola muda”, apunta l’informe.

També es demana al CIE que cada dona que arribi al centre rebi un kit d’higiene íntima amb un paquet de 20 compreses com a mínim i amb l’obligació d’oferir un altre paquet quan es lliuri l’anterior buit. Fins llavors, només es donaven compreses d’una en una quan les internes ho demanaven.