Àmbit de la notícia
Social

La Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global reclama al Síndic de Greuges que es garanteixin els drets humans

Entitat redactora
Fundació Autònoma Solidària
  • Acte Pobresa Zero - Justícia Global
  • Acte Pobresa Zero - Justícia Global
  • Teresa Crespo, presidenta d'ECAS
  • Entrada al Síndic de Greuges
  • Entrega dels documents al Síndic

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa 3200 entitats s’uneixen en un acte simbòlic que acaba amb una reunió amb Rafael Ribó. 

Aquest matí una desena de representants d’entitats socials, de pau, de drets humans i cooperació, de sindicats, de col·legis professionals i d’universitats s’han reunit a la porta del Síndic de Greuges, a la ciutat de Barcelona, sota el lema “Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets”. Han assistit una trentena de persones, entre les quals algunes personalitats polítiques com el diputat del grup parlamentari Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. 

Francesc Mateu, director d’Oxfam Catalunya Intermón, ha presentat l’acte fent referència a la delicada situació política que viu Catalunya i ha aprofitat per recordar que “la pobresa cal solucionar-la amb drets”. Posteriorment,  els representants de les diferents entitats que s’han personat davant el Síndic, han llegit un manifest on reivindicaven accions i lluites en relació a vuit drets fonamentals..

Segons Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes de l’Acció Social, la motivació d’aquest acte ha estat recalcar “la importància que les polítiques socials es fonamentin en els drets bàsics de les persones”. Els estats tenen l’obligació de complir-los i la ciutadania hem d’exigir-los quan els veiem vulnerats”. Per la seva banda, Patrícia Cantarell, responsable de Mobilització Social i Presència Pública d’Oxfam Intermón, ha afegit que “en aquest període de crisi s’han invisibilitzat drets i ara cal reivindicar-los”.

Les reivindicacions            

En primer lloc, des de la Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global han recordat que la fam representa el risc més gran de salut al món, al mateix temps que han remarcat la importància de polítiques integrals en dues dimensions concretes: unes enfocades a l’autonomia personal i col·lectiva amb la garantia de rendes per assegurar l’accés de tothom a una dieta suficient,  i altres mesures globals per abordar totes les fases de producció d’aliments i evitar el malbaratament i l’especulació.

Enaquesta línia, la Plataforma també afirma que “la salut és un dret individual amb un component col·lectiu, públic i comunitari”. Per això, s’exigeix la derogació del Reial Decret 16/2012 i el desplegament complet de la llei d’accés universal a la salut. D’altra banda, també creuen fonamental millorar el dret a l’educació, ja que és l’eina “per trencar el cicle perpetu de pobresa”. Per aconseguir l’objectiu, afirma l’entitat, es valora com a imprescindible que el  PIB s’incrementi fins al 6%.

El dret a l’habitatge és “una de les cares més crues de la crisi sistèmica que vivim”, afirma la Plataforma, insistint enque es tracta d’un problema generalitzat i “en vies d’esdevenir estructural”. Per aquest motiu, es reclama la regulació del mercat del lloguer i augmentar el parc públic d’habitatge, entre d’altres mesures.

Així doncs, el dret al treball també es veu vulnerat a partir de les reformes legislatives dels últims anys. Les mesures proposades impliquen incrementar el Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà i fomentar un nou model d’ocupació. A més, els portaveus han afirmat que cal consolidar la Renda Garantida de Ciutadania de manera urgent.

La Plataforma no ha oblidat incloure el dret a la mobilitat recordant que hi ha més de 60 milions de persones desplaçades en tot el món i ha denunciat que “l’Estat espanyol és un dels molts que vulneren de manera sistemàtica el dret d’asil i de lliure circulació de les persones.

Per últim, s’ha fet esment a un dels temes candents de les últimes setmanes denunciant legislacions que retallen el dret a la participació, a la llibertat d’expressió, associació i reunió. Al manifest, per exemple, s’adverteix de l’augment de violència exercida per les forces de seguretat a les manifestacions “mentre l’amenaça del terrorisme s’utilitza per justificar un progressiu estat de securització que erosiona l’estat de dret”.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari