Laia Bernués: “El benefici de la mentoria social és bidireccional”

Laia Bernués és la delegada territorial d’AFEV Barcelona, una organització que realitza el projecte de mentoria social enTàndem i que té els seus inicis a França. La missió d'AFEV és fomentar el voluntariat entre els universitaris i involucrar-los en projectes solidaris. En el marc d’aquesta missió, es desenvolupa aquest projecte de mentoria social i educativa on el voluntariat universitari acompanya a un infant que estigui en risc d’exclusió social.

Abans de l’estiu, el projecte enTàndem va engegar una campanya de micromecenatge anomenada SuperEuro, amb la idea de fer-lo sostenible i que aportacions d’un euro poguéssin ajudar a fer grans coses. Aquesta campanya ha sigut seleccionada per guanyar els Premis Teaming 2017, sotmesos a votació popular.

En aquest sentit, enTàndem té una llarga trajectòria treballant amb diferents institucions educatives i fomentant el voluntariat entre els estudiants universitaris. Amb tot això, Bernués ens apropa en aquesta entrevista com va créixer AFEV des dels seus inicis a Toulouse, i com desenvolupen el projecte enTàndem a la ciutat de Barcelona.

1. Sou una entitat de voluntariat social universitari, delegació de l’AFEV França. Quins són els vostres inicis?

AFEV va néixer a França l’any 1991 i després d’un temps, des de Toulouse, vam pensar en europeïtzar el projecte. Avui dia, la mentoria podríem dir que està força de moda, però fa més de 25 anys, no ho estava gaire. Des de Toulouse, amb la idea d’expandir el projecte per Europa, vam pensar en portar-lo a Barcelona per aquest vincle històric i cultural entre ambdues comunitats. En aquells moments en Borja, un estudiant Erasmus de Barcelona que va anar a Toulouse i estava en pràctiques a l’AFEV, va tornar amb l’encàrrec de crear una delegació aquí. Poc després, va néixer AFEV a Barcelona.

2. Quines aliances teniu amb els barris i les ciutats franceses?

El nostre vincle amb França és clau, de fet, AFEV França és la nostra entitat mare i les nostres línies venen directament d’allà. Per exemple, d’allà hem agafat els recursos pedagògics, procediments, comunicació, etc. En els inicis ens recolzàvem molt amb ells i sobretot viatjàvem molt a Toulouse i a Perpinyà. Ara mateix som més autònoms i establim un vincle directe amb París, tot i que també mantenim vincles amb totes les delegacions. Això vol dir que mínim ens trobem dos cops l’any, tot i que les eines virtuals ara ens faciliten estar connectats de manera més fàcil.

3. Què motiva al voluntariat universitari del projecte enTàndem a donar el seu temps per col·laborar amb les comunitats dels barris més desfavorits?

El 80% dels voluntaris i voluntàries d’enTàndem tenen aquesta experiència de voluntariat per primera vegada. Les seves motivacions són molt variades: ganes de ser útils, descobrir nous col·lectius, noves cultures, trencar prejudicis, etc. Els universitaris són conscients que són joves privilegiats i que tenen unes oportunitats que potser altra gent no té. Aleshores, volen retornar aquesta situació a aquells que més ho necessiten. Una cosa que els hi sorprèn molt, és que al final els coneixements que han après dels nens en situació de risc són més que aquells que han pogut aportar ells mateixos. Alguns se sorprenen que el benefici sigui bidireccional.

4. Amb quines universitats i centres educatius treballeu?

Treballem amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la UAB, la Universitat Oberta de Catalunya i la Blanquerna. Aquestes serien les universitats amb les quals tenim acords més formals. Però també treballem amb entitats privades com la Toulouse Business School. El contacte més intens es fa des del setembre fins al desembre. També treballem amb centres cívics, biblioteques, etc. Hi ha la percepció que els joves no volen fer coses, però la joventut té moltes ganes. De vegades pensen que el voluntariat ocupa molt de temps però només depèn del nivell personal d’implicació.

5. Quantes hores dediquen els voluntaris i voluntàries?

En primer lloc, el voluntariat fa una sessió informativa i després fan una formació obligatòria de 12 hores que està certificada pel Pla Nacional de Voluntariat. Un cop han fet la formació, en segon lloc presentem voluntariat amb famílies. Després de la presentació es troben un cop per setmana durant tot el curs i tenen una dedicació de 2 hores de trobada, més el temps que dediquen a pensar les activitats que faran aquell dia. Posteriorment, cada 2 mesos es fa una valoració del tàndem.

6. I suposo que les tasques que es fan són ben diferents.

Cada relació entre voluntariat i infant és un món. A la formació els hi donem un llistat sobre allò que no poden fer. Els hi expliquem també què és la mentoria. Al final, com que les relacions de mentoria es basen en el vincle entre dues persones, mentor/a i mentorat/da, les relacions i activitas que es fan són molt lliures i diverses. Les activitats van des d’anar a fer una volta i que l’infant descobreixi el barri a l’estudiant, fer els deures, anar a visitar la universitat de l’estudiant, passar una tarda al cinema, etc. La idea principal de la mentoria és establir un vincle durant el tàndem i fugir dels estereotips. L’objectiu d’enTàndem és obrir finestres i que els infants puguin ser els protagonistes de les seves pròpies vides.

7. Teniu resultats que acreditin que aquest acompanyament ha beneficiat els nens i nenes amb exclusió social?

Sí, tenim resultats. Les dades són interessants perquè mostren que el nen invisible que s’asseia abans a la última fila, ara s’atreveix a aixecar la mà i participar. El 85,7% de les famílies pensen que l’acompanyament ha sigut molt positiu pel seu fill/a. A més, un 82,2% de les famílies han notat canvis en el seu fill arran de la participació al projecte en Tàndem i més de la meitat opinen que l’acompanyament els ha aportat alguna cosa positiva a nivell personal. Pel que fa als canvis a nivell personal, el 45% dels infants i joves estan més contents, tranquils i calmats.

8. En quina mesura la mentoria social ajuda a la millora de la societat?

La mentoria social va molt lligada a l’autoestima, al valor personal i a l’augment d’autonomia. No és un reforç escolar i la mentoria formal existeix durant un o dos cursos, però l'objectiu és que arribi un moment en el qual ja no és necessària. Quan parlem d’autonomia, parlem d’actes tan senzills com fer-se la cartera, organitzar-se l’agenda, aprendre com agafar el transport públic. Cal diferenciar que a dins del projecte enTàndem hi ha alguns territoris que fan només mentoria i altres que fan mentoria i activitats artístiques com circ, música, dibuix o còmic.

9. Les arts ajuden a connectar.

Les arts són necessàries perquè, per exemple, quan algú fa malabars en tallers de circ, perquè surtin bé la pilota ha de caure molts cops. La vida és una mica això. I els estudis, també. Els infants aprenen valors i amb l’art i l’esport, està demostrat que es canalitza l’energia d’una altra manera i es redueixen conductes agressives, la possibilitat de consumir drogues, etc.