Mateu Tres: "Estem impulsant el Catàleg del Bestiari Festiu"

L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya convoca la quarta Nit del Bestiari Festiu i Popular 2017 -Festivitas Bestiarum- el dissabte, 2 de desembre, al Teatre Bartrina de Reus, enguany Capital de la Cultura Catalana.

Mateu Tres, és president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Què significa el bestiari festiu a la cultura popular i tradicional catalana?

El bestiari festiu és present a la nostra cultura des de fa molts segles. Se l'ha pogut veure en cerimònies i rituals religiosos, com també civils, tant de caire protocolari com de caire popular. Més enllà de la vessant folklòrica de la festa que envolta la imatgeria festiva, els elements de bestiari festiu esdevenen un símbol d'identitat de la comunitat o territori que l'acull. Per tant, les persones que formen part d'un barri o d'una població, s'empoderen de la figura i se la fan seva. Més enllà de la bellesa artística i plàstica de l'element i de la seva festa, aquest és un dels valors que cal promoure i conservar.

Mateu Tres: "Estimem que hi haurà més d'un miler de figures de bestiari festiu a tot el territori de parla catalana".

Quantes figures existeixen a Catalunya i quines són les més comunes?

En l'actualitat estem impulsant el Catàleg del Bestiari Festiu, a través del qual podrem obtenir xifres precises i qualitatives. Però per la informació que tenim, i que hem obtingut dels diferents col·laboradors d'aquest projecte, estimem que n'hi haurà més d'un miler a tot el territori de parla catalana, incloent País Valencià, Catalunya Nord i les Illes. De figures n'hi ha de totes menes. Jo en destacaria les tipologies més tradicionals, com ara els dracs, les àligues, els cavallets, les mulasses, els lleons, les tarasques o les víbries. 

Què és el Festivitas Bestiarum?

El Festivitas Bestiarum -IV Nit del Bestiari Festiu- és la gala de referència per a tot el nostra àmbit cultural, com a acte de cloenda de la temporada d'activitats i festes. Es celebrarà el dissabte 2 de desembre, al Teatre Bartrina de Reus. En aquest esdeveniment, reivindiquem el reconeixement oficial del 24 de novembre com el Dia Europeu del Bestiari Festiu, impulsat des d'aquí, i amb la voluntat que sigui compartit per a la resta de socis europeus.

Per altra banda, cada any es nomena un personatge amb projecció pública com Ambaixador del Bestiari Festiu, amb la missió de vetllar per a la defensa i promoció del bestiari festiu. A l'anterior edició vam nomenar Ambaixador el meteoròleg de TV3, en Tomàs Molina, i enguany ho serà l'escriptora i periodista Empar Moliner.

I ja per últim, en aquesta gala es fa el lliurament dels Premis BEST, que convoquem anualment des de l'Agrupació, en reconeixement a diferents agents de la societat (a un personatge popular, a una iniciativa empresarial, a una iniciativa de comunicació, a una entitat o associació), per la seva contribució en l'àmbit de la cultura popular en general i, de forma particular, en l'àmbit del bestiari festiu.

A més, també es lliuren reconeixements a les millors iniciatives dutes a terme per les entitats federades. Un Jurat format per persones de l'àmbit del bestiari festiu, de la cultura popular i de les institucions ha estat l'encarregat de deliberar sobre els diferents candidats.

Enguany, voleu que el certamen serveixi d'obertura a la ciutadania. Com ho voleu aconseguir?

Hem volgut potenciar els actes de carrer. A primera hora del matí, es plantaran mitja dotzena de figures de bestiari festiu al Fossar Vell. Cap a les 12h del migdia, es desplaçaran pels principals carrers de Reus en cercavila, fins a la plaça del Teatre, on faran ballades de lluïment. Per últim, al vespre, un cop finalitzada la gala dins el teatre, les figures de bestiari festiu faran lluïments amb pirotècnia. A més, procurem que l'acte tingui el rigor que es mereix, a la vegada que també sigui entretingut i amè.

Quins valors reconeixeu als Premis BEST?

Els Premis BEST posen en valor l'esforç que fan els diferents agents de la societat i les entitats federades en favor de la cultura popular i tradicional catalana. Ja sigui per l'estudi, la recerca i l'aportació de coneixement; per la capacitat d'organització i reinvenció i innovació en l'àmbit cultural; per la capacitat de difondre les activitats i el coneixement a la societat; per la voluntat de recuperar i conservar tradicions amb llarga trajectòria, i arrelades al territori...