Carolina García: "Cada vegada hi ha més dones interessades en els jocs de taula"

El 17 de març de 2012 es van reunir nou persones a la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts, amb l'objectiu de gaudir jugant a jocs de taula. Aquesta va ser la primera sessió del Club Amatent. En gairebé sis anys, la seva realitat ha canviat de manera significativa. Ara són una associació amb una quarantena de persones sòcies, es reuneixen en un local força més gran i organitzen moltes activitats per difondre els jocs de taula moderns entre la ciutadania. Són coneguts i reconeguts arreu de Catalunya i sempre trobes algú amb la samarreta blava del club en les fires i tornejos.

Carolina García fa cinc anys que està implicada en l'associació i ha passejat la samarreta Amatent per tornejos estatals i internacionals de Carcassonne i Catan, dos dels jocs més populars i emblemàtics.

Segons el vostre blog, el 3 de març fareu la 139a sessió del Club Amatent. Què feu en aquestes trobades?

Bàsicament el que fem és reunir-nos en un local, l'Espai Jove La Capella, i jugar a jocs de taula. De vegades també fem partides de rol i de miniatures. Disposem de ludoteca pròpia, i, a més, molts dels assistents porten els seus jocs. També intentem atendre la gent que s'hi apropa: els assessorem sobre jocs (en cas que siguin inexperts) i els expliquem aquells que vulguin aprendre.

Sou, doncs, un club obert a tothom?

Oi i tant! Són sessions obertes i gratuïtes per a tothom, no cal ser soci/sòcia per venir. Volem que tothom se senti benvingut! A més, també som un club 'familiar': els infants poden venir sense problemes a les nostres sessions (sempre acompanyats per adults) i intentem promoure que els pares i mares juguin amb els nanos.

Moltes vegades les sessions es converteixen en reunions socials, on parles i interactues amb la resta de la gent i això també enriqueix. Molts acabem fent amistat més enllà dels jocs.

El Club Amatent és conegut i reconegut arreu de Catalunya. Quin és el vostre secret?

Uf, no sabria dir... Simplement, ens agraden molt els jocs i volem traslladar aquesta passió a tothom, perquè també en gaudeixin. D'aquí que el Club Amatent organitzi tantes activitats: tallers, tornejos, sessions, jornades, fires, etc. També se solen organitzar sortides a d'altres esdeveniments lúdics, així, allà on es jugui, és bastant probable trobar-se un grup d'Amatents amb les nostres samarretes blaves.

Quina és la diferència entre els jocs de taula 'de tota la vida' i els jocs de taula moderns?

Diria que els anomenats jocs de taula moderns són molt més elaborats. La majoria estan pensats i creats per gent que li ha dedicat moltes hores. De fet, hi ha autors molt reconeguts dins del món dels jocs de taula. Generalment, estan basats en alguna temàtica concreta (zombies, lluites, espai, històrics), molts inclouen diferents mecàniques en el mateix joc (daus, cartes...), la qual cosa fa que siguin més complexos que els clàssics. Òbviament, hi ha de tot, alguns més simples que d'altres.

També és important saber que hi ha una gran oferta de jocs de taula moderns, orientats a multitud de temàtiques, diferents dificultats i per a totes les edats. Amb els jocs no només passes una bona estona, sinó que també aprens a prendre decisions (segons el que facis en el joc tindrà unes conseqüències o altres), administrar recursos, etc.

Els últims anys hi ha hagut un auge dels jocs de taula. S'està trencant amb l'estereotip que els adults no juguen?

Crec que sí, que a poc a poc s'estan coneixent tots aquests jocs, que molts d'ells no són aptes per a infants, i que els adults cada vegada estan més oberts a la idea de jugar-hi. De fet, tampoc no és cert que els adults no juguin (qui no té la imatge dels seus avis jugant a cartes o al dominó?), però sí que es té la idea que els jocs de taula són per a nens i nenes i no per a adults. És aquesta barrera la que hem de trencar!

També, l'afició dels jocs de taula s'ha associat als homes, més que a les dones. Això està canviat?

Diria que sí. Veig que cada vegada hi ha més dones assegudes a les taules i interessades en els jocs. De fet, en diferents clubs i associacions el percentatge de dones va creixent. Fins i tot podem veure com en tornejos augmenta la participació de dones i ja comencen a arribar a les parts altes de les classificacions.

Tu mateixa n'ets un bon exemple. Has estat campiona d'Espanya de Carcassonne i campiona de Catalunya de Catan i has pogut participar en les finals mundial i europea. Com les has viscut?

Doncs sí, he tingut la sort de guanyar aquests dos campionats. Vaig ser la primera, i de moment única, dona campiona de Carcassonne d'Espanya. Just l'any anterior havia guanyat el meu germà i queda en el record com una anècdota.

El mundial de Carcassonne va ser a Essen i reconec que em vaig posar molt nerviosa i no em va sortir un bon torneig, tot i això, l'experiència és totalment recomanable. L'europeu de Catan es va jugar a Barcelona, així que vaig estar molt més tranquil·la i emparada. Vaig quedar classificada entre els 10 millors. Estic amb ganes de repetir!

La fira d'Essen és 'La Meca' dels jugadors/ores?

És una passada!! La veritat és que és tota una experiència. Pots passar-te allà els quatre dies que dura la fira i no l'acabes. Hi ha molts jocs per provar, moltes novetats, editorials, jocs en venda a un preu rebaixadíssim... Crec que s'hauria d'anar un cop a la vida almenys.

Tornant a Catalunya, a quines fires o tornejos no faltes mai?

M'agrada molt anar a tornejos i intento anar-hi a tots els que puc. Tot i això, dels meus favorits són el Torneig de Carcassonne de la LLum de Manresa (per ser un torneig amb unes regles especials), el Nacional Català de Catan de Granollers, el Nacional Català de Carcassonne, i qualsevol dels que organitzin gent coneguda i clubs afins: Stas Tarat de Terrassa, Trenca't la Closca de Gavà, El Dado Enroscado de Sant Andreu de la Barca, Dau de Cinc de Sant Climent de Llobregat, Club Kritik de Barcelona, l'escola OWL de Sant Andreu de la Barca, RolCat de Sant Sadurní, Salón de los Héros de Santa Perpètua de Mogoda...

Recomana'ns alguns jocs de taula per passar les tardes de fred a casa.

Depèn molt dels jugadors/ores, dels seus gustos personals, de si volen jocs per jugar amb la família o jocs més potents (hi ha alguns per trencar-se les banyes!). Els clàssics per iniciar-se són el Carcassonne i el Catan, i és obvi que a mi m'agraden moltíssim. De fet, a casa els juguem amb els nostres pares fins i tot. Tenen 60 anys i els encanta! D'altres que crec que poden agradar per començar són: Aventureros al tren, Pandemic (aquest és cooperatiu i hi ha diverses versions), Stone Age, King of Tokyo, Sushi Go (més party)...