Pompeu Fabra, el lingüista gracienc

“Pompeu Fabra és l'únic català a qui tots els catalans han obeït plenament”, va dir Josep Pla. Lingüista i gramàtic, tot i ser enginyer industrial de carrera, Pompeu Fabra va néixer al barri de la Salut, a la Vila de Gràcia, el 1868, quan aquesta era independent, encara. Aquest 2018 es commemora el 150è aniversari del seu naixement.

Fabra es va formar durant el Modernisme literari. A L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la llengua catalana, entre elles, el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la llengua catalana (1912). Les edicions successives d'aquestes obres i d'altres, com les Normes ortogràfiques (1913), van marcar les regles del català modern.

L'Institut d’Estudis Catalans adoptà la gramàtica de Fabra com a oficial. En va promoure l'edició d’una versió escolar i va organitzar el Curs mitjà de gramàtica catalana (1918), com a gèrmen de la reforma per l'escola i l'ensenyament de la llengua.

El filòleg es convertí en un referent durant la dècada dels trenta del segle XX, especialment després de publicar el Diccionari general de la llengua catalana (1932), autèntic pilar de la llengua, segons la seva concepció. El 1939 s’exilià, i residí a París, Montpeller i Prada de Conflent, on va treballar fins a la seva mort, el 1948, sobretot en una nova Gramàtica catalana (1956), obra pòstuma, a cura de Joan Coromines.

A Pompeu Fabra i la interferència, Gabriel Bibiloni afirma que “Fabra tenia una visió clara de l'evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d'adaptació”. 

Entre els anys 2005 i 2013 es va publicar tota l'obra de Pompeu Fabra, un total de deu mil pàgines que constitueixen els nou volums de les Obres completes, sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes. 

En homenatge a la seva figura, l´any 1982 va aixecar-se un monòlit a la plaça Lesseps de Barcelona. El monòlit, elaborat amb una pedra de Montserrat, conté un medalló de bronze fet per Josep Miret i Llopart amb el rostre de l´escriptor. Al monument també hi ha una inscripció que fa referència a les XIV Festes Populars de Cultura de l´any 1982, data d´inauguració de la peça.