Anna Capmany: “Maria Aurèlia Capmany va ser el far literari de la generació que va tornar a escriure en català”

Anna Capmany, és secretària de la junta de l’Associació d’Amics i Amigues de Maria Aurèlia Capmany i neboda de l’escriptora.

Com va sorgir l’Associació?

Es va fundar el 2014 amb la intenció de celebrar el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany aquest 2018. Som persones properes a ella, amics, amigues i familiars. Teníem el neguit de celebrar-ho abastament per reforçar el record de la seva figura polifacètica i estimular la revisió de la seva obra per a que no caigués en l’oblit.

Quin és el llegat literari de Capmany?

Va formar part de la generació que va estudiar amb valors republicans. La seva formació es basava en la defensa de la llengua catalana i els drets dels individus, especialment de les dones, les més encotillades. Quan va finalitzar els seus estudis universitaris a la Catalunya de la postguerra, es trobà que no podia viure com havia estudiat, enmig de la dictadura franquista. Aleshores, els seus pares eren grans i no podia marxar a l’exili com altres companys coetanis; es va veure obligada, per gènere i per classe, a sotmetre’s al rigor de l’època. D’entrada va escriure sense publicar. No va ser fins el 1952, que va publicar la seva primera novel·la “Necessitem morir”. A partir d’aleshores, va anar guanyant prestigi com a narradora. La importància literària de Capmany rau que va ser el far literari de la generació que va tornar a escriure en català. Va ser referent, entre d’altres, de Montserrat Roig, per exemple. Va tocar totes les tecles del piano de l’escriptura: novel·la, assaig, discursos, contes, còmics ... En part també, gràcies a l’herència del seu pare, Aureli Capmany, del que enguany se celebra el 150è aniversari.

I com a dramaturga?

S’implicà en el teatre escrivint guions d’obres, dirigint i com a intèrpret. Capmany era una gran lectora, fet que li permeté tocar tots els registres que es proposà.

Quina va ser la ser la seva repercussió en l’activisme polític?

Va militar al PSC des de la seva constitució, opció que més s’ajustava al seu pensament. Amb l’arribada de Pascual Maragall a l’Ajuntament de Barcelona, que era amic de la Maria Aurèlia, li demana que no li falli, que compta amb ella per reimpulsar la ciutat. En els quatre anys que Capmany va ser regidora de Cultura i d'Edicions (1983-1987), tenia clar com Barcelona podia obrir-se al món. Va recuperar la  festa de Santa Eulàlia, com a patrona de la ciutat, i altres festes locals; va reactivar el nomenclàtor de la ciutat. D’alguna manera va assentar les bases de la marca Barcelona, no en la seva dimensió d’explotació turística, sinó en el descobriment de la seva riquesa històrica i cultural, que s’encarrega de documentar.

"Ajudà a despertar la consciència feminista, a les beceroles a Catalunya".

I pel què fa al moviment feminista, s’hi implica amb escreix, compartint tot el saber que li arriba a nivell internacional, especialment de Simone de Beauvoir. Ajudà a despertar la consciència feminista, a les beceroles a Catalunya. Obre un món desconegut a casa nostra. Afirmava que una dona pot ser la seva pròpia mestressa a totes les àrees de la seva vida, tota una revolució. D’alguna manera, aquesta part més visible d’ella va eclipsar el seu temps dedicat a la literatura, fet que lamenten alguns dels seus estudiosos. També se li ha de reconèixer la divulgació de la memòria de la Catalunya obrera i popular que va impulsar.

El seu caràcter marcat és un tret distintiu sovint mencionat.

Era una dona de caràcter fort que no es deixava doblegar. Manifestar la seva seguretat incomodava a una majoria. Ella tenia clar, des de jove, què volia i com ho volia, i així ho va fer sempre. Tenia conviccions clares sense por a confrontar-les amb qui calgués amb ungles i dents.

Què espereu, des de l’entitat de l’Any Maria Aurèlia Capmany?

Volem que la Maria Aurèlia Capmany soni a tot arreu. Ens interessa donar a conèixer a la Capmany al jovent; hem d’acostar la seva figura a les noves generacions que no l’han coneguda, i que se segueixi aprofundint en la seva obra. Avui, “Feliçment, jo sóc una dona” (1969) és una de les lectures obligades a Batxillerat; i s’està preparant un simposi sobre la seva obra entre les Universitats de Tarragona i de Girona. Com a associació, estem molt contentes i contents del progrés que està tenint l’expansió del seu ideari a través d’actes institucionals, obres teatrals, etc. És el que volíem.