Paco Estellés: “La infància necessita més polítiques de prevenció i no tantes de protecció”

Paco Estellés, coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (Pincat) del 2011 al 2015, considera que el sector de la infància necessita més recursos econòmics i unes polítiques públiques enfocades a la garantia de drets col·lectius.

L’educador i treballador social lamenta que la societat estigui abocada a un individualisme “excessiu”. L’expert, que va ser un dels ponents a la jornada ‘Invertir en infància és garantir drets’, de la Pincat, considera que s’hauria de treballar més per assolir el bé comú de tots els infants.

La pèrdua de valors com la solidaritat i la caiguda de la importància del professorat i els educadors/es són alguns dels efectes d’aquesta mentalitat individualista, tal com va explicar l’especialista a la taula rodona.

Les polítiques són un reflex de la societat actual. Per exemplificar-ho, Estellés va utilitzar una fotografia en què sortia l’excandidata demòcrata dels Estats Units, Hillary Clinton, saludant a un públic nombrós. Tota la gent li estava donant l’esquena per fer-se una ‘selfie’ amb la famosa política. “Sempre posem per davant el jo. Possiblement més enllà del que seria necessari quan parlem de drets socials”, assegura Estellés.
 

Per quines novetats ha apostat la Plataforma d’Infància (Pincat) durant la jornada sobre els drets de la infància?

Destaca la presentació de l’informe complementari d’aplicació de la Convenció dels drets dels infants a nivell estatal, presentat per la Plataforma d’Organitzacions de la Infància (POI). Aquest any s’ha remarcat el tema de la inversió en polítiques d’infància. És molt important on tenim posat el focus en política d’infància.
 

On està posat aquest focus?

La inversió, finalment, és un reflex de les polítiques. És un moment oportú perquè les entitats del sector, experts i administració pública reflexionin al voltant de si és veritat o no que s’està donant prioritat a la infància.
 

El seu discurs se centra en la necessitat d’augmentar les partides destinades als infants.

Cal augmentar el pressupost. Es va fer, el 2010, la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i es va arribar a un consens social per desenvolupar i donar paraigua a aquesta llei, que va ser el Pacte per a la Infància. Si agafem ara el pacte i la llei, veiem que no s’han convocat les reunions de seguiment i no s’ha fet el desplegament normatiu de la llei, excepte l’àmbit de les taules d’infància.

 

Quin tipus de polítiques públiques necessita el sector de la infància?

Que la protecció no sigui l’únic paradigma en què ens movem. No podem deixar de fer polítiques de protecció, perquè ja veiem el tema dels mena, però no ha de ser l’única dimensió. Hem de poder treballar amb polítiques de prevenció i de promoció de la infància.
 

Té esperança que es posin en marxa noves iniciatives?

Volíem una comissió d’infància al Parlament, i ara ja està funcionament, però amb els canvis de Govern, és més complicat fer la feina legislativa.
 

L’individualisme és una altra qüestió que el preocupa.

Estem en una societat en què sembla que sempre es prioritza el dret individual, quan el que hem de tirar endavant són els drets col·lectius vinculats a la infància, per aconseguir un bé comú. L’enfocament ha de canviar. Pensem només en la persona i hem de pensar més en el col·lectiu. A més, cal que es treballi la infància a través de la interdepertamentalitat. No s’ha de tractar de manera aïllada.