Resum del 'webinar' sobre bones pràctiques en comunicació a les entitats
Comparteix
El 28 de novembre vam poder escoltar com treballen la comunicació tres conegudes entitats. De ben segur servirà per ajudar a millorar les tasques comunicatives que es duen a terme també en altres entitats.
'Bones pràctiques a les accions comunicatives de les entitats' és el nom del segon seminari en línia del tercer cicle de 'webinars' que s'ha fet a Xarxanet. Aquestes conferències 'online' van adreçades a persones que treballen a entitats o bé que hi fan de voluntàries.
Les tres convidades que van compartir les seves experiències com a comunicadores van ser Ariadna Rogero, responsable de premsa i portaveus d'Obertament; Carla Liébana, responsable de comunicació de SETEM Catalunya i de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya; i Lara Costafreda, impulsora i coordinadora general de 'Casa nostra, casa vostra'.
El poder del 'storytelling'
Obertament és una aliança formada per diverses entitats i que lluita contra l'estigma que hi ha darrera dels trastorns de salut mental, ja que consideren que és el factor que més dificulta fer una vida normal a les persones que el pateixen. La seva tasca principal consisteix a sensibilitzar i conscienciar els mitjans de comunicació i la ciutadania en general sobre les conseqüències de l'estigma en relació a la salut mental, identificant comportaments discriminatoris.
L'Aridadna va continuar explicant que a més de campanyes de sensibilització també creen metodologia antiestigma en tres àmbits que són els de l'educació, la sanitat, el mercat laboral i els mitjans de comunicació. Fan "activisme en primera persona": persones voluntàries que volen sortir del seu silenci i decideixen compartir la seva experiència i denunciar.
Obertament fa cursos de formació de portaveus perquè les persones aprenguin a construir el seu relat a partir del 'storytelling'. D'aquesta manera, el testimoni en primera persona és la base de tot el que comuniquen. Pel que fa a la pàgina web i les xarxes socials d'Obertament, l'estratègia és la mateixa.
Cada dos anys fan una "gran campanya de comunicació" en la qual s'inverteixen més recursos. En ella es compta amb el suport dels mitjans de comunicació i es fan també accions de carrer per conscienciar les persones vianants i que serveixen també com a termòmetre per rebre un 'feedback'.
Fer campanyes de manera cooperativa
Setem Catalunya és una ONG de base associativa que denuncia les injustícies socials i que promou alternatives en el marc de l'economia social i solidària, amb una perspectiva ecologista i feminista i mitjançant l'educació per al desenvolupament. Forma part de Lafede.cat.
La Carla va incidir molt en la idea de col·lectius formats per moltes persones que estan treballant per al mateix i en relació al sud. En el marc de Lafede.cat han elaborat de manera col·laborativa un vademècum de principis per a una informació responsable, com a periodisme de solucions, evitant la victimització i donant veu a les persones que estan patint les situacions d'injustícia.
Setem fa moltes campanyes, però no les fa a soles sinó buscant sinergies amb altres entitats, intercooperant per aconseguir més impacte. Una és la de la xarxa internacional 'Roba Neta', que denuncia l'explotació laboral que es produeix amb els treballadors i les treballadores del sector tèxtil arreu del món.
La campanya 'Banca armada' denuncia les inversions en armes del bancs convencionals. Fan servir infografies que ajuden a interpretar millor la informació, que poden fer servir també els mijans de comunicació i que funcionen molt bé a les xarxes socials. El fet d'acompanyar sempre les infografies amb el logotip de qui ho fa i de les fonts dona veracitat a la informació.
El Mobile Social Congress vol mostrar l'altra cara del Mobile World Congress i tracta diferents temes, com l'extracció de minerals al Congo, la fabricació de telèfons mòbils, l'obsolescència programada, etc. Tot ho intenten explicar també amb infografies.
Va continuar explciant que les xarxes socials són un arma de doble tall, ja que depenen de grans corporacions però ens permeten aconseguir un gran impacte (tant que moltes vegades les empreses denunciades convoquen les entitats a reunions) però aquest impacte s'aconsegueix treballant de manera col·laborativa. Twitter, per exemple, permet fer un gran activisme digital.
Comunicació són també les relacions presencials o les que s'estableixen a través del correu electrònic, no només la premsa i les xarxes socials. Setem també té molt en compte la perspectiva de gènere i la representació la dona als mitjans.
Les xarxes socials permeten fer moltes peticions 'online' per recollir signatures, i com Obertament, també fan accions de carrer. Una altra cosa que fan servir és la contrapublicitat, denunciant les campanyes publicitàries que fan certes corporacions.
La comunicació hegemònica està basada en un model capitalista: és invasiva, competitiva, individual i privativa. "Si volem un món diferent hem de comunicar-nos de manera diferent", no basar-nos només en les dades sinó comunicar també procesos, a més dels resultats. A més de la perspectiva de gènere tenen molt en compte la diversitat, la transparència i l'accessibilitat a la informació. La Carla va finalitzar comentant que també fan servir programari lliure, llicències lliures i el disseny sostenible per una qüestió de coherència.
Testimonis per incidir a l'imaginari col·lectiu
La Lara va explicar l'estratègia seguida en la campanya #volemacollir, nascuda de diverses visites per part d'un grup d'amics i amigues a camps de persones refugiades a Grècia, i a partir de veure unes imatges a la televisió que no els agradaven i una resposta política que no els representava. Al tercer viatge i en un moment molt delicat als camps van veure que no hi havia periodistes de cap país.
Una vegada a Barcelona van pensar de quina manera podien influir perquè aquestes persones puguin arribar als llocs on volen arribar i que aquests llocs estiguin preparats per fer una bona rebuda. La iniciativa va començar sent una cosa molt petita per presentar alguns testimonis a partir de vídeos, però de mica en mica es van anar sumant esforços i projectes com ara exposicions, concerts, etc.
Tot això va anar configurant una campanya que va començar amb un estudi d''insights', és a dir, veure què pensa la gent sobre aquest tema, i es va veure que la gent estava molt preocupada pel tema de les persones refugiades però no sabien com col·laborar. A partir d'això es va decidir crear uns eixos per a la campanya que haurien d'incidir en tots el espais que serveixen per decidir l'imaginari col·lectiu: l'àmbit de la cultura, el territorial, el de l'educació, els dels mitjans de comunicació i el de les persones prescriptores que aconsegueixen un gran impacte. Després es va decidir el full de ruta i el calendari, tenint com a objectius aconseguir incidència política i influir en l'ajuda directa a partir de la conscienciació ciutadana.
Es volia generar una imatge de gran mobilització i es va aconseguir mobilitzant molta gent amb un concert al Palau Sant Jordi i una manifestació, entre moltes altres accions. Es va fer un manifest consensuat per més de 3.000 entitats. Seguidament fer un 'spot' de llançament amb cares conegudes donant suport al manifest. Després es van fer 145 actes en dos mesos explicant la campanya al territori, i més tard molts més actes.
La Lara va continuar explciant que es va continuar amb dos 'spots' virals, un per Nadal i un altre que era la reedició del vídeo de 'Mediterráneo' de Joan Manuel Serrat amb la participació també de moltes cares conegudes del món musical. Aquest últim va servir per fer el llançament de la venda d'entrades del concert al Palau Sant Jordi.
Als vídeos de testimonis hi havia representades persones de diferents grups d'edat i condicions, de manera que s'aconseguia empatitzar millor, i es va triar el moment de després del telenotícies per arribar a més gent i aconseguir més impacte. També es va fer una gran recollida de signatures que va aconseguir-ne 121.703 en més de 100 municipis. Posteriorment al concert es va fer la manifestació que va tenir un gran impacte mediàtic; aquesta va ser el colofó de totes les accions dutes a terme, amb la participació de 500.000 persones.
Després de la intervenció de la tercera convidada es va passar a parlar una mica sobre el pla de comunicació de l'entitat, que hauria de tenir molt en compte el públic al qual ens dirigim, hauria de tenir uns objectius en consonància amb els de l'entitat i hauria de partir d'un estudi d''insights', segons les convidades. Sobre el gran potencial d'Internet i el web 2.0, la Carla va expressar que hi ha moltes coses que se'ns escapen perquè és molt difícil estar al dia sobre totes les novetats que van sorgint. Per acabar, es va passar a donar resposta a les preguntes que va anar fent l'audiència a través del xat.
Tot seguit pots veure el 'webinar', que es troba al canal de Xarxanet a Youtube amb altres conferències en línia que hem fet i a la secció de 'webinars' de Xarxanet.
Afegeix un nou comentari