Irene Jaume: “Se’ns empeny a fer-ho tot soles com si fóssim heroïnes del capitalisme”

Irene Jaume, sòcia de la cooperativa La Ciutat Invisible, encara amb il·lusió la creació de La Comunal, una estructura que farà de paraigua de nou cooperatives, incloent la seva. La unió de forces permetrà ampliar la llibreria i organitzar nous tallers, cursos i clubs de lectura al barri de Sants.

La mallorquina ja fa temps que està involucrada en els moviments socials del barri de Sants, on s’ubica La Ciutat Invisible. Té clar que el cooperativisme és la via per intentar lluitar contra l’individualisme que imposa el sistema capitalista.

 

Què et va portar a unir-te a La Ciutat Invisible?

Quan vivia a Mallorca ja em vaig començar a interessar per la militància política als moviments socials i, en conseqüència, quan vaig arribar a Barcelona vaig continuar amb aquesta militància. El fet de venir a viure a Sants em va fer conèixer l’Assemblea de Barri de Sants, la Burxa, Can Vies... I La Ciutat Invisible, és clar. Jo hi anava molt, col·laborava amb la cooperativa en dies com Sant Jordi fent paradeta i ara fa quatre anys em van proposar començar a treballar-hi.

 

Quin càrrec té?

Enguany fa dos anys que em vaig fer sòcia de treball de la cooperativa i formo part, juntament amb dos companys més, de l’àrea comercial i la més visible del projecte, perquè ens encarreguem de la llibreria, del catàleg de roba i de la comunicació.

 

La Ciutat Invisible va néixer per donar alternatives al treball assalariat, alienat i precari. Abans de començar a la cooperativa et consideraves una afectada directa de la precarietat laboral fruit del capitalisme?

La veritat és que jo he estat bastant privilegiada pel que fa a les feines, tot i que he transitat també per la precarietat del sector de l’hosteleria, per exemple. Quan vaig arribar a la cooperativa venia de treballar sense contracte, és a dir, venia de l’economia submergida, però anteriorment havia tingut molt bones condicions laborals treballant al servei de mitja pensió d’una escola del barri. Però sí que em considerava, i em continuo considerant, afectada directa del sistema capitalista: com a jove i com a dona en un sistema que no ens deixa viure unes vides dignes i que ens aboca a un individualisme i a unes lògiques malaltisses i inhumanes.

 

Els beneficis d’una cooperativa sempre han de revertir a les activitats de l’entitat o a accions socials. Una cooperativa no permet augmentar els sous dels socis/es?

A la nostra cooperativa, de fet, mai parlem de beneficis, sinó d’excedents. Amb aquests excedents la cooperativa decideix on es reverteixen (sempre a la cooperativa) i també pot decidir apujar els sous. El fet de prendre les decisions de manera col·lectiva i horitzontal ens dona l’oportunitat de poder establir no només els sous, sinó mesures que afavoreixin posar les nostres vides al centre, com les mesures que tenim pel que fa a la corresponsabilitat dels homes de la cooperativa amb la criança de les seves criatures o mesures que afavoreixen l’autocura de les persones que integrem el projecte.

 

Es poden mantenir els valors del cooperativisme quan l’estructura és molt gran? Hi ha crítiques al voltant de les grans entitats sense ànim de lucre i els seus beneficis.

Últimament es parla molt de la ‘bombolla de l’Economia Social i Solidària (ESS)’ i del creixement exponencial d’aquest àmbit. Sí que penso que la sobredimensió dels projectes poden dur a desvirtuar alguns valors i principis, però també penso que l’ESS i el cooperativisme tenen una base conscienciada i compromesa amb la transformació social. A La Ciutat Invisible sempre tenim l’autogestió i l’horitzontalitat com a màximes, com un tatuatge que cuidam i anam repassant, per no perdre de vista d’on venim i on volem anar.

 

Quins avantatges suposa la transformació d’una societat mercantil a una cooperativa?

El primer és que, en teoria, deixes de regir-te per uns mecanismes i unes concepcions capitalistes de mercat. La cooperativa es basa en uns valors que, en el nostre cas, se sumen a una concepció autogestionària. La propietat col·lectiva, l’horitzontalitat, la intercooperació o la democràcia interna són alguns d’ells i defugen d’una visió mercantilista del treball i de la vida. A més, l’economia feminista i de les cures aporta elements importantíssims, així com tota la concepció anticolonial i antirracista que també estem desenvolupant. Per a nosaltres, l’Economia Social i Solidària no és una eina per posar pegats a un sistema pervers com el capitalista: és una eina per transformar totes les nostres relacions i caminar cap a una societat on les vides mereixin la pena ser viscudes.  

 

En l’últim any quantes persones han acudit a La Ciutat Invisible per assessorar-se i convertir els seus projectes en cooperativa?

Ara mateix a La Ciutat Invisible duem a terme l’acompanyament i el procés de consolidació de 28 projectes cooperatius a través de la nostra àrea de Suport Cooperatiu. A més, aquesta tasca ara mateix també l’estem vehiculant a través de Coòpolis (Ateneu Cooperatiu de Barcelona), del qual en som coordinadores juntament amb altres cooperatives del territori.

 

Quins dubtes més freqüents tenen les persones que venen a demanar informació?

Principalment el dubte és no només com muntar una cooperativa, sinó quin tipus d’empresa són. Jo ho vaig aprendre perquè vaig anar a parar aquí, a La Ciutat Invisible, però mai, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la universitat, no m’havien explicat que existien altres maneres d’organitzar el treball. Se’ns ven l’emprenedoria individual com la panacea a la crisi estructural que vivim, se’ns empeny a fer-ho tot soles com si haguéssim de ser una mena d’heroïnes del sistema capitalista. Davant aquesta situació nosaltres tenim una màxima: mai més soles. Per això també creiem molt en el potencial i la força que té la intercooperació, la qual facilita la intervenció i creació de projectes o accions transformadores i molt enriquidores a nivell comunitari.

 

Parlem del futur de La Ciutat Invisible. Us transformareu en La Comunal, us unireu a vuit cooperatives més i canvieu d’ubicació.

Bé, no ens transformarem, en realitat. La Comunal serà una estructura de segon grau que farà de paraigua per les nou cooperatives que ens mudem juntes per comunalitzar i posar en comú les nostres potencialitats per consolidar el barri cooperatiu que estem construint des de fa uns quants anys. A més a més, creiem fermament en el moviment cooperatiu solidari al barri com un instrument potent i transformador que ens permetrà resistir al territori, generar ocupació de qualitat, resoldre necessitats, intervenir i incidir políticament sobre la realitat, nodrir, participar i potenciar la resta de moviments socials del barri i seguir aprenent i creixent de manera individual, col·lectiva i comunitària. 

 

Quines noves activitats oferireu?

La primera novetat és que la nostra llibreria creixerà exponencialment: gaudirem del doble d’espai d’exposició i volem ampliar bastant el nostre fons de llibres. A més, el procés de la mudança el volem aprofitar per dur a terme dues campanyes de fidelització de la llibreria i de la cooperativa, perquè creiem que aquest salt només el podem fer acompanyades de tota la nostra comunitat invisible, volem ampliar i consolidar la base social de la cooperativa: tenim una comunitat amb què ens hem fet grans de manera conjunta i necessitem començar a comptar-nos, a mirar-nos a les cares i a poder sumar més i millor. A més, ja tenim pensat recuperar algunes activitats que hem fet com clubs de lectura, tallers o cursos i un format nou que no hem provat però que ens fa molta il·lusió i que té la música com a protagonista.

 

Com encares aquest procés de creixement?

Amb molta il·lusió i ganes, però també amb certa por i incertesa perquè serà un salt qualitatiu molt important. A més, s’hi suma la pena de deixar el carrer de Riego, un carrer que ens estimem moltíssim i que l’hem viscut molt intensament. Sabem que no és un adéu i que no marxem del barri, però sí que sent una mica de vertigen perquè els canvis sempre fan respecte, però també ofereixen moltes oportunitats. I aquí és on penso que ens hem d’agafar: a l’oportunitat de fer créixer un projecte col·lectiu que vol transformar el seu entorn amb arrelament, cures i amor cap a la comunitat que el sosté.