Miguel Garrido: “Volem produir un programa de televisió d’iniciatives inclusives arreu del món”

Miguel Garrido és un director de cinema que va estudiar realització d’audiovisuals al CEV (Centre d’Estudis de Vídeo) de Madrid i és llicenciat en comunicació audiovisual pel CES Felipe Segundo.

Realitzador i editor de vídeo, ha desenvolupat tota la seva carrera en el món de la televisió, publicitat i comunicació corporativa. Al 2016, s’inicia en el món del documental amb el projecte A-Plomo, que explica els inicis d’un grup de rap.

Emmarcat en el Festival Inclús, el passat 1 de desembre va estrenar el seu documental Cisco 2020: Massive Rebel.

Aquest curtmetratge documental de 29 minuts mostra la història del Cisco, un apassionat del snowboard i el tennis, qui en el 2015 va tenir un accident en el qual es va trencar la medul·la espinal.

El director del curtmetratge explica el missatge que ha volgut donar amb aquest documental i els projectes d’acció social que vol desenvolupar a televisions d’arreu del món.

 

Com Neix el projecte 'CISCO 2020: Massive Rebel'?

Cisco és amic meu des de fa molts anys i és una persona increïble. Després de l’accident i veure com ha afrontat tot, com es prepara actualment per als Jocs Olímpics de 2020 i la seva superació constant, crec que hi havia molt a dir. Cisco sempre ha estat predisposat i ha tingut una actitud molt positiva tant al rodatge com a la vida.

 

Has pogut comptar amb fundacions o entitats que t'ajudessin a finançar el projecte?

La Fundació Caja Sur ha estat un suport important pel que fa al finançament. Ens ha aportat entre el 20% i el 30% del pressupost. La resta ho hem finançat a través de la nostra pròpia productora.

 

Quin és el missatge que vols transmetre amb aquest curtmetratge documental?

Cisco és el missatge. No es tracta d’un documental de superació. Crec que el tema de la superació està molt gastat, queda buit i ja no té sentit. És com si haguessis de demostrar alguna cosa a algú. Amb Cisco vull transmetre que els reptes que ell afronta els fa perquè vol, perquè li agraden. No ha de demostrar res a ningú i sobretot segueix sent la mateixa persona que abans de l’accident. Cisco segueix fent esport com abans o viatjant a qualsevol part del món. El missatge és que no s’ha de parar de viure, fent el que t'agrada i sent un mateix.

 

Què fa falta perquè el cinema i el món audiovisual sigui més inclusiu?

Un bon punt de partida seria que el contingut sigui entretingut. Donar a l’espectador/a un to o una visió que no s’espera. És molt important trencar els esquemes i la forma en què es fa aquest tipus de cinema actualment, perquè quan es trenquin aquests esquemes, els prejudicis que hi ha a la societat s’aniran diluint. La clau és perdre una mica de vista la discapacitat i mostrar a la persona que hi ha al darrere.

 

Et planteges tornar a dirigir un projecte que abordi temes relacionats amb la discapacitat?

Actualment estic preparant un projecte amb el Cisco. Volem produir un programa de televisió que parli sobre les iniciatives que es fan arreu del món a través de les fundacions locals i com aquestes iniciatives ajuden a fer una societat més justa i inclusiva. Hem estat gravant el capítol pilot a la Índia a través de la Fundació Vicente Ferrer. Gràcies a la Fundació, iniciatives com ensenyar a llegir a nenes cegues és possible.

 

Com es troba actualment el projecte?

Ara mateix estem preparant un dossier del programa perquè televisions de tot tipus s’interessin i així aconseguim finançament per produir la resta de capítols. Un altre destí on ens agradaria arribar és a Perú, a la zona del llac Titicaca.