Belén García i Pedro Moreno: "Les treballadores de la llar, per llei, no tenen prestació d'atur"

Anem per Feina treballa des de l'any 1998 per la inclusió social de les dones i ofereix un servei d'intermediació a les famílies que necessiten contractar una persona per a treballs de la llar i de cures. Belén García i Pedro Moreno són els tècnics de l'entitat, que té la seu al barri del Raval de Barcelona. Hem parlat amb ells sobre la tasca que realitzen i sobre la precarietat del sector de les cures. 

A Anem per Feina oferiu un servei d'intermediació laboral. En què consisteix?

Som una entitat que treballa per la inclusió social de les dones a través de l'accés a la feina. Una de les característiques que tenim és que treballem amb l'accés directe a la feina. Per aconseguir-la tenim un servei d'intermediació laboral. La fem amb empreses i famílies.

Ens hem especialitzat en el treball a domicili, tant de neteja com de cures a persones. El servei té dues parts: d'una banda, assessorar les famílies i, d'altra banda, acompanyar les dones que busquen feina per tal que trobin una feina adequada a les seves capacitats i necessitats.

Quin tipus d'assessorament feu a les famílies?

Recollim la seva demanda i els ajudem a reconèixer quin perfil laboral necessiten. També els donem informació sobre com s'ha de donar la relació laboral: tancar el preu, condicions laborals...

Així és com aconseguiu una contractació justa i sostenible?

Exacte. Fent aquest assessorament és quan treballem perquè sigui una contractació justa, havent definit el terreny que volem trepitjar, amb una xarxa d'entitats que també treballen per a l'àmbit de la llar. Els ajudem amb la formalització de tràmits.

També assessorem les dones perquè sàpiguen quins són els seus drets i coneguin com s'han de donar les relacions laborals per tal que puguin exigir o demanar el que és just.

Un cop han començat a treballar també fem un acompanyament. Anem resolent els dubtes sobre les relacions laborals i acompanyem les dones que tenen fracassos en el mercat laboral o que tenen carències, per detectar-les i donar eines perquè es vagin reconduint.

És un acompanyament molt personalitzat, doncs.

Sí, fem itineraris personalitzats, acompanyem els seus processos. No només acompanyem dones que treballen en aquest sector. Ara, per exemple, estem acompanyant una dona que és metgessa i l'estem orientant com podria reubicar-se en el mercat fins que arribi la regularització dels títols.

Les dones vénen derivades d'altres entitats i administracions?

Sí, l'objectiu és que les dones tinguin un referent social que la pugui acompanyar en la resta d'aspectes que interfereixen en la vida sociofamiliar de la persona. Nosaltres intervenim en el tema laboral.

El sector del treball de la llar i de les cures està molt precaritzat. Per què?

El problema de les cures és enorme, només veiem la punta de l'iceberg. Hi ha molt a fer. Nosaltres estem en un dels espais: les relacions laborals en el marc del treball de la llar. Això ens fa conèixer la situació de precarietat laboral de les treballadores d'aquest sector. I també veiem la precarietat de les famílies, perquè el sistema de provisió de cures en la nostra societat no està pensat, està per fer. 

Les cures s'han fet sempre, però estaven amagades i soterrades en l'àmbit familiar. Les estaven fent fonamentalment les dones i de manera gratuïta. Quan havien de buscar algú, com que era un suport per a la dona, se li pagava, però menys. D'aquí és d'on venim. Això arrossega una precarietat en què la provisió de cures no està prevista com la provisió de temes de salut, educació... Ningú no dubta que s'han de posar diners per fer carreteres, per exemple, però posar diners perquè les treballadores de la llar puguin cobrar l'atur o les famílies que tenen una persona cuidadora tinguin una cotització els sembla un disbarat.

Llavors, aquesta tradició històrica és responsable de gran part de la precarietat i es pot veure en molts àmbits.

Centrant-nos en l'àmbit en què treballeu vosaltres, quines mancances trobeu?

En les relacions laborals en el marc de la llei de treball de la llar entre treballadores molt precaritzades i famílies que tenen un sistema de provisió de cures molt defectuós, ens trobem que la precarietat de les treballadores de la llar és una precarietat que està més enllà de la precarietat de la resta de treballadores: moltes vegades treballen sense contracte (ni tan sols tenen un 'contracte escombraria'), per llei no tenen prestació de desocupació i estan excloses de la llei de prevenció de riscos laborals.

A principis de mes l’Ajuntament de Barcelona va presentar la guia 'Cuidem qui ens cuida, és de justícia!'. Hi ha cada cop més consciència institucional i ciutadana sobre la importància de dignificar el treball de cures i de la llar?

És veritat que les administracions i, en especial l'Ajuntament de Barcelona, estan posant aquest tema a l'agenda publica. Això és molt bo perquè en tot el temps que portem no ho havíem vist.

El problema és que tot un seguit de gent que acaba de descobrir el tema es posa a fer coses i li sembla que té la solució. Però és un problema molt complicat i que ve de lluny, per tant, creiem que el que s'ha de fer és aconseguir que tots els agents implicats escoltin el que estan fent els altres i buscar solucions, que seran complexes.

També cal fer un transvasament important de fons cap a aquest sector. Fins que els poders polítics de la Generalitat de Catalunya o el Govern d'Espanya no ho incloguin als pressupostos, no ho solucionarem de debò. Mentrestant, podem anar pensant-ho.

Quin és el model de les cures que necessitem?

Hem de repensar el treball de les cures entre tots els agents implicats. En el nostre àmbit, des de fa temps hem vist que la feina que fem es pot estructurar en tres nivells: anar transformant la realitat que ens trobem, de la persona treballadora i de la família (el primer que podem fer és que es compleixi la llei, encara que sigui dolenta, només amb això ja hi ha un canvi qualitatiu important); anar fent propostes i articulant idees per canviar i millorar la llei o crear altres estructures; i repensar-ho tot.

A més, no estaria malament analitzar i reconèixer el deute històric que hi ha en aquest sector.