Maria José Pujol: “La tasca de les famílies és fonamental per a l’assoliment dels nostres objectius”

L’any 1976, un grup de pedagogs que treballaven junts en una escola ordinària van decidir començar una història molt bonica. Van agafar un grup de nens i nenes, per ajudar-los a estudiar, i així, van obrir l’Escola d’Educació Especial Taiga.

Els nois/es estudiaven i es preparaven, però era molt difícil que trobessin feina en acabar els estudis, motiu pel qual van començar a ensenyar a l'alumnat a imprimir en serigrafia, i posteriorment es va obrir Icària Arts Gràfiques, un centre especial de treball dedicat a les arts gràfiques on ells poguessin treballar.

Del conjunt de joves, hi havia un grupet que no podia treballar en aquest centre, motiu pel qual van obrir l’any 1994 el Centre Ocupacional Bogatell amb una tasca molt capdavantera sobre la qualitat de vida i la planificació centrada en la persona.

L’any 2004 van crear una nova línia del centre especial de treball, dedicada a l’hoteleria i restauració i així va néixer l’Inout Hostel. Tot això es va anar fent tan gran que van decidir que participés tothom: pares i mares, mestres i treballadors/es, i així va néixer Icària Iniciatives Socials, S.A.

 

Quins tipus de serveis, formació i acompanyament oferiu a les persones amb discapacitat psíquica?

Actualment des d’Icària es gestionen quatre centres: l'Escola d'Educació Especial Taiga, una escola concertada amb oferta educativa per a nens i adolescents amb greus i permanents trastorns del desenvolupament, el Centre Ocupacional Bogatell, servei que té com a missió procurar el desenvolupament de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, i el Centre Especial de Treball dedicat a la formació i inserció laboral d’aquest col·lectiu, i que inclou dos serveis: el taller d’Icària Arts Gràfiques i l’Inout Hostel, primer servei d'hostaleria i restauració d'Europa gestionat en més d'un 95% per persones amb discapacitat, majoritàriament de tipus intel·lectual.

 

En què consisteix el Centre Ocupacional Bogatell?

Des del Centre Ocupacional Bogatell, atenem a joves i adults afectats per greus discapacitats psíquiques, oferint activitats d’ajustament personal i teràpia ocupacional. Aquest centre treballa per proporcionar els suports necessaris a cada una de les persones que acompanyem, per mitjà d’una programació centrada en la persona i que promou al màxim la seva inclusió en la comunitat.

 

Com s’involucren les famílies en les vostres activitats?

Per sort, les famílies estan molt involucrades amb els nostres projectes, en els que col·laboren a través de la realització de voluntariats, la intervenció en els diferents estaments participatius (consells escolars i de participació, juntes d’accionistes, sessions informatives i de debat...), i fent difusió de les nostres iniciatives. A més, la tasca que realitzen aquestes famílies en l’àmbit de la llar, el lleure i la relació amb la comunitat per tal de consolidar els aspectes treballats des dels diferents serveis, és fonamental per a l’assoliment dels nostres objectius.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Poder treballar cada dia per un objectiu que considero just i de gran importància per a la nostra societat, com és l’educació en la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica. A més, la meva feina em permet ser testimoni directe dels aprenentatges i del creixement personal que assoleixen els alumnes, usuaris i treballadors d’Icària gràcies a la tasca realitzada, el que suposa una gran satisfacció.

 

Hi ha algun cas en concret que t’hagi marcat més en aquests 45 anys dedicats a les persones amb discapacitat psíquica?

Seria impossible escollir-ne un de sol, tinc la sort de poder compartir a diari vivències amb els nostres alumnes, usuaris i treballadors, que m’aporten satisfacció i nous aprenentatges. Em fan reflexionar i em generen un gran nombre d’emocions.

 

Quin ha estat el moment més feliç per a l’entitat?

És difícil escollir-ne un de sol, però potser destacaria la celebració dels nostres 40 anys de funcionament com a entitat, ja que va arribar després d’uns anys molt complicats a nivell econòmic, en els quals no sabíem si podríem seguir oferint tots els nostres serveis. Celebrar aquests 40 anys tots junts i sabent que havíem sigut capaços de mantenir en marxa tots els nostres projectes va ser molt emotiu per nosaltres.

 

Què fa falta perquè en el dia de demà, hi hagin més entitats com la vostra?

Bàsicament diners i compromís polític, perquè les persones compromeses, actives i amb els coneixements necessaris, disposades a dedicar una gran quantitat de temps i energia a l’impuls d’aquestes entitats hi son. De la mateixa manera, cal que les institucions públiques escoltin directament als diferents serveis de suport a entitats, i compleixin amb el pagament puntual i rigorós de les subvencions.

 

Quin és el vostre futur a curt i llarg termini? Teniu pensat posar en marxa alguna nova iniciativa?

Som optimistes respecte al futur d’Icària, ja que tenim idees, experiència i un equip humà amb capacitat per engrescar-se. Ens frena la manca d’entitats públiques i privades que poden facilitar els recursos econòmics per fer les inversions necessàries. Estem treballant en la ‘conversió’ total del Restaurant La Fourchette Collserola de l’Inout Hostel, en una línia innovadora de restauració sostenible, en xarxa amb l'entorn, que apoderi les persones amb discapacitat de forma real i visible, amb un enfocament centrat en els cinc eixos de sostenibilitat que estableix l'OMT, i posant de manifest que és possible i replicable un model de sostenibilitat dins de l'àmbit de la restauració. 

 

Com es pot col·laborar amb la vostra entitat?

Existeixen diferents vies de col·laboració amb Icària. A través de la realització d’accions de voluntariat, la compra de productes i serveis al Centre Especial de Treball Icària Gràfiques,  venint a dinar o a celebrar reunions a l’Inout i clar! La realització de donacions a la nostra Fundació Icària Iniciatives Socials, o fent difusió de les nostres activitats.