Robert Garcia: "El principal problema és que les fronteres segueixen tancades"

Dibuixos per somriures és un projecte solidari que pretén recaptar el màxim de donatius per ajudar a cobrir de forma directa les necessitats bàsiques en molts dels camps de refugiats que hi ha repartits per tota Europa.

Amb cada dibuix que es tria, aquest es transforma en ajuda directa per a un projecte solidari en una zona necessitada. Estufes per al fred, mosquiteres per a l'estiu, llapis i colors per al col·legi... són només alguns dels objectes que arriben als camps de refugiats gràcies a les donacions.

Robert Garcia és el president de l'associació Dibuixos per Somriures, que ja compta amb la col·laboració de més de 500 artistes.

 

Com va néixer el projecte?

Dibuixos per somriures és un projecte que va néixer fa dos anys arran dels viatges que fèiem als centres de refugiats a Grècia. En una de les tornades cap a Barcelona ens vam veure amb la necessitat de seguir fent coses i ajudant a les persones que es trobaven en aquesta situació. Jo sóc professor de l’Escola Jozo, centre de còmics i arts visuals i se’m va ocórrer que podríem ajuntar l’art i la solidaritat. Amb tos els artistes que coneixia, podíem fer una plataforma perquè diferents dissenyadors i il·lustradors cedissin una obra i la gent se la pogués descarregar col·laborant per una bona causa.

 

Com aconseguiu que artistes com Jordi Labanda o Javier Mariscal, artista que va dissenyar la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, col·laborin de manera desinteressada?

Des del primer moment hem tingut una acceptació total, desinteressada i solidària amb tots els nostres col·laboradors. Normalment els artistes sempre estan enfeinats i costa que s’involucrin en nous projectes, però tots els que coneixien la iniciativa es sumaven a la causa immediatament amb els seus fantàstics dissenys. Vam començar amb uns pocs artistes i ara ja tenim més de 500.

 

Sabeu a dia d’avui quant heu arribat a recaptar per totes aquestes persones?

Al voltant dels 10.000 euros.

 

A on es destinen els diners recaptats pel projecte?

Nosaltres enviem els diners a les diferents organitzacions i camps de refugiats amb els quals col·laborem. Majoritàriament són el camp de Pirot (Serbia), el camp de Ritsona (Grècia), Proactiva Open Arms, camp de Lagkadikia, Professional Emergency Aid i Ajuda a Famílies Refugiades. Aquestes organitzacions saben molt bé com gestionar els diners i els destinen per tot tipus de coses, des de comprar materials i objectes necessaris als camps, fins a comprar uns bitllets de tren, perquè una família es pugui retrobar després de l’odissea que ha viscut.

 

En quins camps de refugiats col·laboreu?

Col·laborem principalment a la zona dels Balcans. A Sèrbia estem a tres camps i és on més hem treballat, sobretot un camp del sud. A Grècia ens trobem sobretot a la part d’Alexandria i també arribem a Bòsnia. Crec que la gent no és conscient de la quantitat de camps que existeixen arreu d’Europa i el que això representa per totes aquestes vides. El pitjor de tot és que les autoritats i els governs d’Europa permeten aquesta barbàrie que vulnera els drets humans de milers de persones.

 

Com és la vostra feina als camps de refugiats?

Nosaltres principalment treballem amb els infants. Els més petits són els que s’emporten la pitjor part i dibuixar els ajuda a oblidar el que estan vivint. Sobretot fem tallers de dibuix i tot tipus d’activitats relacionades amb aquest món.

 

Què és el més dur per a les persones que han de viure com a refugiades en un d’aquests camps?

El més dur és el fet de que la gent que està en els camps està completament oblidada, sobretot en l’aspecte de la dignificació. Hi ha famílies que porten més de tres anys vivint en petits barracons que molts cops no compleixen amb unes condicions mínimes. El dia a dia d’aquestes persones és sempre igual, gairebé no poden fer res i gràcies a les nostres propostes artístiques podem dignificar a aquestes persones, perquè es sentin útils i s’oblidin de la realitat que estan vivint.

 

Quin ha estat el millor moment de l’organització?

Aquest projecte va sorgir d’una forma espontània i inspiradora. Tots els moments que hem viscut són boníssims, tots els artistes que s’han sumat, la gent que ha col·laborat, tot el que estem ajudant... Quan estàs dia rere dia amb aquests nens t’adones dels valors que són més importants, que les nostres prioritats i el que ens preocupa és irrellevant. Tot i les històries tan horribles que han arribat a viure en tan poc temps, tenen una felicitat irracional de la que hauríem d’aprendre molt.

 

Alguna anècdota viscuda als camps?

Aquest Nadal , vaig anar a un camp de refugiats amb una voluntària que era la primera vegada que hi anava. El dia que vam arribar hi havia un nen molt petit, d’uns dos o tres anys. El primer dia que el vam veure, portava unes sabates més grans que ell mateix. Les portava canviades de peu i la voluntària li va dir que anaven del revés. Al dia següent, el nen va tornar a venir amb les sabates canviades i així successivament, fins el dia que vam marxar. L’últim dia sempre és molt emotiu, tots els nens s’acomiaden de tu i vius el moment amb els sentiments a flor de pell. Doncs aquest petit nen, es va apropar cap a aquesta voluntària i li va ensenyar com portava bé les sabates. Són aquestes petites coses les que et canvien per dins i t’omplen de felicitat.

 

Quin canvi cal perquè la situació de les persones als camps de refugiats/es canviï?

El problema és que les fronteres estan tancades. La Generalitat fa temps va muntar un pla de ‘mentors’, una iniciativa que formava a la gent per atendre als refugiats que vinguessin a Catalunya i tinguessin unes condicions de vida dignes. Nosaltres esperàvem que arribessin milers de refugiats, però això mai va passar. Abans de marxar a Sèrbia vaig estar parlant amb la persona que portava aquesta iniciativa i em va dir que es van apuntar 5.000 persones. Però l’afluència de persones refugiades ha sigut ínfima, perquè el nostre govern i el d’Europa no està fent res perquè s’obrin les fronteres. Tota aquesta gent l'aglutinen en aquests camps de concentració sense cap mena de futur ni de res.

 

Com es presenta el futur de l’organització a curt i llarg termini?

A nivell personal, estic molt orgullós del meu treball i em vull dedicar més plenament a aquesta activitat. El futur amb el projecte el veig molt bé, contínuament en tenim oportunitats de col·laborar amb diferents entitats i de fer coses i de seguir ajudant. Fa res, Save The Children va contactar amb nosaltres per fer una acció conjunta. Personalment em veig dedicant-m'hi de ple. No sé a partir de quan, però em vull dedicar a això per complet. Tenim la sort que aquest projecte sembla que està tenint una bona rebuda i és una bona oportunitat per seguir i fer coses per a la gent.