Qui s'ocupa de la sobirania alimentària?

La revista  Sobirania Alimentària, Biodiversidad y culturas (SABC)  amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha elaborat un estudi publicat en forma d’anuari i consultable en línia. Quasi 40 entitats treballen activament per la sobirania alimentària als Països Catalans. Tot i això, l’anuari mostra com el concepte no s’afronta des dels mitjans de comunicació convencionals.

Aquests solen abordar el tema de  l’alimentació relacionant-lo amb la salut humana, i en moltes ocasions, com al parlar del sucre i de l’oli de palma, sense aprofundir a l’arrel del problema. Són els mitjans alternatius com La Directa, El Crític o La Jornada els que han fet d’altaveu principal, i parlen de l’alimentació des de la perspectiva de la sobirania alimentària.  Aquesta és la primera conclusió d’un seguiment de publicacions realitzat des del gener 2017 a l’agost 2018.

Lluites camperoles i sistemes alimentaris més justos

Els articles es recullen des de dues perspectives territorials. D’una banda una anàlisi  internacional aporta informació relacionada amb la lluita pel reconeixement dels drets camperols, l'accés a la terra i a les llavors i la lluita contra l’agroindústria. Des dels Països Catalans es presenten  novetats dels col·lectius  que treballen per promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles, i que analitzen el món rural, presenten alternatives de consum i avaluen els impactes sobre el territori.

Fomentar el debat i el treball en xarxa entre les entitats

Un dels objectius de l’anuari és ser una eina viva de debat per als  diferents col·lectius que treballen per la sobirania alimentària als Països Catalans. Des de la revista Paula LLaurador explica que  es convida les entitats a utilitzar-lo ‘com a eina de reflexió que els pugui servir per incentivar els espais de debat, a més de ser una eina de difusió i visibilització de la seva tasca.’  També ha estat creat amb l’objectiu de ‘fer extens el discurs de la sobirania alimentaria, i  fomentar el treball en xarxa en el territori, arribant al País Valencià o a les Illes Balears.’

37 entitats per la sobirania alimentària

L’anuari  inclou 37 fitxes d’associacions que treballen en xarxa des de diferents àmbits per promoure un nou sistema alimentari, amb dades de les activitats que realitzen al voltant de la sobirania alimentària i una valoració del que han aconseguit en el període 2017-2018.

En són un exemple l’associació  Espigoladors i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), que treballen al territori amb l’ajuda de voluntariat per reduir el malbaratament alimentari. O el Grup de Defensa del Ter que denuncia el model de ramaderia intensiva, i per fer-ho  impulsa cada any a finals de gener  un projecte de voluntariat per controlar la contaminació per nitrats de les fonts de l’Osona i el Lluçanès. L’Associació Rurbans promou cada any l’Escola de Pastors de Catalunya o la Xarxa de Custòdia del Territori que ha col·laborat a un projecte per fomentar l'accés a la terra a una nova generació d’agricultors i agricultores ecològics.

L’anuari ha estat presentat en quatre jornades territorials el desembre de 2018.  Des de les entitats hi ha una voluntat i esperança que esdevingui un projecte anual i que pugui arribar un territori més extens. Es pot consultar l’anuari en línia i, per a més informació, es pot escriure a info@soberaniaalimentaria.info.