Pepa Muñoz: "Hem d'aconseguir que la Llei d'Economia Social reculli i valori la diversitat del sector"

Pepa Muñoz és directora de comunicació i promoció cooperativa de TEB Grup Cooperatiu i membre de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, una de les cinc organitzacions impulsores de l'Associació Economia Social Catalunya (AESCAT). Les altres són la Confederació Empresarial del Tercer Sector, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya.

Muñoz ens explica que la futura llei aportarà reconeixement i projecció a l'Economia Social, però fa èmfasi en què el més important és que vagi acompanyada de polítiques que la impulsin.

Per què cal una Llei d'Economia Social a Catalunya?

Per una qüestió de reconeixement. L'Economia Social i Solidària som un conjunt d'organitzacions o realitats socio-econòmiques que desenvolupem activitat amb uns valors que es podrien resumir en dos eixos vertebradors: és una manera de fer economia que posa a la persona al centre i busca lluitar per un repartiment més just i equitatiu de la riquesa.

Creiem que una Llei específica ajudaria a posar en relleu aquests valors, i a fer que aquest conjunt de realitats socio-econòmiques tingui millor projecció. I ha de permetre que els governs, independentment del color polític, tinguin en compte la pluralitat de les economies existents i protegeixin, promocionin i vetllin aquest model que té la voluntat de transformar el model econòmic predominant i dotar-lo de valors no especulatius.

Quines millores suposarà per a les entitats i empreses de l'Economia Social i Solidària?

Hem de tenir clar qu una llei per ella mateixa no comporta cap millora. Per tant, haurem de treballar per ajudar les entitats a aprofitar-la i amb els governs per a la seva correcta aplicació en favor del model. Volem que aquesta manera d'entendre l'economia i les relacions econòmiques tingui un creixement. El que ens agradaria és que Catalunya com a país camini cap a un model molt més just i entenem que l'ES hi ha d'ajudar. Per això, haurem de treballar perquè la llei vagi acompanyada d'un seguit de polítiques que la impulsin.

Un dels reptes que tenim és com definim els mecanismes que afavoreixen el desenvolupament econòmic de les organitzacions i també les relacions contractuals amb l'Administració Pública. I també ens haurà d'empènyer perquè les entitats d'economia social i solidària fem cada vegada ho fem millor i evitem les perversions del model, que sempre són una amenaça.

I per a la societat?

La societat es beneficiarà d'aquest model en la mesura que siguem capaços de fer-lo créixer i projectar els valors, l'ocupació de qualitat estable i també en la mesura que donem resposta als reptes de la societat.

Ja hem parlat dels valors de posar la persona al centre i de lluitar per un repartiment més just de la riquesa. El concepte d'Economia Social i Solidària porta intrínseques altres missions: una societat més sostenible, més equitativa, on les relacions de solidaritat tinguin un eix important i més participativa per aprofundir en els valors democràtics. Per aconseguir-ho, hem d'empènyer des de tots els àmbits, també des de l'àmbit de les activitats econòmiques en sentit ampli, incloent-hi les xarxes de solidaritat, suport mutu...
 

Preveieu, doncs, que tindreu feina un cop elaborada la llei, perquè aquesta es desenvolupi.

Sí. De fet, la creació de l'AESCAT el que va provocar és que les diferents maneres de fer que hi ha dins de l'ES, i que és a més a més la clau de la seva riquesa, les quatre grans famílies (cooperativisme, mutualisme, l'Economia Social i Solidària i el Tercer Sector) comencéssim a construir col·lectivament. No serà la suma de visions, sinó que el que volem és que, un cop interactuem, hi hagi un debat ric i que, fins i tot, ens posi sobre la taula noves maneres de fer.

L'AESCAT és un punt de partida de posar en comú i el procés participatiu per a la construcció de la llei és la primera feina conjunta que fem. Un cop elaborada, haurem de treballar perquè es desenvolupi.

Veieu una aposta real per part del Govern per tirar endavant la Llei?

Valorem molt positivament que el Govern contempli com una acció destacada de l'actual legislatura l'elaboració de la Llei. L'AESCAT ja tenia la voluntat de reclamar aquesta llei, però accelerem tot el debat quan veiem que el Govern ho porta com una de les seves propostes. Nosaltres com a conjunt del sector li podem transmetre quins creiem que són les bases. Una altra cosa és que això traspassi a la societat. És el gran repte.

Altres territoris/estats compten ja amb una normativa semblant?

Espanya, França i Portugal en tenen, com a realitats més properes. També estudiarem les de Quebec, Equador, Romania, Grècia. Hem d'analitzar bé quina era la finalitat d'aquestes lleis i si s'estan complint els objectius per la qual va ser creada. L'important d'una llei és que sigui útil. També hem de mirar cap a on va la Unió Europea en el seu conjunt. I adaptar-ho a la nostra realitat.

Poseu en marxa un procés participatiu per establir les bases de la futura Llei. Com es desenvoluparà aquest procés?

Després de la jornada inspiracional del 13 de febrer hi ha projectades dues parts: cada família farà un debat intern que es desenvoluparà en dues sessions de treball i després hi haurà una posada en comú. Som entitats de segon i tercer nivell i intentarem també fer participar a les entitats de base a partir d'enquestes. La diversitat és una de les característiques de l'Economia Social i Solidària i hem d'estar segurs que la Llei no només la recull sinó que la posa en valor.