Mireia Oliveres: "Cal que comencem a veure la salut mental com un problema que afecta tothom"

Com va néixer l'entitat?

L’entitat va néixer el 1987 de la unió de diferents familiars que tenien alguna persona amb diagnòstic de trastorn mental sever. Davant el desconeixement i els dubtes que generava un diagnòstic com aquest, la unió entre familiars representava una manera de trobar resposta i suport entre persones que es trobaven amb una situació semblant.  

Amb els anys, però, la mirada també ha anat canviant dins l’entitat i la persona amb experiència en salut mental ha anat agafat el protagonisme en el seu procés de recuperació: què vol fer, què creu que és millor, etc. Molts dels serveis que ara oferim a l’entitat van encarats a poder cobrir les demandes que ens fan ells i elles.

Quina és la situació actual a Catalunya de les persones amb malalties mentals i les seves famílies?

Després d’anys de lluita per la visibilització de la salut mental com un problema general de tota la societat, aquesta comença a agafar part del protagonisme que li pertoca.

Ara bé, continuem tenint un model d’atenció a la salut mental, i per tant, a les persones amb trastorn mental, molt basat en els professionals de la salut. Cal una atenció més integral que atengui les diferents vessants de la persona, des de la part més mèdica a la més social, passant per l’àmbit laboral, familiar, comunitari, etc.

I en tot això, no hem d’oblidar el principal problema al que s’enfronten les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies: l’estigma. Un estigma encara molt viu i present dels trastorns mentals i que dona lloc a l’exclusió social d’aquestes persones.

Com contribuïu a millorar la seva qualitat de vida?

Intentem fer-ho a partir de serveis i recursos que posem a l’abast de totes aquelles persones que tenen alguna experiència en salut mental i les seves famílies. Aquests serveis neixen de les necessitats que elles mateixes expliciten i que sovint les hem convertides en nous recursos posant el focus en tot el nucli familiar.

D’aquesta manera, els nostres serveis tenen en compte, d’una banda, l’atenció individualitzada mitjançant la teràpia psicològica, els servei d’atenció a domicili, o l’acompanyament individual.

A nivell grupal, fem diferents grups per donar resposta a les demandes que s’han anat generant: grup d’ajuda mútua, de rehabilitació, de joves, de dones, de treball de la salut física, etc. I per últim, tenim tota una part d’atenció i suport a la família a través de grups de suport mutu però també grups conduïts per professionals.

A quines dificultats heu de fer front?

Dificultats principalment econòmiques. D’idees en tenim moltes: més i millors coses que ens agradaria fer, però ens falten recursos i professionals.

També ens manca reconeixement per part d’aquelles institucions que treballen en salut mental. Cal donar importància a les entitats del tercer sector que sorgim del mateix moviment de les persones amb trastorn mental i les seves famílies.

Un moment especial en la trajectòria de l'entitat?

El moment en què unim esforços amb ACFAMES, una entitat de salut mental centrada en el trastorn de l’esquizofrènia. Això va ser el 2012 i des de llavors fins ara hem treballat de forma col·laborativa, fet que ens ha permès arribar més lluny i a més gent. A més a més, el fet d’unir dues maneres de fer i de veure el trastorn mental enriqueix i aporta noves mirades a l’hora de plantejar l’entitat. 

Com veieu l'entitat d'aquí a 10 anys?

M’agradaria pensar en una entitat que no té problemes de recursos i pot dur a terme tots els projectes que es planteja: habitatge, grups, acompanyaments, amb un equip multiprofessional i amb una participació molt més activa per part de les persones amb experiència en primera persona.

I sobretot, seria molt bona notícia, saber que la gent no té por de venir perquè parlem de salut mental. A l’associació sempre comentem que si 1 de cada 4 persones té un problema de salut mental hauríem de tenir cua a la porta amb gent que necessita suport, però això no és així.

I un dels problemes perquè això no passi és que l’estigma esdevé un enemic a l’hora de buscar suport, és a dir, si el trastorn s’ha d’amagar, millor em soluciono el problema a casa. Tant de bo com a societat comencem a veure la salut mental com un problema que ens afecta a tots i totes. 

Quin paper juguen les persones voluntàries en el dia a dia de l'entitat?

Les persones voluntàries són molt importants per nosaltres, esdevenen un puntal i un actiu per a la nostra entitat. Ens ajuden a arribar a allà on l’equip sol no podria arribar i a fer la feina de més qualitat: el suport als diferents grups o als acompanyaments individuals són indispensables per seguir duent a terme molts dels projectes que realitzem.

A més a més, sempre ens agrada comptar amb la seva perspectiva per millorar. A vegades quan estàs cada dia treballant a l’entitat no veus coses que gent com els voluntaris i voluntàries són capaços de portar: perspectives diferents, maneres de fer les coses que no t’havies plantejat, etc. Ens ajuden a construir una millor associació.