Damián Gallardo: “M’acusaven de delinqüència organitzada i d’un segrest muntat pel meu govern”

Damián, per què estàs aquí a Barcelona?

Sóc un ex pres polític de Mèxic. He estat a Ginebra per denunciar el govern del meu país per tortures. Vaig tenir un judici contra el meu procés per detenció arbitrària, desaparició forçada i tot un cúmul de violacions de drets. També vaig patir de manera greu l’ús facciós del recurs de presó preventiva que em va tenir 5 anys i 7 mesos a la presó sense sentència. Això és una clara violació de drets, una pena anticipada. Finalment, vaig ser absolt, alliberat i declarat innocent.  

De què t’acusaven?

M’acusaven de delinqüència organitzada i de segrest. Per entendre això, s’ha d’entendre com estava Mèxic l’any 2013, any en el qual em van empresonar. En aquell temps hi havia una política neoliberal molt agressiva. Es van fer moltes reformes, entre elles, l’educativa que lesionava els interessos del poble treballador. Es pretenia privatitzar l’educació i es va produir una gran onada de protestes i de reivindicacions en contra d’aquest model.  

Has dit segrest, també?

Sí. El govern mexicà d’Enrique Pepe Nieto va començar una caça per criminalitzar les protestes. Em van acusar de delinqüència organitzada i d’un segrest que va ser un muntatge del govern. En aquests 5 anys de presó, la meva defensa va aportar proves contra les causes inculpatòries. Tot això, sumat a les denúncies de drets humans i al conjunt de violacions que s’estaven cometent, va permetre que el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària demanés la meva llibertat.

I què va passar?

El govern no va fer cas del grup però aquesta primera opinió va obrir una esquerda, un precedent perquè altres persones defensores criminalitzades poguessin presentar el seu cas. Des de 2014 al 2017 el grup va emetre 5 casos més favorables que responien al mateix patró de criminalització.

Però tu vas continuar a la presó 5 anys...

El meu cas va ser portat a judici el 2018. Sota la conjuntura del nou govern, es va tornar a revisar el meu procés i es va concloure que no hi havia cap prova que m'inculpés. L’acusació penal es va desestimar el desembre de 2018 i vaig quedar en llibertat. Van ser uns anys d’una llarga lluita política.

Ha millorat la situació amb el canvi de govern?

Estem en la mateixa dinàmica. Continuem demanant la reparació integral dels danys. Tornem a alçar la veu i demanem al govern que aquesta reparació no passi, només, per una indemnització econòmica. Exigim garanties. Garanties de què tot això no es torni a repetir, garanties de protecció per a les víctimes i càstig per a les persones responsables dels danys.

Però hi ha voluntat de reparar aquests danys?

El govern ha de respondre als poders facciosos del país, anteposar els drets humans i garantir els acords internacionals. Hi ha mostres de canvi però també hi ha indicadors que inquieten en relació a totes les persones defensores i periodistes assassinats. També hi ha territoris que han estat declarats com a zones d’inversió econòmica i que es contradiuen amb els drets dels pobles indígenes. El poble Maia, per exemple, està afectat per macro projectes.

Quins són aquests indicadors que us inquieten? 

Per exemple, tot hi haver aportat proves d’innocència, les persones criminalitzades continuen a la presó. Pablo López Alavez, per exemple, està pres a Oaxaca. És un defensor del territori que s'oposava a la tala il·legal dels boscos. Ginés Aldama, és un altre pres. Es va oposar a la construcció d’un gaseoducte a la seva comunitat. Com ells, hi ha moltes més persones a la presó. Per això, hem de continuar exigint la llibertat de totes elles. 

De quantes persones estem parlant aproximadament?

Actualment, hi ha unes 400 persones, més o menys, que estan considerades preses polítiques. Els seus casos estan en revisió, encara. L’any 2017, en el meu territori, Oaxaca, hi havia 70 persones preses. Hi ha molta pressió social, interna i externa, però el govern no pot amagar els casos més mediàtics.

Has vingut aquí dins el programa de l'ajuntament, ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ i sota el paraigües de la Taula per Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau. Com valores aquesta experiència i de què t’ha servit?

L’objectiu era establir vincles de solidaritat amb els sectors de lluita que es troben a l’altra banda de l’oceà. És important, també, que es coneguin les atrocitats que estan passant al meu país i tenir diversos referents per poder analitzar la situació des d'altres perspectives.