Laura Olondro: “Puc treballar mentre segueixo formant-me. Sento que creixeré moltíssim i ja res em detindrà!”

La Sorayda té 18 anys. Amb només sis va arribar a Barcelona des de Bolívia amb la seva família i als 16 va ser mare. La Laura en té 30 i va venir embarassada fa tres anys des de Veneçuela. La Nihelly en té 24. Fa 4 anys que va tenir una filla i fa 7 que va arribar des de Costa d'Ivori.

Totes tres treballen a Fundesplai. Cada matí venen amb un somriure, amb ganes de treballar i seguir formant-se per aprendre i créixer personalment. Fins fa poc, totes tres es trobaven en una situació irregular, però gràcies al projecte ACOL han aconseguit el seu primer contracte professional i amb aquest, els papers per regular la seva situació.

ACOL és un projecte emmarcat en el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat que impulsa una línia de subvencions adreçada a entitats socials per contractar persones que es troben en processos d’arrelament.

La nova línia de subvencions ha estat impulsada per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i el SOC, i s’inscriu dins el Programa Treball i Formació.

Uns inicis complicats

El fet de no tenir papers era una cursa d’obstacles constant. No podien treballar, ni es podien seguir formant, ni tan sols obrir un compte bancari. La Sorayda ens explica que coses tan simples com anar d’excursió amb l’escola al sud de França o anar al metge un cop fets els 18 era impensable.

Abans d’entrar a formar part de Fundesplai, cap d’elles tenia una feina amb contracte. Havien de buscar-se la vida per mantenir a les seves criatures i van passar per moments molt durs.

La Nihelly va arribar a Barcelona a través del seu tiet amb un procés d’adopció. Però a l’hora de renovar aquests papers, el seu tiet no es va presentar i va tornar a una situació irregular. Ho recorda com un moment difícil. “Havia de treballar del que fos per tirar endavant, a vegades feia trenes o pentinats, i d’altres havia de treballar en negre”.

A punt de complir els tres anys per sol·licitar l’arrelament social, la Laura havia d’aconseguir un contracte. “Qui et farà un contracte si no tens la documentació? I com aconseguiràs la documentació si no tens un contracte? Al final et trobes en una roda que no et permet avançar”, explica la Laura.

El primer contacte amb Fundesplai

Les seves històries amb Fundesplai es van iniciar amb dos dels projectes de la casa: Acompanyament a Mares Adolescents (AMA) i Mirall.

Tant la Laura com la Sorayda formaven part de l’Associació Salut i Família, que dona suport a mares llatinoamericanes. A través de l’associació, van conèixer el projecte AMA, una oportunitat que els permetia seguir formant-se mentre monitores del centre cuidaven dels seus nadons.

La Nihelly va conèixer la fundació després d’una de les sessions formatives del centre. Es va iniciar amb Mirall formant-se com a monitora de menjador. Tal com diu “al principi em feia por estar a càrrec de tants nens i nenes, però l’afecte dels infants em va fer sentir molt acollida”.

Un somni fet realitat

“Quan em van explicar el projecte ACOL no entenia res, tot era massa bonic per a ser veritat. Jo era negativa, pensant que no m’agafarien. Però quan vaig veure que em van seleccionar, vaig sentir una gran alegria, era molt bonic, i sentia que ho havia aconseguit”, explica la Sorayda.

Per a la Laura, el projecte ACOL ha estat una gran oportunitat per créixer professional i personalment. “Com a immigrant sents que estàs començant de zero amb una nova cultura en un altre país. Hi ha molts immigrants que comencen de molt mala manera. El fet de començar en una àrea administrativa i que et formin representa moltíssim”.

La Nihelly explica com ara fa tasques de tota mena, que està aprenent a parlar català i a escriure. “A casa practico cada dia. El bolígraf em pesa molt, tinc por a equivocar-me i aguanto el bolígraf molt fort”, explica entre riures.

Agraïment i felicitat

“El que més m’agrada és la gent. No és com la típica empresa que cadascú va al seu 'rollo', aquí som una família. La gent és molt amable i simpàtica, tothom et dona suport, es preocupen pels altres, et pregunten, et diuen bon dia... Són aquests petits detalls que et fan sentir molt còmode i ho fan tot més fàcil”, assegura la Sorayda.

La Nihelly explica que li agrada tot. “Vull donar les gràcies a tothom, perquè tots han estat molt amables amb mi. Al principi no coneixia ningú, era una africana enmig de gent blanca, però la gent m’ajudava a fer les tasques i ningú ha canviat mai la seva cara amb mi. La gent sempre ha estat molt amable i això em fa sentir animada, acollida i molt feliç”.

“Sento que aquí m’he enlairat, treballant mentre segueixo formant-me. Sento que creixeré moltíssim i ja res m'aturarà!”, afirma entre riures la Laura.

Quan els hi preguntem a totes tres si volen afegir o dir alguna cosa més, només tenen paraules d’agraïment amb un somriure a la cara. Agraïment a Fundesplai, a totes les persones que han fet possible aquest projecte i agraïment a la vida per aquesta nova oportunitat.