L’orgull LGTBI a Europa, realitats ben diverses

El dia de l’orgull i per l’alliberament LGTBI se celebra habitualment el 28 de juny en memòria dels fets d’Stonewall. Però no pertot es commemora el mateix dia i, durant l’estiu s’han succeït diferents marxes i activitats que reclamen els drets del col·lectiu.

Tampoc arreu el context polític i social és el mateix en aquesta celebració de la diversitat. A Europa s’han portat a terme dos esdeveniments que persegueixen la igualtat de drets però que han tingut un desenvolupament totalment diferent. Copenhaguen i Sarajevo estan separats per tan sols 1.900 quilòmetres de distància, però la distància que hi ha entre els drets que poden exercir les persones LGTBI és gran.

A Copenhaguen, entre el 13 i el 18 d’agost, es podia viure una setmana lúdico-reivindicativa amb una ciutat abocada als actes: carrers engalanats amb la bandera de l’arc de Sant Martí, edificis oficials acolorits, debats, concerts, festes i la marxa massiva als carrers. A Sarajevo, el 8 de setembre, celebraven la primera marxa de la història a Bòsnia i Herzegovina. La marxa de Sarajevo va reunir activistes pels drets LGTBI que treballaven feia anys i que, per primer cop, van poder sortir al carrer donant sentit a la jornada amb el suport del govern. La marxa no es portà a terme en plena llibertat ja que hi havia amenaces, però tot i així 3.000 persones hi participaren amb la garantia de seguretat que es va  garantir per part del govern.

Copenhaguen és la capital d’un dels 47 estats que han avançat més, tant social com legislativament, en el desenvolupament efectiu dels drets de les persones LGTBI.  Enguany la ciutat es prepara pels esdeveniments del 2021 en què seran seu del Worldpride i els Eurogames. A la Federació de Bòsnia i Herzegovina, després de la guerra amb Sèrbia, es van despenalitzar les relacions entre persones del mateix sexe a diferents velocitats: a Bòsnia i Herzegovina ho van fer l’any 1998, a la República Srpska l’any 2000 i al Districte de Brcko l’any 2001. El Ministeri de Drets Humans i Refugiats de Bòsnia i Hercegovina va presentar l’any passat el Pla d’Acció 2018-2020 per a la Igualtat de les persones LGBTI a Bòsnia i Hercegovina, tot i que el seu desenvolupament ha estat desigual segons els cantons i no s’ha implementat plenament.

Copenhaguen consolidava clarament els drets i convertia el Pride en una festa mentre que Sarajevo feia visible al carrer les demandes i avançava cap a la llibertat. L’organització de l’esdeveniment de Sarajevo deia “Ningú és lliure que tots siguem lliures” en una crida clara al respecte a la diversitat i afegien “L’orgull també és per a donar suport a qualsevol persona que queda fora de la societat. Els romanís, els migrants, les persones amb discapacitat, les minories religioses: la igualtat hauria de ser  per a tothom”.

A Europa, les diferències de drets en l’àmbit LGTBI són clares, la regressió d’alguns estats no facilita avenços però la lluita al carrer d’activistes fa avançar el compromís institucional i la transformació social.