20 pel·lícules ambientals al cicle de tardor 'Claqueta i acció'

El cicle Claqueta i acció és una iniciativa que porta el debat sobre el malbaratament alimentari, el canvi climàtic, la mobilitat sostenible, els recursos hídrics, la problemàtica dels residus i dels plàstics, i les amenaces a la biodiversitat i els ecosistemes del planeta, a centres cívics i aules ambientals de Barcelona. Les projeccions de pel·lícules documentals provinents del Festival de Cinema de Medi Ambient -FICMA-, s'acompanyen de debats participatius.

En total, es podran veure una vintena de títols al llarg de la tardor.

1. Food city

Avui els nostres aliments són hiperglobals: siguis on siguis, pots accedir a menjars de tot el món. Però, a Food City, intentaran servir un àpat de quatre plats per a vuit persones utilitzant només ingredients cultivats o recollits a Nova York.

2. La otra media naranja 

Dos personatges mexicans fan una recerca per revelar la veritable situació del desaprofitament d’aliments a la ciutat de Mèxic i intenten proposar una solució viable per a la gent.

3.Recolectando un mundo mejor 

El desaprofitament d’aliments és una situació dramàtica. Davant d’això, un grup de persones i organitzacions diverses actuen per revertir aquesta problemàtica

4.Save tomorrow

Tres nenes de nou anys testifiquen al seu ajuntament per canviar una llei municipal i permetre la instal·lació de panells solars en edificis públics. D’aquesta manera volen salvar els seus boscos.

5. Better tomorrows

Una animació gràfica i visual que aborda el tema del canvi climà- tic utilitzant l’humor per intentar alleugerir l’estat d’ànim i encoratjar les persones a deixar el planeta millor de com el van trobar.

6. The art of change: climate change

Un grup d’animals s’organitza a l’estil guerriller. Una visió surrealista de la responsabilitat humana sobre el canvi climàtic i de la nostra ineludible connexió amb la natura.

7. La línea amarilla 

Enmig de la reserva de pagesos de la vall del riu Cimitarra hi ha gairebé vuitanta mil hectàrees de selva verge, coneguda com la línia groga, on, des de principis dels noranta, les comunitats protegeixen animals, plantes i rius. Però avui aquesta regió està amenaçada.

8. El río de los kukamas 

Nascut de l’esperit del riu, el poble kukama té una connexió especial amb l’aigua. El riu creix i decreix durant tot l’any, cosa que afecta les vides dels seus ciutadans. Aquest documental mostra els desafiaments als quals el poble kukama s’enfronta actualment.

9. La ruta del agua 

Fa només trenta anys, als voltants de Ciutat de Mèxic, els pobladors havien de transportar aigua diverses vegades al dia per pocs diners. El documental recrea aquest viatge.

10. La Plastikeria 

Com serà el 2050? Quan hi hagi més plàstics que peixos a l’oceà, ja no caldrà que mengem més peix. Serà més convenient menjar directament plàstic, que es podrà comprar fàcilment en el mercat de plàstic del barri.

11. Plasticseas 

Una pel·lícula sobre escombraries, feta amb i d’escombraries. En reciclar trossos i peces de la preproducció destinats a les escombraries, mostrem que el plàstic és més resistent del que ens pensem, igual que aquesta pel·lícula.

12. World environment day 

Curtmetratge que posa de relleu que la Terra és allò que tots tenim en comú i que ens hem de centrar a salvar el medi ambient, ja que s’està debilitant, principalment a causa del plàstic.

13. Gifts of silver 

L’ecologia dels fiords de la Patagònia xilena és misteriosa i fràgil. Gifts of Silver explora aquests rics ecosistemes i destaca els desafiaments claus per a la seva supervivència. La pel·lícula implora una millor comprensió i una urgent protecció d’aquestes àrees marines. Si no és així, aquests “regals de plata” es perdran per sempre.

14. Hondar 2050 

A en Carlos, artista plàstic basc, li agrada practicar surf. Quan surt de l’aigua, acostuma a recollir trossets de plàstics i escombraries, de procedències molt diverses i amb històries per explicar, que es troba a la sorra i entre les roques, i se les enduu al seu taller. Gairebé sense adonar-se’n, en Carlos comença un viatge personal de sensibilització que el durà a investigar per què i com els plàstics acaben al mar.

15. La ballena franca 

Un himne a la natura. Un poema cinematogràfic. Una immersió sensorial dins del cor del mar de la Patagònia acompanyant la vida de les balenes franques australs. Concentrant-se en les emocions i els detalls de la naturalesa per comprendre i sensibilitzar.

16. The last  guardians

El documental mostra la filosofia i forma de vida de les comunitats indígenes sàpara i quítxua de l’Amazònia equatoriana, exposades a les amenaces de les indústries extractives, i denuncia tot allò que el món pot perdre si no se’n respecten els drets. Els seus missatges se sumen a la creixent onada de consciència sobre el gran valor i actualitat dels coneixements indígenes per a la comunitat global.

17. Useless

A través dels ulls d’una mare islandesa, el documental es proposa descobrir per què els desaprofitaments d’aliments i de roba s’han convertit en un problema social i ambiental molt seriós. Experts, dissenyadors, activistes i productors ofereixen nombroses solucions: petits ajustos en els nostres hàbits que poden generar un gran impacte positiu en el nostre planeta.

18. El hada de la cleta 

El Regne de la Meitat del Món ha estat envaït per monstres motoritzats que tenyeixen el cel de negre. Desafiant tots els perills, una jove fada volarà amb la seva bicicleta per restaurar el cel blau abans no sigui massa tard

19. Mini Wiconi: water is life 

Un curtmetratge, dibuixat a mà en blanc i negre i dedicat a l’Standing Rock Sioux Tribe Dakota Territory, sobre com la indústria dels combustibles fòssils incideix en el canvi climàtic

20. En la línea del frente: los guardaparques del Parque Nacional de Gorongosa 

Al Parc Nacional de Gorongosa de Moçambic, un equip d’agents rurals protegeix aquesta àrea silvestre d’una gran varietat d’amenaces. El documental segueix els candidats que intenten passar les dures proves físiques i mentals requerides per convertir-se en un agent rural de Gorongosa. Per primera vegada, les dones s’hi poden presentar i no reben cap tracte preferencial