Àmbit de la notícia
Ambiental

Les entitats exigeixen responsabilitats per l’incendi de la petroquímica

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Carlos Faneca
  • Imatge dels moments posteriors a l'explosió.
  • Els bombers treballen a la zona per contenir el foc.
    Els bombers treballen a la zona per contenir el foc.
  • Reunió dels serveis d'emergència.
    Reunió dels serveis d'emergència.

Demanen una nova legislació que controli, reguli i redueixi l’impacte de la indústria contaminant, denuncien la poca eficiència del PLASEQCAT i alerten de la toxicitat de l'òxid d’etilè.

Les entitats ambientals exigeixen responsabilitats per l’explosió a l’empresa Indústries Químiques d’òxid d’Etilè (IQOXE), de la petroquímica de Tarragona, per aclarir els fets succeïts. Posen l’accent en la necessitat d’una nova legislació per controlar la indústria contaminant, la poca eficiència del PLASEQCAT, així com la toxicitat de l’òxid d’etilè, la substància que es va cremar i que produeix l’empresa afectada. 

L'explosió es va originar en un reactor i va afectar una cisterna propera. Els bombers continuen treballant a la zona accidentada. De moment, el balanç de víctimes de l’accident és de dos morts i vuit ferits, un de molt greu i un altre de crític.

La Plataforma Cel Net denuncia “l’enèsim accident al Camp de Tarragona provocat per l’activitat de les empreses del complex petroquímic”. L’entitat exigeix que s’assumeixin responsabilitats públiques, així com la necessitat d’engegar una nova legislació per controlar la indústria contaminant i “acabar amb el risc permanent i la impunitat amb què actuen les empreses”.

Des de l’entitat ambiental, una plataforma formada per persones de pobles propers al complex petroquímic que lluita per defensar la seguretat i la salut de la població, assenyalen la manca de compromís i control per part del Govern de la Generalitat. Per aquest motiu, també demanen que es dugui a terme un “estudi exhaustiu que avaluï els riscos i l’impacte d’aquestes indústries sobre la salut i el medi ambient”.

D’altra banda, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) exigeix “la revocació de l’autorització de funcionament d’IQOXE”, així com la depuració de responsabilitats a nivell penal, més enllà de les sancions econòmiques. 

Els experts del GEPEC manifesten que l’accident no ha estat pitjor “per simple atzar”, posant de manifest que si hi hagués hagut un vent moderat, l’afectació a tancs de combustible i altres instal·lacions properes hauria estat major, produint-se així l’anomenat efecte dominó. El tècnic en defensa ambiental del GEPEC, Joan Ramón Mendo, manifesta que "no pot dependre de l’atzar que no hi hagin afectacions a les poblacions properes".

El pla d’emergència PLASEQCAT

Veïns de la zona afectada es van queixar que les sirenes de confinament no van sonar. Segons les autoritats, la decisió es va prendre perquè l'incendi no va afectar l’exterior del polígon. Asseguren que tampoc es va produir cap núvol tòxic perillós. No obstant, des de les entitats denuncien que el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) no va funcionar.

En aquest sentit, la Plataforma Cel Net demana activar mecanismes de comunicació “clars i efectius per vetllar per la seguretat de la població en cas d’incidències”. 

Les demandes del GEPEC també van en la mateixa línia. Des de l’entitat reusenca es considera necessària una revisió a fons de la normativa de seguretat i riscos laborals de la petroquímica per part de la Generalitat, així com la redacció des de zero d’un nou Pla de Seguretat davant del Risc Químic. Des de la GEPEC es demana que es tingui en compte l’efecte dominó i disposi d’una capacitat de reacció immediata dels canals oficials de comunicació davant una emergència en temps real.

Mendo denuncia que es va donar una informació "interessada" per part dels canals oficials i polítics. "Té sentit que es vulgui tranquil·litzar a la població, però no amb informació que no és correcta", lamenta el tècnic, que insisteix en el fet que la informació per ajudar a la gent a decidir que fer davant aquesta situació "no va arribar correctament, ni quant al temps ni la forma amb la qual hauria d'haver arribat".

Toxicitat de l’òxid d’etilè

Tot i que una de les raons per no fer onar les sirenes va ser la manca de cap núvol tòxic perillòs, segons la GEPEC, s'ha de tenir en compte, a més del risc inherent del producte que s’inflama, el risc associat als gasos i fums derivats de la deflagració o combustió. "L’òxid d’etilè és un compost extremadament reactiu", assenyalen des de l'entitat, i afegeixen que "és fals que un accident químic produït per l’òxid d’etilè sigui innocu". 

L'explosió s'ha produït poc més d'un mes després del desastre ecològic que va tenir lloc al riu Besòs, quan es va incendiar una fàbrica de Montornès que va provocar el vessament de dissolvents en flames a l’aigua, causant la mort de diversos animals de la zona.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari