Dolors Martínez: “La diversificació de les fonts de finançament és clau per la viabilitat d’una entitat”

Quins són els errors més freqüents a l’hora de gestionar el finançament d’una entitat?

En el moment en que una entitat vol dur a terme un projecte o activitat, el pas previ ha de ser un pressupost de quins són els ingressos que preveu obtenir i de les despeses que preveu en relació a aquell projecte, tant pel que fa als costos fixos com als variables. Moltes entitats no fan aquesta tasca prèvia i determinen el preu que han d’abonar les persones usuàries sense tenir en compte aquestes variables, una mica ‘a ull’, i no controlen si l’activitat és o no deficitària.

I, si han fet pressupost, sovint no fan cap tipus de seguiment de les desviacions que es puguin donar. Això provoca que, si les desviacions són significatives, l’entitat no pugui prendre cap mesura per contrarestar-les. Un altre error freqüent és la manca de diversificació de les seves fonts de finançament. Si es depèn massa d’una d’elles, per exemple, de les fonts públiques, és possible que algun factor extern, com ara un canvi de Govern o un canvi de polítiques, pugui posar en perill la viabilitat de l’entitat.

Quines formes hi ha per aconseguir finançament?

Les entitats tenen diverses fonts de finançament: les subvencions públiques, les privades i les fonts que generen per sí mateixes.

Aquestes fonts poden provenir de donatius de particulars, quotes de afiliació de les persones sòcies, accions de promocions per captació de recursos, i també de l’activitat econòmica que, relacionada amb la seva finalitat social, dugui a terme la pròpia entitat. Per exemple, pot prestar serveis de caire esportiu, cultural, social... Segons sigui el seu àmbit d’actuació.

Quines diferències hi ha entre fundacions, associacions i cooperatives a l’hora de trobar finançament?

La forma jurídica de l’entitat, per sí mateixa, no comporta grans diferències a l’hora d’obtenir bones fonts de finançament. Però sí que és cert que alguns tipus d’entitats, a causa dels beneficis fiscals que els proporciona el règim establert a la Llei 49/2002, del règim fiscal de les entitats sense finalitat lucrativa i dels incentius fiscals al mecenatge, ho tenen una mica més fàcil.

Seria el cas de les fundacions i de les associacions declarades d’utilitat pública, que poden optar per aquest règim fiscal. Els donatius que se li fan a aquests tipus d’entitats generen un dret de desgravació a la persona o empresa donant, que no tenen la resta d’entitats. A més, aquest règim dona també la possibilitat d’establir convenis de patrocini i de col·laboració empresarial, que són una eina interessant quan es pretén obtenir finançament per part d’empreses.

Quines subvencions poden interessar a una entitat del tercer sector? 

En termes generals, les associacions han d’optar a aquelles subvencions amb les quals es sentin identificades, segons sigui el seu àmbit d’actuació. Cal tenir en compte que, per demanar una subvenció, l’entitat ha de llegir i interpretar molt bé les seves bases, verificar que compleix amb tots els requeriments que hi constin, elaborar un projecte que s’adapti a aquests i tenir en compte que després caldrà fer la feina de la justificació, per poder tancar el cicle.

Si l’entitat duu a terme una bona gestió durant tot el procés i va controlant i arxivant els documents de la justificació en previsió del moment en què l’hagi de presentar, tot serà molt més senzill.

Com es poden cercar les subvencions?

Es pot fer de diverses maneres. Existeixen molts cercadors de subvencions a la xarxa i hi ha empreses privades especialitzades a les quals se'ls contracta aquest servei. Utilitzar un altre sistema dependrà dels recursos de què disposi l’entitat, tant econòmicament com de personal dins de l’organització. Un bon exemple de cercador gratuït és el que proporciona la Diputació de Barcelona i a on apareixen tant les subvencions públiques com les privades que van sorgint, i que permet fer cerques per organisme o àmbit.

Avui en dia, quina part té un pes més important, el finançament públic o el privat?

Segons la nostra experiència, basada en les entitats amb les quals treballem, hem observat una certa davallada en les subvencions atorgades per organismes públics. El context polític actual ha generat una petita ralentització en els procediments de concessió de subvencions, que ha causat retards i generat incerteses a les entitats que depenen molt del sector públic per poder dur a terme els seus projectes.

Les que majoritàriament generen fonts pròpies no han quedat tan afectades. Dependre d’un tipus de finançament no és massa aconsellable. Les entitats han de trobar l’equilibri per poder garantir la seva viabilitat entre les tres fonts. Per això, s’ha de treballar per aconseguir, en la mesura del possible, dependre el màxim possible de les fonts de finançament que es poden controlar, aquelles generades per la pròpia entitat. 

Existeix un finançament suficient a les entitats del tercer sector?

La majoria d’entitats no obtenen prou fons per dur a terme tots els projectes que voldrien i, en les condicions que serien desitjables. Sobretot, pel que fa a les retribucions que poden pagar a les persones que hi treballen. En molts casos, es dona una precarietat que fa que no es pugui comptar amb els recursos necessaris.

Què fa falta per assolir-lo?

Cal fer un primer pas, que és definir quin és el nostre projecte i com ho volem dur a terme. En altres paraules, fer un petit procés de planificació estratègica de la nostra entitat: quina és la nostra missió, definir quins tipus de finançament volem obtenir o preparar un pla de captació de fons.

I també cal que les administracions públiques, en general, reservin en els seus respectius pressupostos els fons suficients per donar eines i recursos a les entitats del tercer sector, especialment a aquelles que donen serveis a les persones.