La jornada laboral de quatre dies al Tercer Sector: reptes i oportunitats

En Quim té 35 anys. Cada matí va a la feina per dinamitzar les xarxes socials i la comunicació d’una associació de defensa dels drets humans. Treballa 40 hores la setmana, i amb prou feines pot conciliar el seu temps per veure la seva mare, que conviu amb la malaltia de l’Alzheimer, cada vegada més avançada. La Nora, de 40 anys, és treballadora social d’una entitat que dóna sostre a persones sense llar. Té un fill de 2 anys a qui ha d’anar a buscar a la llar d’infants quan surt de la feina i no té temps ni per poder anar a comprar. Ambdós tenen jornades de 8 hores i cinc dies la setmana.

Aquests dos casos, amb els quals molts lectors i lectores bé podrien sentir-se identificats podrien ser reals, però no ho són. La jornada laboral de quatre dies, precisament, és una proposta innovadora i llaminera que s’ha posat sobre la taula arran d’una notícia falsa sobre una imminent implantació d’aquesta jornada a Finlàndia. Podria ser una solució per millorar les situacions que viuen personatges ficticis com en Quim i la Nora. Però és realista una jornada laboral de quatre dies en entitats socials? Quins reptes i oportunitats se’ns presenten?

“Es pot i s’ha de discutir sobre reduir les hores de treball. Una setmana de quatre dies o una jornada de sis hores amb un salari digne pot ser avui una utopia, però pot ser veritat en el futur”, deia a les seves xarxes socials la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin. Aquest nou horari laboral, que arran de la piulada es va fer córrer com la pólvora, proposa treballar de dilluns a dijous. Això vol dir que divendres, dissabte i diumenge el personal humà de l’organització no hauria de treballar, entenent que en casos com els caus o els esplais precisament els pics d’activitat es concentren durant el cap de setmana.

Software Delsol és la primera empresa a l’Estat espanyol que ha decidit implementar la jornada setmanal de quatre dies. L’empresa tecnològica de Jaén va anunciar a principis de gener del 2020 que reduiria la setmana laboral a quatre dies sense que aquest canvi repercutís en el sou de les persones treballadores. Si bé és cert que el sector privat i el Tercer Sector s’assemblen com un ou a una castanya, el Tercer Sector té reptes encara per assolir abans de poder iniciar aquesta transformació horària.

Els beneficis i inconvenients de la jornada de quatre dies

Una de les entitats que s’ha posicionat sobre aquesta novetat és Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), la qual ha destacat aspectes positius i negatius de la jornada de quatre dies. “Si es tracta de reduir les hores treballades, segur que la conciliació familiar milloraria”, ha afirmat Miquel Vila-Despujol, vicepresident de l’entitat.

Tot i això, des de l’entitat han destacat que en el seu cas una jornada laboral de quatre dies empitjoraria el rendiment de les activitats. “Estem oberts al públic i reduir les hores d’atenció no seria convenient”, ha remarcat Vila-Despujol.

En el cas de les entitats que no fan atenció al públic, un dels beneficis seria la millora dels costos de funcionament. Tot i això, des d’ASCA, fundació que vol donar resposta al problema de l’atur, han apuntat que els beneficis serien en tot cas per les persones treballadores.

Cap a una progressiva reducció de la jornada

Diverses iniciatives a països europeus han posat a debat la necessitat d’una jornada laboral de sis hores. És el cas de l’Ajuntament de Gotteborg, que durant dos anys va implementar una jornada de sis hores. O a França, on l’any 1997 la jornada va passar de 39 a 35 hores, davant del rebuig del teixit empresarial francès.

A Catalunya, iniciatives com el Pacte per la Reforma Horària proposen compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina i introduir horaris laborals més flexibles d’horari i sortida. “És habitual que la població treballadora pari durant dues hores per dinar i que la jornada laboral s’allargui fins a les set o vuit de la tarda”, critiquen des de la iniciativa.

Algunes de les incògnites és si la reducció de la jornada laboral hauria de mantenir el mateix sou que si es treballés a 40h com es fa actualment. El vicepresident de l’entitat en lluita contra l’atur ha puntualitzat que si es mantenen les hores treballades, sí que té sentit mantenir el sou.

“A les entitats del Tercer Sector un dels problemes a tenir en compte podria ser l’empitjorament de l’atenció als usuaris”. Vila-Despujol ha destacat que reduir la jornada en entitats on es fa atenció directa a col·lectius vulnerables amb necessitats d’atenció integral podria tenir efectes perjudicials per a les persones usuàries.

La revolució digital, un repte del Tercer Sector  

Hi ha estudis que demostren que l’impacte de la digitalització incrementa la productivitat i aquesta pot anar acompanya d’una reducció de l’ocupació com a conseqüència de la revolució tecnològica. En el cas de les entitats, els criteris de valoració haurien de diferir-se de termes com ‘productivitat’, ja que la raó de ser de moltes no és en si mateixa el lucre en les seves activitats.

A més, la transformació digital és una de les assignatures pendents del sector. “Les entitats socials ha de digitalitzar les seves activitats amb la finalitat de poder avaluar, generar dades i innovar”, afirmen des de m4Social al seu web. En aquest sentit, segons un estudi d’ESADE només el 8% de les entitats socials tenen una estratègia digital, situant al Tercer Sector a un nivell tecnològic molt més endarrerit que altres agents de la societat.