Imma Marín: “Es coneix més a una persona en una hora de joc que en un any de conversa”

Les bitlles catalanes, la baldufa o el salt a la corda són jocs tradicionals que impliquen activitat física i, en menor grau, també mental. Les entitats viuen immerses en el dia a dia de les seves organitzacions i sovint s’obliden d’integrar dinàmiques del joc en les seves activitats. Jugar no només diverteix, sinó que també acompanya en l’aprenentatge dels equips que integren una organització.

Imma Marín, fundadora i presidenta del projecte Marinva, ens explica a www.xarxanet.org com les entitats poden integrar els jocs tradicionals i les mecàniques de la ludificació en el seu dia a dia. Autora del llibre ‘Jugamos’, Marín acumula anys d’experiència compartint coneixement al voltant de l’activitat lúdica. Quin paper juguen les noves tecnologies? Quines eines tenen les entitats a l’abast? Els jocs tradicionals mai han marxat, sinó que tornen a ser una tendència per quedar-s’hi.

 

Els jocs tradicionals impliquen treball en equip, dinamisme i altres habilitats. Com les entitats poden aplicar aquests valors del joc en el seu dia a dia?

Crec que és sa que les organitzacions incorporin aquest component lúdic independentment de quina sigui la seva missió. Es pot incorporar tant en les relacions dels voluntaris com en la dels seus usuaris. Es tracta de buscar moments de poder passar-nos-ho bé junts, que a vegades pot ser mitjançant un joc tradicional com és una baralla de cartes. L’ideal seria trobar aquests espais de complicitat un cop a la setmana, per exemple, després de dinar si la gent s’emporta la carmanyola.

Què aconseguirien?

El joc és capaç de transformar el clima perquè genera confiança, millora la relació entre les persones i augmenta el coneixement entre els membres d’una organització. Això fa que el clima sigui més efectiu. En el joc ens mostrem de manera espontània i natural i aquest vincle es genera més ràpidament.  

I per tant ens coneixem més.

Hi ha una frase que s’atribueix a Plató, que diu que es coneix més a una persona en una hora de joc que amb un any de conversa.

El món de les pantalles li està guanyant terreny al joc tradicional?

Crec que no és incompatible fer una partida en aquests moments d’addicció a Whatsapp. Els jocs de taula s’estan recuperant com mai, ara és quan n’hi ha més producció. Estem en un moment de renaixement d’aquestes activitats. S’estan fent trobades i campionats de jocs de bitllets, de baldufes, etc. Es tracta de posar-hi consciència i creure’ns el valor que té.

Potser les persones adultes ens sentim massa grans per jugar.

No ens acabem de creure com d’important és el joc. Ens han ensenyat que quan som grans som persones serioses i tenim uns marcs mentals tancats. Hem de trencar amb això. El joc ens fa bé individualment i com a organització. Al principi costa perquè hem de pensar a portar les cartes a la motxilla i en trobar el moment, perquè sempre hi ha alguna cosa més important a fer.

Heu treballat amb entitats del Tercer Sector.

Sí, per exemple l’Associació de Dones Emprenedores (Asodame), amb qui hem fet jugar per provocar el coneixement mutu i el networking. També entitats com la Fundació DKW Integralia, amb qui hem utilitzat tècniques de gamificació per la formació del seu equip de call center. 

Està molt de moda el terme ‘gamificar’.

Un aclariment important. No és el mateix jugar que gamificar. Nosaltres el que diem és que ens agrada jugar. Si ens posem puristes, la gamificació, que és aplicar una sèrie de mecàniques del joc, es confon amb incentius de premis i càstigs. Hem d’evitar utilitzar exclusivament la motivació extrínseca.

Com les entitats poden integrar tècniques de la gamificació en el seu dia a dia?

Una bona tècnica és la narrativa o story-telling. La narrativa té un poder immens. A la gent ens agrada escoltar contes. Això té molt de poder. Si hi ha una cosa que has de fer i la poses com a repte dins d’una història té un poder de motivació intrínseca altíssim. Normalment les entitats tenen missions èpiques però sovint no les recorden el suficient. Donar força a les seves missions a través de la narrativa és molt poderós perquè connecta amb el propòsit de l'entitat.

Digues què narres i et diré qui ets.

Saber en quin moment de la història estàs és important per poder seguir el teu procés. I també tenir feedback contínuament sobre el que estàs fent. Si hi ha un element de competició, també es poden incorporar punts i reconeixements. Al final, el que busquen les entitats és obeir a un objectiu com pot ser millorar el clima entre els voluntaris, que es coneguin més o treballar les resistències al canvi.

Integrar les dinàmiques del joc tradicional pot ajudar a combatre l’estrès a les entitats?

El joc et fa estar en el present. Les persones quan juguem estem concentrades en el joc i no pensem en altres tasques. A més, pensem en un present que fa gaudir i que d’alguna manera et desconnecta de l’estrès, de la feina quotidiana, dels problemes personals, etc. Et connecta amb tu i amb els altres.

Et desinhibeix.

Quan es parla de joc tradicional i de moviment, com les petanques, les bitlles, les baldufes o les caniques, hi ha una part física molt important però també hi ha una part molt important que és mental. En els jocs ens equivoquem i aprenem a gestionar les frustracions i els errors provoquen riures.

Les persones deixem d’estar serioses?

No et creguis! Quan juguem ens ho prenem molt seriosament, i per això no ens agraden les trampes. Quan perdem estem emprenyats i després no passa res, perquè no ens fustiguem. Els errors ens ajuden a superar-nos i provoquen reptes. Quan juguem les dificultats i els problemes són reptes i missions. És més difícil enfrontar-te a un problema que a un repte o a una missió. Si juguem junts, no sumem, sinó que multipliquem.

A l’hora de motivar els equips, els videojocs estan guanyant la batalla als jocs tradicionals?

Nosaltres utilitzem indiferentment videojocs com jocs tradicionals. Si treballem amb una entitat ho fem tot amb jocs tradicionals. De vegades si hi ha entitats molt grans que tinguin més de 1.000 persones i volen fer activitats que durin diferents mesos utilitzem elements digitals, com podria ser el joc a través del mòbil. Crec que són no només compatibles sinó que també són recursos propers a la vida. Si vols saber l’expectativa que tenen 40 persones sobre un taller o conferència, potser és més efectiu fer un Mentimeter que no una ronda de preguntes de mitja hora.

Quines eines més coneixes?

El Kahoot, per exemple, l’utilitzem de mil maneres diferents depenent de l’objectiu. Aquestes eines serveixen per generar debats, per conèixer estats d’ànims, per fer jocs de pregunta-resposta, etc.

L’important sempre és divertir-se?

El ‘disfrutar’ és poderós perquè està associat a l’esforç. Com més esforç costa guanyar al dolent o vèncer al temps, més satisfacció et produeix aquell joc.

Coneixes algun projecte d’alguna entitat que hagi tingut èxit gràcies a integrar dinàmiques del joc?

Un exemple podria ser el joc Actio, d’Acció Contra la Fam. Fa temps que el tenen i els està funcionant molt bé. És un joc que el que busca és ajudar a persones amb ganes d'emprendre a millorar les seves capacitats personals i orientar-les en les seves idees de negoci. És un joc de taula col·laboratiu on es rerea la posada en marxa d'una idea de negoci amb tot el que això comporta: cercar el local, buscar pvodeïdors, buscar finançament... El taulell és com la vida mateixa! 

Què li diries a una entitat que vol recuperar jocs tradicionals i integrar la ludificació en el seu dia a dia? Tens alguns consells?

Els hi diria que juguin primer ells i que s'ho posin fàcil. Vull dir que comenci per jugar a coses que els hi agradin, que coneguin i que les comparteixin els uns amb els altres. Pot resultar molt enriquidor! També que busquin crear hàbits els divendres abans de marxar o a les trobades, com per exemple fer una partida de bitlles. Segur que entre tots els membres hi ha un aficionat a alguna cosa.

Jugar per transformar, al cap i a la fi?

I anar-ho gaudint, perquè quan t’hi enganxes, descobreixes que jugar és una manera de viure que té molt a veure amb viure apassionadament. Et diria que interiorment és molt important que facin consciència en allò que fan. Quan acaba la partida, hem d'aprofitar per a fer-nos preguntes que seran les que ens ajudaran a créixer com a persones i organitzacions. Què he descobert avui de mi i dels altres? Què m'emporto? Aquestes preguntes sobre la vivència consoliden l'aprenentatge i ens transformen com a persones.