Joan-Ramon Gordo: "Les entitats culturals cada vegada comuniquem més i millor"

La difusió i mediatització de les activitats i esdeveniments de col·lectius i confederacions culturals de Catalunya és un factor important a l'hora de salvaguardar el patrimoni immaterial i promoure el seu reconeixement entre totes les generacions. Aquesta és la missió que porta a terme l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, que  porta des de 2005 realitzant aquest tipus d'activitat.

Parlem amb en Joan-Ramon Gordo i Montraveta, coordinador general durant els quinze anys que porta existint l'Ens, i que actualment també és coordinador d'edicions de l'entitat, així com director de Tornaveu. Amb ell conversem sobre la tasca de comunicació de les entitats culturals catalanes.

L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català neix per comunicar les activitats dels col·lectius de cultura popular.

L’Ens és una entitat de tercer nivell que agrupa a 30 federacions de l’associacionisme cultural català, moltes de les quals desenvolupen les seves activitats dins de l’àmbit de la cultura popular, però no únicament. Es tracta de la primera i única confederació transversal de l’associacionisme cultural, impulsada a més des del propi moviment associatiu. Com bé has dit, un dels objectius principals és possibilitar la major presència als mitjans de comunicació d’aquelles activitats i propostes que els seus membres porten a terme.

Quin va ser el seu procés de concreció?

Les entitats dedicàvem molt temps a desenvolupar les nostres activitats però molt poc a donar-les a conèixer. Massa sovint es parteix de que pel fet de fer activitats hauríem de tenir garantida la presència als mitjans. I no funciona així. És necessari dedicar temps i esforços a donar a conèixer, tenint present que no totes les activitats tenen la mateixa importància i transcendència, ni s’han d’utilitzar les mateixes eines i mètodes. A partir d’aquest diagnòstic, l’ENS va convertir-se en l’agència comunicativa dels mitjans de comunicació.

Quines eines feu servir?

Creiem que els col·lectius de cultura popular no hem de renunciar a cap canal per a promocionar les nostres activitats. Mitjançant Tornaveu i el web corporatiu, treballem en la promoció d'aquestes activitats, on els usuaris poden consultar la informació de cada expressió festiva (geganters, catifaires, sardanistes, diables…) agrupada en nínxols. Una tasca que complementem amb notes de premsa als mitjans de comunicació nacionals i a la premsa de proximitat, a més d'una promoció constant a les xarxes socials.

També promocioneu les activitats de les entitats de base, o únicament les organitzades per les federacions?

També dediquem notícies i reportatges a les iniciatives impulsades per les entitats base, però òbviament no podem fer una peça periodística de cadascuna les d’activitats que organitzen. Per aquest motiu vàrem decidir crear l’Agenda de l’ENS, un portal on es poden consultar els esdeveniments associatius que se celebren arreu de Catalunya. Cada any s’hi publiquen més de 6.000 propostes. Enguany tenim previst renovar el portal per introduir millor estètiques i en la navegabilitat de l’usuari.

Creieu que teniu accés als mitjans de comunicació generalistes?

Hem de ser conscients que mig milió de persones estan associades a una entitat cultural a Catalunya, un 90% de les quals com a membres d’una entitat de cultura popular. Crec que són unes xifres molt notables, i que encara serien més cridaneres si comptabilitzéssim tots els ciutadans que participen de manera informal en l’organització d’una entitat.

Quines dificultats us trobeu per accedir?

S'ha de reconèixer una evolució de millora pel que fa a la presència de la cultura popular als mitjans. En aquestes darreres dècades hi ha hagut un gran canvi que cal, però, continuar potenciant. Malgrat el que acabo de dir, considero que des de les institucions públiques s’han de dedicar més recursos a la promoció, comunicació i difusió de tot allò relacionat amb la cultura popular.

Com es pot millorar aquesta situació?

Els col·lectius de cultura popular no podem deixar de ser insistents. A vegades, hi ha la temptació de prejutjar que les nostres activitats no interessaran als mitjans de comunicació generalistes. No podem caure en aquesta mentalitat. Hem de saber destriar la tipologia, i l’interès d’allò que es demana de publicar, ja que no tot té la mateixa importància ni el mateix abast.

Quin tipus de relació busqueu amb els mitjans?

És molt important trobar acords de col·laboració estables amb agències de comunicació així com en digitals de referència. Per exemple en aquest sentit, l’ENS està molt satisfet dels convenis de col·laboració que anem aplicant des de fa anys amb l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, gràcies el qual els continguts són cedits setmanalment a 200 digitals disseminats arreu dels Països Catalans, i al digital Vilaweb.

Quins aspectes creieu que han d’introduir les entitats en la seva comunicació interna?

Crec que hem d’adaptar-nos constantment als nous llenguatges comunicatius. El format d’una peça periodística que serà publicada en un digital no pot ser el mateix que el d’una publicació impresa. I òbviament, hem de tenir present que la comunicació audiovisual cada cop té una major importància. Per aquest motiu, el Consell Editorial de Tornaveu va decidir crear la píndola audiovisual ‘Les propostes de la setmana’, publicades cada dijous al canal YouTube i Instagram TV de l’ENS. Hem d’adaptar la comunicació als formats que utilitzen les generacions més joves.

Les entitats culturals saben comunicar?

Crec que, si tenim consciència històrica, ens adonarem que les entitats culturals cada vegada comuniquem més i millor. Les generacions que van experimentar el creixement del moviment associatiu, durant els darrers anys del franquisme i l’inici de l’actual règim, estàvem acostumats a promoure activitats en el nostre entorn més immediat: cartells, fulletons, insercions a la revista local, etcètera. Des de llavors, la comunicació en les entitats ha canviat molt.

A quins canvis us referiu?

En la dècada dels anys 80, la consolidació de les federacions nacionals de cultura popular va suposar un canvi de paradigma en l’àmbit associatiu. Ja no només organitzàvem activitats pels veïns, sinó també per practicants d’una expressió festiva d’arreu de Catalunya. Això va ser un gran repte comunicatiu. I més recentment, des de mitjans de la dècada dels 2000, hem viscut la revolució digital i l’explosió de les xarxes socials. Crec que podem estar orgullosos de com hem sabut adaptar-nos a aquestes dues grans transformacions.

Quins elements comunicatius dels col·lectius de cultura popular poden ser millorats?

Crec que les entitats encara hem de mentalitzar-nos que la comunicació no únicament pot reduir-se a l’àmbit de la premsa i les xarxes socials. Comunicació és tot allò que transmet un missatge sobre l’associació on formem part. En aquest sentit, crec que tenim marge de millora per potenciar la imatge corporativa de les nostres entitats.