Òscar Camps: “Segueixen arribant pasteres, el problema són les que no arriben”

En quina situació es troba l’entitat davant la crisis de la Covid-19?

Actualment, Open Arms té suspeses totes les activitats. Per un costat, les activitats de sensibilització a les escoles, on arribem a un total de 94.000 infants. També hem aturat el projecte Origen, al Senegal, repatriant la coordinadora del projecte amb els seus fills per la perillositat de la situació.

I òbviament, ara els nostres vaixells no poden sortir al mar. L’Open Arms està en procés d’una reparació al varador de Burriana, Castelló. La seva tripulació està confinada dins, però segueix treballant. L’Astral l’havíem enviat a les Illes Canàries per monitoritzar la zona i centrar-se en les pasteres que arriben a aquestes costes.  Ara està atracat a Fuerteventura, esperant que finalitzi el bloqueig.

Podeu portar a terme alguna activitat en línia?

Fem activitats online, sobretot amb infants i estem col·laborant amb diversos projectes que estan en marxa, com iniciatives amb impressores 3D per fer material sanitari com viseres o l’elaboració de mascaretes. Donem un cop de mà on podem, fora del nostre àmbit habitual d’acció. Els nostres voluntaris estan implicats en diferents tasques socials i també ens hem ofert a l’Ajuntament de Barcelona per col·laborar amb qualsevol projecte que pugi beneficiar els més vulnerables davant la crisi.

Seguiu registrant el mateix nombre d’embarcacions i persones que arriben o hi ha hagut una reducció?

Segueixen arribant pasteres i moltes persones, el problema són les que no arriben. Ara no podem sortir al seu rescat i això vol dir que moriran més persones i sense monitoritzar el que succeeix no quedarà constància d’aquestes morts.

Quin pot ser l’impacte humanitari?

Estem parlant de milers de morts. La Covid-19 ja s’ha emportat la vida de més de 18.000 persones, les mateixes que han mort al Mediterrani en els darrers 5 anys, això sense comptar les morts que no queden registrades.

Posar fre al coronavirus ara mateix és la prioritat, però hem de ser conscients que la crisi que existeix al Mediterrani afecta moltíssima gent i no té el tractament mediàtic que es mereix ni el suport que necessita.

I l’impacte econòmic?

Des del 12 de març no hem rebut cap donació i això es perllongarà en el temps. Abans d’aquesta crisi estàvem realitzant una campanya de captació de fons per la substitució de l’Open Arms. Evidentment, ara s’han prioritzat altres projectes i campanyes amb una major immediatesa i aquesta campanya està aturada. Esperarem a que la situació es normalitzi, però està clar que patirem unes greus conseqüències econòmiques afegides a les que ja estàvem patint.

Creus que després d’aquesta crisi canviarà la percepció que té la ciutadania de les persones refugiades?

A la societat en la qual vivim, molta gent està anestesiada de les morts al Mediterrani. Ho veuen com una cosa que està lluny de les seves vides. Per fer un exercici empàtic, podem pensar que si la nostra societat ha estat capaç de saquejar els supermercats amb una crisi epidèmica que té un 1% de mortalitat, imagina’t si ens caiguessin bombes que maten a 60 persones cada una.

La gent fugiria cap a les fronteres, s’enfilaria a qualsevol embarcació sense pensar si és segura o no, ens gastaríem tots els nostres estalvis per marxar i faríem tot el possible per protegir la nostra família. Espero que aquesta situació faci reflexionar a la ciutadania i vegi que si aquesta gent marxa del seu país i s’exposa a tots aquests riscos és perquè no té cap altra opció.

Es pot treure alguna conclusió positiva d’aquesta situació?

Si hem d’extreure alguna conclusió positiva és que aquesta bufetada ha activat la solidaritat de la ciutadania. Ens ha sensibilitzat molt, fent campanyes i accions tant per xarxes com pel carrer, estem donant suport al personal sanitari, als empleats i empleades que treballen per facilitar-nos els aliments als supermercats i a la gent que fa tot el possible perquè estem comunicats i no ens faltin serveis bàsics com la llum i l’aigua.

Espero que reconeguem que necessitem un sistema sanitari com cal. El 2018 es van dilapidar 16.300 milions en despeses militars i tan sols es van invertir 4.251 milions en sanitat i 2.600 en educació. S’ha invertit en armament quan ens està fotent un virus que es combat amb investigació, sanitat i educació. Espero que la ciutadania obri els ulls, que el Govern sigui conscient del que realment és important i que aquest fet serveixi per invertir els diners on cal.